La primera temporada de Beef començava amb un incident de trànsit i acabava convertint dues persones aparentment normals en armes de destrucció emocional. Ara Netflix transforma el producte… Beef 2 canvia els cotxes per un club de golf de pijos, però conserva el combustible principal de la sèrie: la ràbia acumulada d’uns personatges que prefereixen incendiar la vida dels altres abans que mirar de cara les seves frustracions. I és que no oblidem que el mot beef en anglès serveix per definir una rivalitat malsana entre dues persones. No sé jo si la traducció en espanyol (Bronca) no és la més reeixida…
El nou repartiment està encapçalat per Oscar Isaac, Carey Mulligan, Cailee Spaeny i Charles Melton. Ashley i Austin són una parella jove que treballa al club i presencia una violenta discussió entre Josh, el seu cap, i Lindsay, la seva dona. El que podria quedar reduït a una escena incòmoda es converteix en una xantatge oportunista que enreda progressivament les vides i les feines de les dues parelles. La temporada és la minisèrie més nominada a l’Emmy del 2026. Consta de vuit episodis i planteja un conflicte menys explosiu d’entrada, però molt més passiu-agressiu i laboral que el de la primera entrega.
Beef 2: mateixa rancúnia diferent escenari
El gran risc de la segona temporada era evident. Steven Yeun i Ali Wong havien construït una parella de personatges tan memorable que continuar la seva història semblava innecessari. Ara bé substituir-los era ben perillós… Per això la showrunner Lee Sung Jin escull la millor sortida possible: no repetir els personatges, sinó el mecanisme. Beef abandona la història doriginal per convertir-se en una sèrie franquícia sobre persones incapaces de gestionar el ressentiment, l’ambició i la humiliació. Això no és nou. Ja ho hem vist amb un to diferent a True Detective i amb una mateixa alta dosi d’humor negre a The White Lotus.
Aquesta vegada, la baralla no avança només en línia recta entre dos rivals. El conflicte es reparteix entre diverses parelles, generacions i classes socials. Cada favor porta una factura invisible. Cada conversa amable amaga una amenaça. I cada intent de millorar les coses aconsegueix, naturalment, les empitjora una mica més i fa més grossa la bola de merda. El que sí repeteix és que gran part del repartiment són intèrpets de fenitips asiàtics.
Parelles a punt de combustió
La nova temporada funciona especialment bé quan observa les relacions sentimentals com petits ens en crisi. L’Ashley i l’Austin creuen que el seu amor els protegeix de tot, però són dos jovenets inexperts en la vida i encara no han hagut d’afrontar problemes reals. En Josh i la Lindsay, en canvi, fa anys que conviuen amb decepcions, renúncies i una muntanya de retrets no pronunciats. Malgrat això, sembla que es necessitin l’un a l’altre… tot i que casa seva sembli La guerra dels Rose. Al voltant de tots ells, Youn Yuh-jung i Song Kang-ho amplien el mapa emocional i geogràfic de la temporada i trasllada part del conflicte a Corea del sud.
Beef 2 funciona perquè aconsegueix mantenir el malrollisme de la primera sense ser una mera còpia o una seqüela buida. La violència tarda més a sortir a la superfície però la vergonya aliena aflora abans. I és constant. Silencis incòmodes, micro humiliacions laborals i emocionals, converses en què tothom somriu mentre mentalment es llencen bales de bazoka… I és que la clau aquí és l’humor negre. Continua sent la peça imprescindible del trencaclosques. Beef mostra el costat fosc de la conducta humana de la manera més terrible i ridícula al mateix temps.
La segona temporada potser no té l’impacte immediat de la primera. Necessita més temps per col·locar les peces i el protagonisme coral dispersa una mica la força inicial. Però aquesta amplitud també li permet construir una teranyina més complexa de matrimonis, ambicions, diferències generacionals i lluites de classe.
Veredicte
Agradarà a: amants de l’humor negre que suquen pa veient la destrucció emocional de l’ésser humà
No agradarà a: espectadors de pell fina i/o tancats de ment que diran que «no calia» i «la primera és millor».
Enganxòmetre: 6
Nota: 7,5
