Adaptacions cinèfiles d’Astèrix i Obèlix

- Advertisement -

Els personatges d’Astèrix i Obèlix van veure la llum el 29 d’octubre de 1959, al número 1 de la revista d’historietes francesa Pilote. La sèrie intemporal va ser creada pel guionista René Goscinny (1926 – 1977) i el dibuixant Albert Uderzo, el qual va desaparèixer recentment. Des d’aquell moment, s’han publicat 38 àlbums (24 de la mà de l’excel·lent tàndem original) que han estat traduïts a més de 110 idiomes i dialectes, incloent el llatí i el grec antic. El seu èxit mundial converteix a Astèrix el Gal en la historieta francesa més popular del món amb més de 380 milions d’exemplars venuts i en la més popular de l’àmbit francòfon juntament amb la belga Tintín. La darrera publicació va ser La filla d’en Vercingetòrix, que va arribar l’octubre del 2019, sent la primera vegada que inclou una heroïna a les seves històries. 

Les aventures se centren al voltant de l’any 50 a.C., en una petita població fictícia al nord-est de la Gàl·lia, l’única part del país que no ha estat conquistada encara per Juli Cèsar, però els personatges més destacats de les historietes són l’Obèlix, l’Astèrix, el gos Idèfix, el druida Panoràmix, entre d’altres. El llogaret està envoltat per quatre campaments romans: Babaorum, Aquarium, Laudanum i Petitbonum. Els seus habitants tenen en possessió una poció màgica que els fa invencibles, fet que els fa inútilment ser assetjats pels romans. Els autors fan una paròdia humorística dels costums i problemàtiques contemporànies a través de la seva transposició a temps antics.

- Advertisement -

- Advertisement -

Com altres populars còmics, les seves històries han estat adaptades a pel·lícules d’animació, d’imatge real, videojocs, paròdies, llibres, merchandising, etc. Fins al moment, la saga compta amb 10 produccions animades i 4 live actions. A continuació us parlaré dels films que han tingut com a protagonistes els seus personatges. Cal esmentar que totes elles han estat produïdes a França, des de la primera d’animació al 1967 fins a la darrera al 2018, passant per les d’acció d’imatge real:

Pel·lícules d’animació

Astèrix el gal (1967)

Aquesta va ser la primera adaptació que es va realitzar de les historietes i ho va fer sobre la primera que es va editar. Exerceix més aviat com una carta de presentació dels personatges, del llogaret i de la seva ubicació, ja que el seu argument és força irregular i més aviat té un component nostàlgic per part dels seguidors més que per la qualitat que ofereix en sí el film.

Al campament romà de Petitbonum pròxim a la Gàl·lia, Caius Bonus està molt enfadat perquè les seves patrulles, cada vegada que es troben amb algun dels habitants del petit poble gal, són derrotades i dispersades. Això és degut a què els gals prenen una poció màgica que els fa invencibles, la fórmula secreta de la qual només la coneix el druida Panoràmic. Els romans segresten al druida, però no aconsegueixen res. Mentrestant, l’Astèrix troba a faltar a Panoràmix i decideix introduir-se al campament romà.

Astèrix i Cleopatra (1968)

La segona producció animada va arribar directament de la mà dels creadors, Uderzo i Goscinny. Aquest fet és força curiós, ja que els autors van ser convidats a una projecció del primer film i va ser quan es van adonar que no havien tingut partida en ella de cap mena. Estava en marxa la idea de desenvolupar un film basat en la segona obra publicada, La falç d’or, però el projecte finalment es va cancel·lar. Al seu lloc, els autors van decidir fer un producte fidel i digne de la seva historieta Astèrix i Cleopatra.

En aquesta ocasió Cleopatra vol demostrar a Juli Cèsar que els egipcis són capaços de fer construccions millors que les dels romans i, per això, encarrega a Numerobis l’arquitecte, que desenvolupi un palau en tres mesos. Com veu que serà impossible, acaba per demanar ajuda al druida Panoràmix, el qual partirà cap a Egipte junt amb l’Astèrix i l’Obèlix.

Les dotze proves d’Astèrix (1976)

La tercera pel·lícula és sens dubte la millor de totes, malgrat els anys que han passat el seu humor hilarant i intel·ligent i la capacitat per a desenvolupar proves tant diverses i versemblants, la converteixen en una joia de la l’animació molt entretinguda. A més, exerceix una crítica a les feines de funcionaris, que avui en dia segueix vigent per l’absurd de certs tràmits burocràtics.   Aquesta va ser la primera desenvolupada per Studios Idéfix, així com la primera que no estava inspirada en cap còmic.

