“Tots els personatges giren al voltant de l’ego i l’ambició”

Historias para no dormir de Narciso ‘Chicho’ Ibáñez Serrador va suposar un abans i un després dins el panorama televisiu espanyol dels anys 60, marcant a tota una generació d’espectadors. Ara, 55 anys més tard, torna la mítica sèrie de la mà d’Amazon Prime Video amb quatre episodis més, dirigits pels millors cineastes de terror i fantàstic del moment. Un dels capítols és Freddy, una revisió per part de Paco Plaza (Verónica, 2017) d’un dels relats més estimats de l’antologia. A El Cinèfil vam aprofitar la visita del seu repartiment al darrer Festival de Sitges per parlar amb ells i que ens expliquessin més detalls sobre el projecte. 

Historias_para_no_dormir_Freddy_TV-829132372-large

L’episodi que protagonitzeu és tot un clàssic dins l’antologia. Com ha estat l’experiència?

Miki Esparbé (ME): Ha estat un privilegi i un plaer, ja que, més enllà que sigui un referent dins la sèrie clàssica del Chicho, la relectura que han fet Paco Plaza i Alberto Marini és molt interessant, que tingui un atractiu per al públic jove, amb moltes picades d’ull a l’època per a una audiència més madura. Aquesta, jo crec, que és la gran virtud del projecte, que funciona per a públics de diferents generacions. 

Què ha significat per a tu interpretar al gran Chicho?

Carlos Santos (CS): Ha estat un caramel·let poder-lo interpretar a l’únic capítol de la sèrie on apareix. A més, tot l’aire nostàlgic de l’episodi, amb vestuari i attrezzo original, encara ho fa tot més atractiu. S’ha de dir, però, que al principi, em feia una mica de respecte, però conèixer al fill de Chicho em va ajudar a treure’m la pressió de sobre. I amb el suport, en tot moment, de Paco Plaza, encara més. Hagués hagut de ser molt negat per no fer-ho bé.

Què ens podeu dir dels vostres personatges?

Adriana Torrebejano (AT): Olga és noia ambiciosa que busca l’èxit i que es converteix en l’espectadora de tot el que li passa a André. És una peça clau en el viatge del protagonista, aportat un element pertorbador.

ME: Tots els personatges giren al voltant de l’ego i l’ambició.

CS: Chicho és el que mou els fils, com si es tractés d’un titellaire, que està molt ben representat a través del ninot Freddy. 

Com ha estat posar-se sota la direcció de Paco Plaza?

ME: Està en punt de la seva carrera com a director que ja no ha de demostrar res a ningú. I això li permet treballar amb una gran llibertat i amb zero pressions. Nosaltres, en canvi, encara sentim la pressió per fer-ho bé i demostrar-ho. Ell està de volta i mitja de tor, i només està pel que li interessa, que és explicar històries. I és brutal poder estar al seu costat. I una altra virtut que té és que sempre et treu del clixé com a actor, perquè coneix perfectament els mecanismes del gènere. És zero complaent i sempre arrisca.

AT: Treballaria amb ell tota la vida. Mai tens por al seu costat, ja que sents que vas amb una xarxa de seguretat en tot moment i que no cauràs mai. Vas amb tanta tranquil·litat que no dubtes de tirar-te a la piscina. 

CS: És meravellós com a persona i com a professional.

Jordi Sardiña
Periodista, professional, des de 1999, cinèfil, passional, des de tota la vida, ja que el cinema l'ha acompanyat sempre, tant en els bons com en els mals moments. La seva trajectòria laboral no sempre ha estat lligada al Setè Art, a part dels blocs 'propassionals' que ha creat (el darrer, coachingcinema.wordpress.com), ja que s'ha guanyat la vida com a consultor de Màrqueting-Comunicació en diferents empreses de sectors diversos. Col·laborar amb 'El Cinèfil' li permet transmetre tot el que he après i segueix aprenent veient cinema (o sèries). Llarga vida a la pantalla gran (i petita)!

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents