Erupcja és una pel·lícula curiosa, distribuïda per Elàstica. Presentada a la Secció Oficial de l’Atlàntida Mallorca Film Fest 2026, la proposta de Pete Ohs parteix d’una història que, en aparença, podria semblar una història d’amor convencional, però que a poc a poc va incorporant altres capes relacionades amb l’amistat, la identitat, el desig i, sobretot, la llibertat.
La història segueix Bethany i Rob, una parella que viatja a Varsòvia durant unes vacances romàntiques. Però la seva estada pren un gir inesperat quan un fenomen volcànic altera els seus plans. Bethany aprofita aquesta situació per retrobar-se amb Nel, una amiga de la infància amb qui manté una connexió molt especial. A partir d’aquí, la relació entre totes dues passa a ocupar un espai cada vegada més important.
I és aquí on crec que la pel·lícula troba el seu principal interès. El volcà funciona com una mena de detonant, com una senyal que obliga Bethany a replantejar-se la seva vida. No és una pel·lícula sobre volcans ni una història de ciència-ficció, sinó un drama naturalista en què aquest element serveix com a metàfora del canvi i de la necessitat de prendre decisions.
La pel·lícula té diverses capes i cadascú pot decidir fins on vol aprofundir-hi. I apareixen les relacions, la llibertat, el desig, la identitat i la necessitat de canviar. No són reflexions especialment profundes ni desenvolupades fins a les últimes conseqüències, però sí que aconsegueixen deixar-te pensant en què acabes de veure.
Un dels aspectes que més m’ha interessat és la manera com Pete Ohs construeix visualment la pel·lícula. Erupcja té un estil molt independent i proper al documental, amb una càmera en mà que aporta realisme i fa que moltes situacions semblin més espontànies. Aquesta manera de filmar em recorda, en certa manera, La risa y la navaja, especialment per aquesta sensació de trobar-nos davant d’un relat que podria estar observant la realitat més que construint-la.
També m’ha agradat la direcció de fotografia, que busca constantment aquesta naturalitat. No és una fotografia especialment espectacular ni busca lluir per si mateixa, sinó que acompanya els personatges i l’atmosfera. Varsòvia funciona principalment com l’escenari de la història, però la ciutat contribueix a aquesta sensació de desorientació i llibertat que viu Bethany.
Hi ha, a més, una decisió formal que m’ha semblat especialment interessant: els moments en què la pantalla es converteix en colors sòlids per separar seqüències o canvis de tema. És un recurs senzill, però serveix per sortir una mica del que estem acostumats a veure i aporta un toc diferent a la proposta. En certa manera, em va recordar Samsara, de Luis Patiño, encara que aquí el recurs és molt més puntual i no té la mateixa funció.
També cal parlar de Charli XCX. Com a Bethany ofereix una interpretació correcta i natural, però personalment no diria que sigui una actuació que la converteixi en una gran actriu. Sí que encaixa amb aquesta manera de fer la pel·lícula i amb la voluntat de construir personatges que semblin reals i poc impostats.
Precisament aquesta sensació d’improvisació és una de les característiques més evidents de Erupcja. El fet que la pel·lícula es rodés amb pocs mitjans i sense un guió tradicional es nota, però no necessàriament com una cosa negativa. Hi ha una frescor que funciona i que dona autenticitat a moltes escenes. És una filosofia que recorda que no sempre cal tenir grans mitjans per construir una pel·lícula interessant. De fet, Kontinental ’25, rodada amb un mòbil, demostra també que els mitjans tècnics no determinen necessàriament el resultat final.
Ara bé, aquesta llibertat també té un costat menys positiu. La construcció del guió és, per a mi, el principal problema de la pel·lícula. Hi ha situacions que semblen poc desenvolupades, falten algunes explicacions i, en alguns moments, el ritme es fa una mica lent per al que està explicant. La improvisació aporta frescor, però també pot provocar que la història no estigui tan ben construïda com podria estar.
I aquesta és probablement la sensació que em queda després de veure Erupcja: és una pel·lícula que té idees interessants i que aconsegueix que et quedis pensant en el que acabes de veure, però que no acaba d’aprofitar totes les possibilitats que planteja. No és una pel·lícula que busqui ser la gran obra de l’any, sinó una proposta més petita, fresca i personal que intenta explicar una història de manera diferent.
Perquè s’hauria de veure?
Perquè és una pel·lícula fresca que intenta ser natural i apropar-se al documental, amb una proposta independent que deixa espai a la reflexió. No és una pel·lícula imprescindible ni una obra que m’hagi entusiasmat, però sí una d’aquelles que poden donar peu a pensar una estona després dels crèdits.
El millor: la frescor i una fotografia que busca constantment la naturalitat.
El pitjor: un guió poc desenvolupat i un ritme massa lent en alguns moments.
Nota: 5,5/10.