- Advertisement -

El Cèsar sap que s’ha de fer alguna cosa per tal de veure’s humiliat i ridiculitzat pel poblat gal. Per això, obliga als habitants del llogaret a què triïn a dos representants que hauran de superar dotze proves que només els déus podrien resistir. El que el Cèsar no sap és que els dos gals escollits són Astèrix el guerrer i Obèlix, el portador de menhirs, que compten amb l’ajuda de la poció màgica.

Astèrix i la sorpresa del Cèsar (1985)

Gairebé 10 anys més tard, va arribar una nova producció prou qualitat i amb humor, aventures i romanç. En aquesta ocasió es van combinar les històries de dos còmics: Astèrix legionari i Astèrix gladiador. De manera individual tenien més potencial, però era lògic fusionar-les, ja que tenen alguns punts en comú a nivell argumental.

A la Gàl·lia arriba una noia jove, Falbala, de la qual l’obèlix s’enamora perdudament. En el moment que decideix oferir-li flors, ella cau als braços de la seva parella, Tragicòmix. En el curs d’un passeig romàntic, els nuvis són detinguts per un decurió romà i els envia a la legió, al Sàhara. L’Astèrix i l’Obèlix en companyia del seu fidel gos, l’Idèfix, decideixen enrolar-se a la legió per tal de salvar-los.

La podeu veure a la plataforma streaming Filmin

Astèrix a Bretanya (1987)

Aquesta nova producció va arribar gràcies a l’èxit de les seves predecessores. La productora Dargaud va adaptar el còmic sota el mateix títol amb molta fidelitat. La seva gràcia recau en l’humor a l’hora de reflectir els costums britànics i les seves peculiaritats, com el fet de prendre el te en una hora en particular i deixar qualsevol tasca de banda. Malauradament, desprès d’aquesta pel·lícula la resta de produccions no van arribar a assolir el nivell ni qualitat de les anteriors.

Al film els britànics perden la batalla contra el Cèsar, ja que no lluiten a l’hora del te ni en cap de setmana. Per sort, una de les poblacions bretones aconsegueix resistir i envien al cosí germà de l’Astèrix a buscar poció màgica per a la resistència anglesa. Panoràmix prepara un barril i envia a l’Astèrix i Obèlix a acompanyar a Buentòrax de nou al seu poble.

Es pot gaudir d’ella a la plataforma streaming Filmin.

Astèrix i el cop de Menhir (1989)

La sisena pel·lícula va ser una lliure adaptació dels dos àlbums Astèrix: L’endeví i Astèrix: El combat dels caps. La combinació entre ambdós històries va convergir en un film estrany que es pren moltes llicències. La producció franco-alemanya va resultar prou convincent i va millorar l’animació respecte les anteriors produccions.

Mentre el druida Panoràmix està recollint herbes per fer les seves pocions, quan, de cop, i volta li cau un menhir a sobre i perd la memòria. Per als habitants de la Gàl·lia suposa una enorme desgràcia, ja que només ell coneix la fórmula de la poció màgica amb la que es poden defendre dels romans. Mentrestant, apareix un estrany endeví que insinua conèixer tots els seus secrets.

La podeu veure a la plataforma streaming Filmin.

Astèrix a Amèrica (1994)

Es tracta d’una lliure adaptació del còmic Astèrix: La gran Travesia. És força irregular, ja que parteix d’una història de per sí bastant seria i s’allunya dels clàssics escenaris. A més, incorpora nous personatges, com la tribu dels sioux (un poble indígena americà) que no acaben d’encaixar del tot amb els tradicionals.

A la Gàl·lia uns nens han començat a discutir i acaben bolcant la marmita de poció màgica que estava preparant el druida. Panoràmix surt al bosc a cercar ingredients per fer una de nova, però és segrestat pels romans. Astèrix i Obèlix descobreixen el què ha passat amb l’ajuda d’Idèfix i els persegueixen per salvar-lo. Els romans tenen intenció d’arribar als confins del mar per a tirar-lo pel precipici, doncs creuen que el món és pla, i acabaran per topar-se amb Amèrica.

La podeu veure a la plataforma streaming Filmin i també subtitulada i doblada al català

Astèrix i els víkings (2006)

Entre 1996 i 2006 es van desenvolupar dos films d’imatge real, els quals no van obtenir grans resultats i es intentar tornar una mica als orígens de l’animació. Es va realitzar l’adaptació del còmic Astèrix i els normands, la qual no va resultar com s’esperava i va ser un fracàs. El seu problema principal resideix en voler fer una modernització dels acudits adaptats al segle XXI i acabar per deixar de banda l’essència clàssica.

