La tercera pel·lícula dirigida per Quentin Tarantino, Jackie Brown (1997), va resultar polèmica en un primer instant quan va sorprendre en no contenir les escenes violentes que tant l’havia caracteritzat en els dos grans èxits anteriors: Reservoir Dogs (1992) i Pulp Fiction (1994), aquesta darrera guanyadora de la Palma d’Or, i un Oscar i un Globus d’Or al millor guió. Jackie Brown era justament el nom del personatge protagonista, interpretada per la mítica actriu Pam Grier, una hostessa de vol que fa de correu per a un traficant d’armes, fins que un dia és sorpresa a la duana. Una dona protagonista amb una edat propera als cinquanta anys, amb uns diàlegs que marcaven el caràcter, la força i la iniciativa del personatge. Convertida finalment en la pel·lícula més humanista de Tarantino, també és recordada per superar el conegut com a «Test de Bechdel».
Què és el Test de Bechdel?
El Test de Bechdel és un mètode senzill i contundent per avaluar la bretxa de gènere a les pel·lícules, i es considera que passa el test si compleix tres requisits: (1) que apareguin almenys dos personatges femenins, (2) que tots dos tinguin un nom concret, i (3) que aquests dos personatges interactuïn entre sí en una conversa que no tingui un home com a tema central, independentment de que estigui parlant de la seva parella o del seu pare o germà. El 2025, només quatre de les deu nominades a Millor pel·lícula en els Premis Oscar ho complia: Anora (guanyadora), Dune: Part 2, Emilia Pérez (pel·lícula francesa) i Encara soc aquí (pel·lícula brasilera). El test és una mètrica extremadament senzilla, i pot ser que hi hagi pel·lícules protagonitzades per dones que no la compleixin, però, al seu torn, resulta una forma útil de calibrar la presència activa de personatges femenins a les pel·lícules de Hollywood i com definits i complets que són aquests papers, i sorprèn la gran quantitat de pel·lícules molt populars en les darreres dècades que la compleixen (per a més informació, es pot consultar la pagina web del test, que inclou una llista de les pel·lícules i la indicació de si han aprovat el test o no).
Les regles van aparèixer per primera vegada en una història curta d’Alison Bechdel, titulat The rule (1985), en què a la primera vinyeta l’autora li dona les gràcies a Liz Wallace per la idea, per això també se’l coneix com el Test Bechdel/Wallace. L’autora també va reconèixer que li va inspirar la lectura de l’assaig Una habitació pròpia (A Room of One’s Own, 1929), de Virginia Wolf (1882-1941), en què denunciava amb dades la subordinació de les dones a la literatura i fins a aquella data, sorprenent que cinquanta-cinc anys després (o gairebé un segle després ara) seguís vigent tan contundent denúncia. Alison Bechdel va sortir de l’armari el 1980 i es va convertir en tot un referent de l’activisme pels drets dels homosexuals, destacant especialment la seva obra còmica Unas lesbianas de cuidado (Dykes to Watch Out For, 1983-2008), on precisament es va publicar la petita història The Rule, en concret a la seva pàgina 22 de la col·lecció original, coneguda pel seu acrònim DTWOF.
DTWOF va ser una de les primeres representacions de lesbianes en la cultura popular, amb una intencionalitat costumista i còmica, molt coneguda en diferents diaris (publicat en més de cinquanta capçaleres alternatives), que es va popularitzar a partir de les edicions de les recopilacions en llibres independents, mantenint-se en actiu durant vint-i-cinc anys de forma continuada, una de les tires queer més reeixides i extenses en el temps. Els personatges eren ficticis però inspirats en el que passava al seu voltant i en consonància amb les notícies reals que succeïen a la societat estatunidenca, cosa que afavoria el debat i l’opinió entre els personatges que interactuaven entre ells.
L’èxit de Fun Home
La novel·la gràfica autobiogràfica Fun home (Fun Home: A Family Tragicomic, 2006) la va catapultar com a autora destacada a nivell nacional i internacional, considerada una de les obres de ficció més destacada d’aquell any, i destacada també des de començaments de segle. Un treball que li va ocupar durant set anys, on relata, entre altres interioritats, el descobriment de l’homosexualitat del seu pare i la d’ella mateixa. L’èxit desbordant d’aquesta obra i els canvis importants que s’estaven produint a la societat nord-americana li va fer decidir per abandonar la tira DTWOF, coincidint amb la victòria de Barack Obama, que finalment va ostentar la presidència dels Estats Units entre el 2009 i el 2017. L’autora va pensar que tot canviaria en positiu quan va recordar que va sortir de l’armari amb només vint anys, just quan va guanyar les eleccions Ronald Reagan (1911-2004), que va ser president entre el 1981-1989, amb tot el que va suposar la política republicana en aquella dècada.
El 2015, Bechdel es va casar amb l’artista Holly Rae Taylor, gràcies a la sentència del Tribunal Suprem del 26 de juny, on reconeixia el matrimoni igualitari com un dret constitucional a nivell nacional, obligant els que encara prohibien aquestes unions a aixecar-les. Però només un any després guanyava les eleccions, per primera vegada, Donald Trump, quatre anys nefastos entre el 2017 i el 2021. El 2022, el Congrés va aprovar la Llei de Respecte al Matrimoni per blindar a nivell federal aquests drets, derogant la Llei de Defensa del Matrimoni del 1996 i assegurant que cap estat pugui no reconèixer les unions legals realitzades en un altre estat. Al mig va arribar una pandèmia global. I a finals del 2024, tornaria a guanyar Trump.
