Fa deu anys, una sèrie va irrompre a la pantalla petita i va deixar a tothom bocabadat amb un gran guió, una gran direcció i encara unes més grans interpretacions: True Detective. Després de dues temporades força irregulars, ha arribat la seva quarta entrega, subtitulada Night Country, on el seu aclamar director i guionista Nic Pizzolatto dona el relleu a una inspirada Issa López, molt ben acompanyada per un excel·lent tàndem actoral: Jodie Foster i Kali Reis.

I és que les dues actrius ens fan recordar la gran química que tenien Matthew McConaughey i Woody Harrelson a la primera temporada, brindant-nos unes escenes carregades d’intensitat i emoció. Foster, com sempre, no decep, i la seva companya debutant, Reis, tampoc.
Tot i que el guió, en determinats moments, peca de certa inconsistència i, fins i tot, autoindulgència, la trama aconsegueix atrapar a l’espectador durant els seus 6 episodis, barrejant amb encert elements clàssics del thriller i el terror.
Continuisme i innovació
És evident que la nova showrunner s’esforça per, una banda, seguir una línia continuista amb la sèrie, i, per l’altra, aportar nous i diferents punts de vista a la fórmula original, pivotant entre una peça clàssic del noir i el drama psicològic, tot embolcallat en una densa i angoixant atmosfera, que es converteix en un amenaçador i inquietant coprotagonista.

La gran i evident diferència d’aquesta quarta temporada amb relació a les seves anteriors és la potent energia femenina que traspua cada escena. López ha aconseguit portar a bon port un exercici d’empoderament femení i feminista que, ben segur, marca un abans i un després a l’antologia.
En conclusió, tot i els seus punts favorables, True Detective: Night Country deixa un regust final un pèl insatisfactori per culpa d’una resolució final abrupta i poc convincent. Tot i això, no es pot negar que és una molt bona temporada i que dona esperances per a futures entregues encara millors.
Veredicte
Agradarà: als seguidors de True Detective que desitjaven una temporada tan bona com la primera, salvant les distàncies.
No agradarà: als puristes del thriller policíac que no veuen amb bons ulls la incorporació d’altres gèneres suposadament aliens.
Enganxòmetre: 8
Nota: 7