La Gàl·lia va a rebre la visita de Gudúrix, el cosí del cap, que ha encomanat a l’Astèrix i l’Obèlix la missió de convertir-lo en tot un home. Mentrestant, els víkings desembarquen al llogaret disposats a trobar un “guanyador” i acaben per segrestar al noi, fet que fa esclatar la desgràcia.

Astèrix: La residència dels Déus (2014)

Desprès d’uns quants anys sense desenvolupar films d’animació, es va optar per fer-la per ordinador en 3D i deixant de banda el dibuix de tradicional. El resultat va ser molt convincent, ja que es manté molt fidel a la historieta original, excepte per un parell de modificacions: el nen que apareix és inventat i ofereix un to més tendre a la història.

 

Exasperat per la situació, Juli Cèsar decideix canviar de tàctica, ja que els seus exèrcits han estat incapaços d’imposar-se per la força. Per això, encarregarà construir al costat de la Gàl·lia una residència de luxe per a romans. Els gals hauran d’unir totes les seves forces per a aconseguir frustrar els plans del Cèsar.

La podeu trobar a la plataforma Rakuten.

Astèrix: El secret de la poció màgica (2018)

Aquesta va ser la darrera producció de la popular saga que va arribar a la gran pantalla oferint  animació en 3D seguint la fórmula de l’anterior. Combinant aventures i comèdia ofereix una història entretinguda no inspirada en cap dels còmics, cosa que no passava des de la meravellosa Les dotze proves d’Astèrix.

El druida Panoràmix pateix una caiguda mentre recull vesc i decideix que ha arribat l’hora d’assegurar el futur del poble. Acompanyat del tàndem per excel·lència, empren la recerca d’un talentós druida al que pugui transmetre-li el secret de la famosa poció màgica.

La podeu trobar a les plataformes streaming Rakuten i Movistar Plus.

Pel·lícules d’imatge real

Astèrix i Obèlix contra el Cèsar (1999)

Aquesta va ser la primera producció dels personatges amb actors de carn i ossos. El cineasta Claude Zidi va dirigir aquest film desprès que Thomas Langman convencés a Uderzo i a la filla de Goscinny per a poder traslladar als seus personatges en imatge real. El seu argument recull idees de diversos còmics com Astèrix el Gal (1961), Astèrix: La falç d’or (1962), Astèrix legionari (1967) i Astèrix: La Zizania (1970). La pel·lícula està protagonitzada per Christian Clavier (Les visiteurs i Qu’est-ce qu’on a fait au Bon Dieu?) al paper d’Astèrix i Gérard Depardieu (Le comte de Monte Cristo o The Man in the Iron Mask) interpretant a l’Obèlix.

Quan el recaptador d’impostos Claudius Incorruptus no aconseguir els diners dels habitants de la Gàl·lia, el propi Juli Cèsar s’apropa al lloc per a veure que hi ha d’especial en ells. El seu secret és el de ser posseïdors d’una força extrema gràcies a una poció que només ells coneixen. Els romans faran les mil i una per fer-se amb la recepta d’aquesta poció i acabaran segrestant al seu druida.  

Astèrix i Obèlix: Missió Cleopatra (2002)

Tot i que la primera entrega va rebre forces crítiques, va funcionar prou bé a taquilla i es van invertir 50 milions de pressupost per a millorar la qualitat del film i retocar certs detalls de la predecessora. En aquesta ocasió el repte era adaptar la història de la Cleopatra, que ja havia tingut la seva història al còmic, però també amb la correcta adaptació animada. El repte era molt difícil, però el resultar va ser un film regular amb tocs còmics bastant decents. Clavier i Depardieu van repetir amb els seus corresponents papers, als quals s’afegia Monica Belluci, la qual va interpretar a la Cleopatra i Alain Chabat com a Cèsar. Molts seguidors consideren que aquesta és la millor adaptació d’entre les quatre d’imatge real, malgrat les seves mancances.

