Fa dos anys, quan les poques alegries que teníem eren sortir una estona a passejar i veure bons continguts a les plataformes, Amazon Prime Vídeo va estrenar sense gaire pompa la sèrie Upload. La ficció narra com una empresa ha creat un món virtual on podem viure després de la mort amb la particularitat que el teu confort i benestar depèn dels diners dels vius. Darrere el producte hi ha Greg Daniels un veterà de l’humor a la TV que ha participat en sèries tan important pel sector com Seinfeld, The Simpsons, Saturday nigh live o The office. He de reconèixer que la primera temporada (com podeu llegir en aquesta crítica) em va captivar.
Aquest 11 de març arriba la segona temporada i he d’admetre que la decepció ha estat força gran. Tota la química i la màgia entre els protagonistes, en Nathan (el mort) i la Nora (la seva assistent virtual viva) s’ha esborrat per culpa de promocionar altres trames a la sèrie. Si la primera temporada era una comèdia romàntica intel·ligent, sorprenent i refrescant al voltant de les noves tecnologies i el món virtual (o potser ara ja li podem dir metavers), la segona és una comedieta plena de tòpics i centrada en una investigació i una conspiració que ens interessa ben poc. Una llàstima.
De fet, i canviant de plataforma, Greg Daniels tampoc ha sortit ben parat de Space Force (a Netflix) on, tot i comptar amb Steve Carell i John Malkovich, ha parit un producte força mediocre que fa riure en comptades ocasions. El principal problema d’aquesta segona temporada és, com dèiem, l’abandonament de la història d’amor que va centrar la primera. Els secundaris guanyen pes i ens allunyen del que va fer brillar l’inici de la història. Tampoc és gaire reeixida la invenció del “nen virtual” que planteja tenir la parella protagonista.
Tot i que al final sembla que s’arregla (per preparar la tercera temporada), el gir de timó que suposa la possibilitat de “tornar a la vida” (download) no compensa la inversió de temps en tots els capítols inicials. Malgrat tot, el plantejament de la trama continua sent una premisa molt interessant i la manera com juga amb la realitat virtual i la realitat “real” és encara un bon material per l’humor. O sigui, quan surti la 3a temporada (que espero que sigui l’última) li donarem una nova oportunitat.
Veredicte
Agradarà a: qui busqui una comèdia fàcil amb tòpic i no vulgui pensar gaire.
No agradarà a: qui esperi un nivell com el de la T1 i dosis de relexió filosòfica.
Enganxòmetre: 6
Nota: 5
