today-is-a-good-day

Un gran poder comporta una gran responsablilitat

- Advertisement -

La gallina dels ous d’or no té plomes. La gallina dels ous d’or porta un vestit ridícul de teixit elàstic arrapat al cos i una màscara. Sí, les adaptacions de còmics de superherois s’han convertit en un mannà caigut del cel per a la indústria del cinema. Desenganxats de les pàgines pulp de Marvel i DC Comics, aquests personatges de poders extraordinaris, sovint turmentats per traumes de dimensions operístiques i amb la missió de combatre el mal (i si ho fan destruint el màxim d’edificis, carrers i fins i tot ciutats possibles, millor), han conquistat el cor i les butxaques del públic de les sales comercials. No hi ha mes, i gairebé setmana, que un d’aquests enigmàtics iracionals personatges no ocupin la cartellera i sotmetin, amb els seus poders sobrehumans, a la resta de pel·lícules.

Però com va dir Franklin D. Roosevelt (i després l’Oncle Ben), un gran poder comporta una gran responsabilitat i el cinema de superherois comença a trepitjar en unes traïdorenques arenes movedisses. La sensació de copy and paste, amb escenes prefabricades amb pirotècnia digital i l’acumulació de nous personatges en una mateixa pel·lícula a l’estil cabina dels germans Marx, comença a deixar senyals als soferts espectadors que assistim com xaiets a cada nova pel·lícula del dòmino heroic. La parpella del meu ull esquerre, el que més aprecio dels tres, ha iniciat un tic pujolià que té tots els números d’escampar-se a d’altres parts del cos i la ment. Tothom celebra Captain Amarica: Civil War com la nova obra mestra del cinema del segle XXI però jo, dins les meves limitacions cinèfiles, vaig sortir amb un mal de cap considerable i amb el conseqüent espasme.

- Advertisement -

El que es porta ara, que dirien els cantants de El tractor Amarillo, és que els superherois bons s’enfrontin entre ells. Primer Superman vs Batman i ara tota la colla dels venjadors, que per si eren pocs ha parit l’àvia i s’hi han afegit l’Spiderman i l’Ant-Man, entre d’altres imitadors de El Santo amb menys michelins i menys gràcia. Les excuses argumentals són d’una complexitat absurda extrema, malgrat ser això, una mera excusa per originar el xoc de cornamentes entre aquestes persones amb grans habilitats i nul·la vergonya.

- Advertisement -

batman-vs-superman-review-pic1

Ara ja no hi ha un dolent molt dolent, un ésser encara més traumatitzat que el superheroi de torn, vil i centrat de cap com un polític rus, no, ara els dolents són ells mateixos i s’estomaquen fins a dir prou. Però sense fer-se massa mal, perquè si la cosa va bé de recaptació, tots tindran la seva pròpia pel·lícula i, amb una mica de sort, una saga.

El que no entenc és perquè la indústria catalana no ha aprofitat el filó. Ja tarden en fer l’adaptació cinematogràfica del Capità Enciam i l’Oliana Molls. I quan les dues sagues siguin un èxit, llavors fer ‘Capità Enciam vs Oliana Molls’. La vertigionosa evolució dels efectes visuals permet rejovenir i desdoblar en Pep Parés.
Mira, només de pensar-hi m’ha marxat el tic.

enciam

- Advertisement -
Redaccióhttps://elcinefil.cat/
'El Cinèfil' és un mitjà de comunicació dedicat a analitzar, explicar i difondre l’univers del cinema en tota la seva amplitud. Parlem de pel·lícules, sèries i festivals i també organitzem tot tipus d'esdeveniments relacionats amb el cinema. Ens agrada dir que som una revista en xarxa i en català. En xarxa perquè, a banda del web, també aprofitem les xarxes socials per a difondre i comunicar novetats i reflexions sobre el setè art. I tot plegat ho fem en català perquè és la nostra llengua. Gaudeix i que el cinema t'acompanyi... SEMPRE!

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents