Tècnicament l’Arale ja en té 42… El febrer del 2022 es va celebrar el 42è aniversari de primera aparició d’un robot en forma de nena de 10 anys anomenat Arale. Va ser a la revista japonesa setmanal Shonen Jump (週刊少年ジャンプ) i va ser l’inici d’una carrera fulgurant. La historieta, creada per un llavors desconegut Akira Toriyama, va convertir-se ràpidament en un èxit. El Dr. Slump (Dr. スランプ) va esdevenir no només una revolució a escala mundial, sinó la mostra que aquell noi de 25 anys que tot just començava a despuntar acabaria sent un dels mangakas més influents de la història.
La nena de les ulleres!
Com acostuma a passar amb el manga de més èxit aviat la història va passar a la televisió de la mà de Toei Animation. Un any més tard, el 8 d’abril de 1981, a Fuji TV, s’emetia el primer episodi de la sèrie animada d’El Dr. Slump, fet que en va multiplicar l’èxit i obrir la porta perquè la Vila del Pingüí fos un indret conegut a mig món. Però anem una mica enrere… Abans de dibuixar en Sembei Norimaki i la Senyoreta Yamabuki, Akira Toriyama va debutar a la mateixa revista l’any 1978 amb Wonder Island, un manga on podem veure el principi d’un estil que ara tots reconeixem.
Però, no ens desviem del tema… El Dr. Slump va arribar al nostre país a TV3 el dia 12 de gener de 1987, fa ja 35 anys, convertint-se en el primer canal que la va emetre a l’estat espanyol. La sèrie completa consta de 317 episodis en què veiem “créixer” l’Arale i els seus amics a la vegada que descobrim els pintorescs habitants de la Vila del Pingüí. La llista és molt llarga, però entre els més cèlebres hi ha en Suprunaman (una versió fofa i desmillorada de Superman que menja prunes confitades) i el Rei Nicochan i el seu ajudant, dos aliens que estavellen la seva nau a la Vila del Pingüí i es veuen obligats a quedar-s’hi perquè la Gatchan se la cruspeix! No es poden deixar de banda els policies que sempre acaben malparats, l’arxienemic del Dr. Slump, el Dr. Mashirito, i els seus homes de caramel que podeu descobrir en aquest article.
Els secrets d’un èxit animat
L’Arale, com es coneix popularment la sèrie, té diversos elements que la fan especialment entranyable. El primer és la total frescor i desinhibició del producte. A Catalunya no estàvem gens acostumats a veure dibuixos animats japonesos amb tot el que això comporta. El protagonista masculí, en Sembei Norimaki va molt calent i és capaç fins i tot d’inventar unes ulleres per veure dones despullades. De fet, a l’entrecuix de l’Arale (no oblidem que és un robot) no hi ha res perquè el Dr. Slump no ha vist mai els genitals femenins. També instal·la una càmera dins l’Arale i l’envia a banyar-se amb la Senyoreta Yamabuki per veure si finalment pot esbrinar què tenen les dones sota les calces. Òbviament tot surt malament… Sempre tot li surt malament.
Un altre dels trets sorprenents és l’escatologia de tot plegat. Si alguna cosa ha perdurat fins avui en dia d’aquest manga és la seva mítica caca. En un país on per Nadal tenim un tronc que caga regals i posem un pagès evacuant la carn d’olla al pessebre no és estrany que una tifa de color rosa hagi acabat triomfant. A la vegada la sèrie ens explicava molts trets del folklore japonès com els yokai (fantasmes) o els kaiju (monstres) i, sens dubte, aprofundia en una de les grans passions dels nipons ja llavors: els robots.
Ompliríem pàgines i pàgines parlant d’aquesta sèrie, però no podem acabar l’article sense recordar un parell de trets més sobre El Dr. Slump. El primer és el vocabulari propi de l’Arale. Expressions com “oio”, “oioio”, “oio, hola” són avui ben conegudes juntament amb el “n’cha” o “adéu cha”. I segur que més d’un cop heu vist córrer algú amb els braços oberts cridant kiiiiiiii o heu fet la cantarella aquella de “babau-corb-babau-corb”. Tot plegat són alguns exemples de com una sèrie s’instal·la en el nostre imaginari i es converteix en una icona d’una generació. La mateixa generació que poc més tard descobriria que aquell noi de vint-i-pocs anys que es dibuixava a si mateix com un robot o com un ocell seria el creador del manga més influent del segle XX: Bola de drac. I ja que surt el tema, ara que estan tan de moda els crossovers entre sèries, hem de recordar tant sí com no el capítol de Bola de drac on en Son Goku acaba a la Vila del Pingüí.
Un llegat vigent
Malgrat que Bola de drac s’ha endut tota la glòria, El Dr. Slump continua sent una obra reivindicable i reivindicada. Poc se sap per aquestes terres que l’Arale ha estat protagonista de fins a 11 pel·lícules al Japó. La darrera de les quals va ser un curt de 5 minuts l’any 2007. L’anime també va tenir un renaixement l’any 1997 en una nova sèrie de 74 episodis que es va emetre fins al 1999 i que va ser programada pel desaparegut Canal 3XL. De les últimes aparicions estel·lars de la mítica d’aquesta colla en destaquen dos anuncis de cotxe per la marca japonesa Suzuki l’any 2014.
I com que ho esteu esperant de fa estona aquí teniu la cançó inicial de la sèrie en català…