L’any 52 A.C., Egipte va ser governat per la poderosa Cleopatra, però acaba sent conquistat per l’Imperi Romà. A més, ella decideix entregar el seu amor a Juli Cèsar, l’emperador del poble més gran del món. Farta dels sarcasmes d’en Cèsar, l’orgullosa i bella reina decideix fer una aposta amb ell: si aconsegueix construir un castell per a ell en el termini de tres mesos i enmig del desert, ell reconeixerà que el poble egipci és el més gran de tots. Per això, ella confia en un emergent arquitecte, Numerobis, el qual serà cobert d’or si triomfa o llançat als cocodrils si perd.

Astèrix als Jocs Olímpics (2008)

La història del còmic Astèrix als Jocs Olímpics és una de les millors i de les més divertides, era estrany que encara no s’hagués realitzat cap adaptació cinematogràfica. Aquesta producció en imatge real va invertir inicialment 78 milions de dòlars, es va rodar als estudis de la Ciutat de la Llum d’Alacant i els exteriors d’Almeria i va incorporar actors espanyols en papers secundaris com Santiago Segura, Elsa Pataky o Mónica Cruz. Gérard Depardieu va repetir com a Obélix, però Clovis Cornillac va substituir a Christian Clavier al paper d’Astèrix, fet que no va acabar de quallar. Potser el més destacat és la presència d’Alain Delon com a Cèsar i Claudia Cardinale, a més dels  cameos dels esportistes Zinedine Zidane, Michael Schumacher o Tony Parker.

En aquesta aventura, l’Alafòlix, un jove i intrèpid guerrer està enamorat de la princesa grega Irina, s’atreveix a desafiar a Brutus, un soldat romà que també aspira a conquistar-la. Ambdós s’enfrontaran als Jocs Olímpics per aconseguir l’amor de la noia. Astèrix, Obèlix i Alafòlix, participaran a les proves amb l’ajuda de la famosa poció màgica.

Astèrix i Obèlix: Al servei de la Seva Majestat (2012)

El darrer film d’imatge real s’inspira als àlbums Astèrix a la Bretanya i Astèrix i els normands. En aquest cas es va treballar amb la opció del CGI per a desenvolupar els escenaris, decorats amb la pantalla verda, fet que no va acabar de convèncer ja que es veia massa estrany. Manté l’elenc protagonista original, però sembla que han perdut les ganes de seguir interpretant als personatges, ja que el conjunt del film és molt pla.

Portat pel seu afany de glòria, Cèsar decideix envair la misteriosa illa de Britània (Gran Bretanya). La victòria és ràpida i gairebé total, doncs un petit poblat resisteix i es nega a rendir-se. Cordelia, la reina dels britans, decideix enviar a Buentòrax, el seu oficial més lleial, a cercar ajuda a la Gàl·lia.

Totes quatre les podreu trobar a les plataformes streaming Amazon Prime Video, Rakuten o Movistar Plus.

Coronavirus a Astèrix a Itàlia (2017)

Com a curiositat cal esmentar que els autors del còmic van ser un visionar, ja que al 2017 al còmic Astèrix a Itàlia, els protagonistes s’enfronten en una carrera de quadrigues amb el Coronavirus, un personatge emmascarat. Quan està a punt de guanyar la partida, acaba patint un accident i els gals es fan amb la victòria. Sota la màscara s’amaga Juli Cèsar, ansiós sempre per guanyar a l’Astèrix i l’Obèlix. Els autors van voler que el seu rostre fos semblant al d’Alain Prost, que va ser campió de Fórmula 1. Curiosament, la trama se situa a Itàlia, un dels primers països on el virus va fer estralls. Ho important és que els gals van vèncer finalment al coronavirus.

- Advertisement -
Ylenia Cañadashttps://www.elcinefil.cat
Biòloga Molecular de professió i cinèfila per naturalesa. Els anys com a voluntària en el festival de Sitges han forjat la seva unió amb el cinema oferint-li l'oportunitat de col·laborar com a crítica i redactora per a diversos mitjans de comunicació nacionals, així com a realitzar la cobertura de festivals de cinema o esdeveniments culturals. Ha exercit com Jurat de la Crítica, Méliès d'Or i Jurat Jove en el Festival de Sitges, de la crítica al BCN Film Festival,, l'Americana, TerrorMolins, Sant Cugat Fantàstic, TaShort Fest, l'Alternativa o Sabadell Film Festival, entre altres. Ha estat cap de premsa i programadora del Festival de Cinema Fantàstic de Sant Boi (Fantboi) i actualment és codirectora i programadora de la Mostra de Cinema Nòrdic de Barcelona (Nòrdica). A més, és membre de la Associació Catalana de la Crítica i l'Escriptura Cinematogràfica (ACCEC) i treballa en un cinema de Barcelona.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents