Historias para no dormir de Narciso ‘Chicho’ Ibáñez Serrador va suposar un abans i un després dins el panorama televisiu espanyol dels anys 60, marcant a tota una generació d’espectadors. Ara, 55 anys més tard, torna la mítica sèrie de la mà d’Amazon Prime Video amb quatre episodis més, dirigits pels millors cineastes de terror i fantàstic del moment. Un dels capítols és Freddy, una revisió per part de Paco Plaza (Verónica, 2017) d’un dels relats més estimats de l’antologia. A El Cinèfil vam aprofitar la visita del seu repartiment al darrer Festival de Sitges per parlar amb ells i que ens expliquessin més detalls sobre el projecte.
L’episodi que protagonitzeu és tot un clàssic dins l’antologia. Com ha estat l’experiència?
Miki Esparbé (ME): Ha estat un privilegi i un plaer, ja que, més enllà que sigui un referent dins la sèrie clàssica del Chicho, la relectura que han fet Paco Plaza i Alberto Marini és molt interessant, que tingui un atractiu per al públic jove, amb moltes picades d’ull a l’època per a una audiència més madura. Aquesta, jo crec, que és la gran virtud del projecte, que funciona per a públics de diferents generacions.
Què ha significat per a tu interpretar al gran Chicho?
Carlos Santos (CS): Ha estat un caramel·let poder-lo interpretar a l’únic capítol de la sèrie on apareix. A més, tot l’aire nostàlgic de l’episodi, amb vestuari i attrezzo original, encara ho fa tot més atractiu. S’ha de dir, però, que al principi, em feia una mica de respecte, però conèixer al fill de Chicho em va ajudar a treure’m la pressió de sobre. I amb el suport, en tot moment, de Paco Plaza, encara més. Hagués hagut de ser molt negat per no fer-ho bé.
Què ens podeu dir dels vostres personatges?
Adriana Torrebejano (AT): Olga és noia ambiciosa que busca l’èxit i que es converteix en l’espectadora de tot el que li passa a André. És una peça clau en el viatge del protagonista, aportat un element pertorbador.
ME: Tots els personatges giren al voltant de l’ego i l’ambició.
CS: Chicho és el que mou els fils, com si es tractés d’un titellaire, que està molt ben representat a través del ninot Freddy.
Com ha estat posar-se sota la direcció de Paco Plaza?
ME: Està en punt de la seva carrera com a director que ja no ha de demostrar res a ningú. I això li permet treballar amb una gran llibertat i amb zero pressions. Nosaltres, en canvi, encara sentim la pressió per fer-ho bé i demostrar-ho. Ell està de volta i mitja de tor, i només està pel que li interessa, que és explicar històries. I és brutal poder estar al seu costat. I una altra virtut que té és que sempre et treu del clixé com a actor, perquè coneix perfectament els mecanismes del gènere. És zero complaent i sempre arrisca.
AT: Treballaria amb ell tota la vida. Mai tens por al seu costat, ja que sents que vas amb una xarxa de seguretat en tot moment i que no cauràs mai. Vas amb tanta tranquil·litat que no dubtes de tirar-te a la piscina.
CS: És meravellós com a persona i com a professional.
