Fa 40 anys que coneixem el mític Freddy Krueger. Fa quatre dècades que es va estrenar A nightmare in Elm Street, una efemèride important al cinema fantàstic. En una de les seves múltiples visites al Festival de Sitges vam entrevistar Robert Englund l’actor que va encarnar aquest terrorífic personatge. Va ser l’any 2017 quan va presentar Campfire Creepers, un curtmetratge dirigit pel francès Alexander Aja. Englund és un actor que està als malsons de tothom, però no només ha tingut les ungles molt esmolades… Té una àmplia carrera de la qual hem parlat tot fent tertúlia sobre del futur del cine i de l’amor pel cinema de gènere.
Per què ha triat el terror com a fil conductor de la seva carrera?
De nen jo no tenia vídeo. Havia d’anar a buscar pel·lícules al cine i per mi el ganxo va ser una la pel·lícula Them (La humanidad en peligro) on vèiem formigues gegants assetjant Los Angeles, prop de la zona on vivia. També recordo un moment en què potser començava a tenir ús de raó i vaig veure l’estrena al Cine Studio City, on feien totes les pel·lis de cowboys, en una projecció perfecta de la pel·lícula Forbiden Planet (Planeta Prohibit). La resta de la setmana els meus amics i jo, quan l’anàvem a veure altre cop intentàvem imaginar-nos la criatura de la pel·lícula. Aquests dos moments em van enganxar i vaig perdre aquest ganxo fent d’actor de teatre i sent un actor nihilista. Vaig perdre la meva innocència i la vaig recuperar amb Wes Craven i Freddy Krueger.
Ha treballat amb Wes Craven, què li va ensenyar aquest mestre del terror?
Doncs a mi una cosa molt simple: a respectar el gènere de terror.
Al Festival de Sitges heu presentat un projecte de realitat virtual. Preveieu que el cine vagi cap a aquest camí?
Fins que no sigui una realitat disponible a totes les llars (que segurament passarà abans del que ens pensem) no serà del tot el futur. Jo imagino per això un Starbucks amb una biblioteca en realitat virtual amb un mur d’opcions i tothom veient un contingut diferent en cadires giratòries de 360 graus. Serà una experiència i creixerà i m’agradarà veure en aquest format, per exemple, contes d’Edgar Allan Poe, Lovecraft o el meu episodi preferit de La dimensió desconeguda. És una cosa diferent i el que és interessant no és ser un ric gras i malparit esquiant als Alps en realitat virtual sinó les possibilitats narratives que ofereix.
Què li fa por a Robert Englund? Quins malsons té?
La resposta més evident és que el que fa por de veritat és el president Donald Trump. Ho he de dir… Però la realitat és que em feien molta por les serps, però vaig treballar amb elles en una pel·lícula i vaig superar aquesta por. Però sí que em fa por una cosa que Hitchcock va retratar perfectament a Psycho i que no és l’assassinat a la dutxa. La protagonista està al cotxe i mira pels retrovisors i veu la policia. Això passa a Los Angeles cada dos per tres. Tens la policia darrere i no saps si et pararan. I no has fet res, però el cor s’accelera… Collons això sí que es fa por!
Robert Englund està fart de l’ombra del personatge de Freddy Krueger?
No! En Freddy va ser molt bo amb mi. I no parlo de la natura icònica del personatge o de l’èxit que va tenir la franquícia. Parlo del gran regal que em va donar: em va fer internacional. Amb la sèrie “V” i el personatge d’en Willie vaig començar a ser internacional, però en Freddy va acabar de rubricar-ho tot. En tinc una prova evident. Estava a Milà en un festival de cine amb jet lag i fet pols i unes àvies entranyables em van venir i em van agafar la galta com si fos un nen petit… M’estimaven com a Freddy Krueger. Àvies italianes! Igual que passa a Espanya allà també tenen un gran cor i respecteu el terror. En aquell moment vaig adonar-me del gran regal que em va fer en Freddy: em va convertir en un actor internacional i he treballat arreu del món gràcies a això.
Li agradaria tornar-se a posar a la pell de Freddy Krueger? El troba a faltar?
No trobo a faltar el maquillatge això t’ho asseguro… Sí que trobo a faltar l’alliberament que sentia en interpretar-lo. I hi ha una altra cosa que és molt important: fent de Freddy he treballat amb gent meravellosa. Directors com Stephen Hopkins (A nightmare in Elm Street 5) Chuck Russel (A nightmare in Elm Street 3)… Mira els guionistes: gent com Frank Darabont! Operadors de càmera que després van revolucionar la tele amb la sèrie CSI. Actors com Johnny Depp o Laurence Fishburne… Evidentment, Freddy m’ha fet envoltar de gent de cine extraordinària.