Consumida: la nova novel·la còmica
Bechdel va decidir fer una nova novel·la gràfica que reflectís com veia ella la societat del moment, des de la seva maduresa com a persona i artista, davant dels reptes que podria suposar una possible nova victòria republicana. El resultat és Consumida (Splent: A Comic Novel, 2025), amb guió i dibuix d’Alison Bechdel, i color de Holly Rae Taylor, que ja havia realitzat tasques de colorista amb anterioritat, i que en aquest cas té un paper molt important en la seva elaboració, no sols per ser una primera lectora crítica i motivadora, sinó per coprotagonitzar la història. La parella a la vida real apareix a la portada de la novel·la gràfica, emulant el quadre American Gothic (1930), del pintor Grant Wood (1891-1942), parodiant la mítica imatge del granger amb un trident acompanyat de la seva filla amb davantal, que enaltia les feines pròpies del camp i de la llar. Publicada en castellà el setembre del 2025, tot just tres mesos després de la versió nord-americana, pel segell Reservoir Books del Grupo Editorial Penguin Random House, amb traducció de Rocío de la Maya.
La història esdevé entre el 2021 i el 2023. L’autora reconeix que per un condicionant de temps, entre revisions, acoloriment i maquetació, va haver d’acabar l’obra abans de saber qui guanyaria les eleccions del novembre de 2024, encara que estava totalment convençuda que guanyaria la candidata demòcrata, Kamala Harris. No va ser així, per la qual cosa alguns dels presagis negatius que augura l’autora a Consumida resulten curts veient el que està donant de si els primers mesos de la presidència de Trump aquest 2025. L’autora reconeixia en una roda de premsa que la població estatunidenca està en un estat de xoc permanent, a l’expectativa de la propera decisió aparentment precipitada, i amb quin exabrupte ho farà.
Bechdel fa un exercici de metaficció amb diverses decisions que resulten extremadament interessants. D’una banda, escull narrar el propi procés de creació i escriptura de la seva següent ficció, amb tot el que implica: cerca d’idees, proposar una història concreta, negociar amb el seu agent, i buscar el temps per realitzar el treball detallat d’escriptura i dibuix, com és en el seu cas, amb totes les interrupcions que esdevenen al llarg dels dos anys que dura la feina creativa (més o menys, el que va costar en la realitat, molt menys que altres vegades, potser perquè tenia molt clar què volia explicar, com ella mateixa reconeix). D’altra banda, determina que la història sembli autobiogràfica, en atorgar el protagonisme a la parella fictícia d’Alison i Hol amb nombrosos elements comuns amb la realitat, encara que resulta hilarant que Hol està, en aquest cas, al capdavant d’una granja de cabres, mentre que es converteix en una famosa influencer a les xarxes socials amb els seus vídeos de treballs en el camp en general i de la cura de les cabres en particular.
Contradiccions i esperança
Bechdel recupera els seus mítics personatges de DTWOF, ara ja a la seixantena (que ajudarà a donar visibilitat el desig sexual a la menopausa), cosa que permet exposar com algunes de les lluites habituals del segle XX i que es pensava ja superades, com la del dret a l’avortament o la disminució de les diferències socials, poden tornar enrere, ara en un context de postpandèmia i de canvi climàtic, que afegeix una nova dimensió davant la potència de les inclemències del temps, en tots els seus aspectes, de fred, calor, vent, pluja o neu, així com les seves conseqüències, com els incendis devastadors al Quebec (Canadà) a l’estiu del 2023 o les inundacions catastròfiques en Vermont, que es descriuen a la novel·la gràfica, ja que és la localitat on viu la parella, a la ficció i a la realitat. També va donar temps per denunciar en algunes pàgines la repressió de la policia a la universitat, davant dels estudiants i professors que protestaven per la situació que estava esdevenint a finals del 2023 a Gaza. Dos anys després, això del 2023 a Gaza s’ha quedat curt. I cal recordar que en aquell moment el president dels Estats Units era Joe Biden.
Alison, el personatge que emula Bechdel a la novel·la gràfica, pretén ensenyar els seus lectors (o espectadors, si aconsegueix convertir-lo en sèrie de televisió, cosa que, presumiblement, li donarà més difusió i li farà guanyar més diners), a «alliberar-se del capitalisme consumista i a portar una vida més ètica». I ho fa sincerant-se a través de les contradiccions quotidianes que deu bregar contínuament. Com recordar que als anys noranta denunciava a Amazon per l’impacte que podia realitzar al petit comerç en general i a les llibreries en particular, mentre avui en dia realitza una gran part de les seves compres (algunes sense sentit) a través d’aquesta plataforma, en reconèixer la facilitat per comprar i els avantatges que t’ho portin directament al teu domicili, i més quan vius a una granja apartada. Bechdel decideix preparar-se davant d’aquest nou repte creatiu llegint-se l’assaig El Capital. Crítica de l’economia política (Das Kapital. Kritik der politischen Ökonomie, 1867), de Karl Marx (1818-1883).
De Marx recupera els títols dels seus capítols mentre exposa com és de difícil no ser víctima del nou capitalisme consumista. En una de les vinyetes es pregunta «Com és possible que el treball d’una autora de còmics estigui més ben pagat que una infermera, una mestra o una agricultora? Pensa en la seva germana Sheila, la típica americana que malviu fent classes d’art a primària… mentre Alison, la contracultural, està guanyant molts diners», i afegeix «No és estrany que Trump guanyés el 2016». Aquesta doppelgänger pessimista, cansada i confusa probablement contrasta amb l’Alison original, encara que l’autora reconeix els continus conflictes que apareixen a la seva vida quotidiana, mentre reapareixen altres en la societat que ja pensava guanyats, amb el desconcert que genera. Tot i que, a Consumida, al final, hi ha un bri d’esperança.
