L’any 1988 l’Estudi Ghibli només tenia 2 anys de vida. El 1986 Hayao Miyazaki, Toshio Suzuki, Isao Takahata i Yasuyoshi Tokuma van fundar una empresa per produir cinema d’animació que avui en dia es considera el Disney oriental. Però quan El meu veí Totoro (となりのトト) va arribar a les pantalles japoneses un 16 d’abril de 1988, Ghibli només havia estrenat la pel·lícula Laputa: Castle in the Sky. En aquell moment Miyazaki ja havia treballat en sèries animades com Lupin o Sherlock Holmes però només havia escrit i dirigit una pel·lícula: Nausicaä de la vall del vent (風の谷のナウシカ).
“Volia que fos una pel·lícula que no només entretingués i arribés als seus espectadors, sinó que es quedés amb ells després d’haver deixat els cines”. Hayao Miyazaki
El que Miyakazi tenia en ment és que “l’esperit de la pel·lícula havia d’agradar als enamorats, inspirar als pares a recordar amb afecte la seva infància i animar els nens a recórrer terrenys inexplorats i pujar pels arbres”. De fet, una de les inspiracions de la pel·lícula és l’Alicia al país de les Meravelles que l’any 1951 va estrenar Disney. La influència és evident, per exemple, en el forat que hi ha als arbres o en la importància dels gats en la trama. El director ja tenia en ment el film i el personatge des de feia anys. En aquests esbossos de 1976 ja es pot veure el que després esdevindrien imatges icòniques del film com la de la parada del bus o el moment en que la Mei descobreix el món màgic on habita Totoro.
Una influència planetària
Avui en dia és innegable la influència d’aquesta pel·lícula en l’animació cinematogràfica en particular i en la cultura pop en general. Actualment, juntament amb molts films de la factoria Ghibli, es pot veure a Netflix. Aquell llunyà 1988 l’Estudi Ghibli no tenia tan clar que la pel·lícula fos un èxit. Tan és així que la pel·lícula escrita i dirigida per Miyazaki es va estrenar en sessió doble juntament amb La tomba de les lluernes (火垂るの墓). A Can Ghibli no tenia clar que un conte de fades ambientat al Japó rural fos una aposta segura… Anaven ben equivocats. Tot i que a la taquilla tampoc no va funcionar espectacularment el film va guanyar alguns premis com el de Millor pel·lícula de la revista de cine més antiga del Japó: els Kinema Junpo Awards o al Manichi Film Concours de 1989.
És curiós que al nostre país la cinta no es va arribar a estrenar mai al segle XX. Tot i que sí va arribar als Estats Units l’any 1993 o a França l’any 1999, a les nostres sales no vam poder gaudir d’El meu veí Totoro fins el 30 d’octubre de l’any 2009. Pitjor ho va tenir a Itàlia: l’estrena va ser el 15 de maig del 2010. En ple segle XXI Totoro ja era una icona d’abast mundial.
Curiositats i anècdotes
Què vol dir Totoro?
Doncs Totoro no vol dir res en concret però quan la Mei explica la criatura que ha vist al bosc s’hi refereix com a “Totoro” (トトロ). Com que és una nena de 4 anys segurament el que ha fet és pronunciar malament la paraula “Torooru” (トロール) mot que en japonès vol dir trol.
En quin moment de la història està ambientada la pel·lícula?
En una entrevista Hayao Miyazaki va dir que la pel·lícula està ambientada als anys 50, moment en el qual les televisions no eren pas d’ús quotidià i per tant els nens encara jugaven a amagar-se pel bosc i pujar-se als arbres. Si parem atenció als calendaris que surten a la pel·lícula i es calculen les dates segons el que passa aquell estiu es descobreix que l’any exacte és el 1958: 30 anys abans de l’estrena de la pel·lícula.
La 1a aparició de Totoro: en un llibre
Com hem dit abans, Miyazaki va imaginar-se l’univers Totoro a mitjan dels 70. No va ser, però, fins l’any 1983 que es va publicar el llibre Hayao Miyazaki Image Boards un recull de projectes inacabats i esborranys de l’autor japonès que incloïa les imatges que hem mostrat abans amagades entre altres il·lustracions del propi autor.
Totoro en altres “indrets”
Com dèiem la influència de Totoro ha arribat arreu del món i diverses pel·lícules o sèries i li ha retut homenatge. Entre es més destacats hi ha Toy Story, The Simpsons, The Powerpuff girls o South Park per posar alguns exemples. N’hi ha molts més…
El veïns reals de Totoro viuen a Tokorozawa
No s’ha trobat mai el forat que et porta a la guarida secreta de Totoro però sí sabem quin és el poble on passa tota la història de la família Kusakabe. El municipi és Tokorozawa, a la prefectura de Saitama, i es un nucli rural que es troba a tres quarts d’hora de tren des del centre de Tòquio. Està clar que han aprofitat la fama de la pel·lícula i hi ha un recorregut pel Bosc de Totoro a les muntanyes de Sayama on es poden trobar rèpliques de la casa dels Kusakabe, la parada del gat-bus i petits tresors deixats pels fans.
Un gat-bus a mida real
Ho sentim, el gat-bus no existeix de veritat… Però no desespereu. Sí existeix una rèplica a mida real on els fans poden pujar i asseure’s als peluts seients d’un dels gats més famosos del cine. Per anar-hi haureu d’anar a Mitaka, al Museu Ghibli, on a banda del pujar al gat-bus podreu descobrir moltes més coses sobre Miyazaki i l’univers Ghibli. Per saber-ne més podeu llegir aquest reportatge de quan ens hi vam colar aprofitant un viatge al Japó.
Merchandising desbocat
Milers de producte (oficials i no tant) proliferen pel món en referència a Totoro. Us n’hem fet un recull en forma de collage perquè us feu una idea de fins on pot arribar la passió pel personatge.
