Una comèdia de situació cinèfila i sobre cine. Aquest és el plantejament inicial d’Operación Concha, un vodevil lleuger que té una estafa i el Festival de San Sebastián com a marc de referència. Precisament a Zinemaldia es va presentar aquest film que de ben segur agradarà als seguidors de les comèdies espanyoles que volen fer-te passar una bona estona sense més pretensions que aquesta. La trama: fer passar un cambrer andalús de club d’streapers per una superestrella de Hollywood cubana per tal de falsificar un contracte de cine i fugir amb la pasta. Tot això perquè un productor i un director espanyols no saben com tirar endavant la seva carrera…
Pel públic el principal reclam són les seves estrelles l’omnipresent Karra Elejalde (el productor) i el retornat Jordi Mollà que fa el doble paper de perdedor de barris baixos i de actor refinat i glamourós. Malgrat les seves estrelles, el film no passa de ser una comedieta simpàtica amb gags no gaire originals i una certa moralina que tapa les escenes més divertides. Sí s’agraiexen els girs de guió (alguns molt previsibles) i sobretot la presència de Jordi Mollà que aguanta el film per la seva versatilitat amb els accents i un histrionisme que, tot i que exagerat, està en consonància amb el to de la pel·lícula.
Operación Concha no passa de ser un film simpàtic, una comèdia de diumenge a la tarda. Un cop has renunciat a trobar-li realisme a la trama pots deixar-te portar per la inèrcia de l’esperpent però ni així aconsegueix un resultat satisfactori. Per cert, Karra Elejalde hauria de començar a fer papers diferents i deixar de viure de l’estela de Ocho apellidos vsascos. Segur que pot fer-ho perquè es bon actor quan vol…
Veredicte
El millor: Jordi Molla en la seva doble faceta.
El pitjor: un guió simple i simplista.
Nota: 5