Com diu una estrella de twitter, “jo aquí sóc vingut a parlar de lo meu” així que us parlaré d’una sèrie basada en el món del futbol americà, ja que enlloc d’anar a veure la peli del Jesse Owens vaig optar per anar a veure Jungle Book, una pel·lícula que encara que no ho sembli parla del multiculturalisme, però no me’n vull anar per les branques. Just fa un parell d’anys vaig començar a interessar-me pel futbol americà i ara mateix hi estic molt enganxat. Això si, a casa nostra no té massa seguidors i tot sovint et trobes analfabets esportius que fan de “cuñaos” opinant d’aquest esport seguint 2 arguments suadíssims:
Argument 1
Cuñao: Ui, és un esport molt complicat d’entendre?
Roger: mireu 1 partit amb algú que en sàpiga i ja pillareu de que va. I si no creieu-me, el problema el teniu vosaltres no l’esport. Si segur que molts de vosaltres no sabeu com va el fora de joc…
Argument 2
Cuñao: És que és com el Rugby però aquests marietes van protegits fins les celles i no és un esport d’homes.
Roger:
En tot cas no vull convertir aquest article en una defensa del futbol americà QUE TORNO A DIR QUE ES MOLT BIEN!!! No. Us vull parlar d’una sèrie que gira al voltant d’aquest esport, més en concret de la lliga fantàstica vinculada a la NFL. Perquè us en feu una idea de la bogeria que arriba a ser hi juguen 19 milions de persones, principalment als EUA (llegeixis “iuesei”) com és obvi. Tu esculls uns jugadors i en funció del partit que facin sumes més o menys punts i competeixes contra algun amic de la teva mateixa lliga. A final de temporada hi ha un play-off per a dirimir el guanyador de la lliga. Per a trobar un paral·lelisme, vindria a ser com l’equivalent al Comunio d’aquí amb la lliga espanyola però molt millor.
A la lliga fantàstica normalment hi jugues amb els amics i aquí és on se centra la sèrie, en un grup d’amics de Chicago que superen la trentena i pels quals la lliga fantàstica que juguen és la cosa més important de la seva vida. La família, la feina i les seves prioritats vitals passen a un segon lloc quan es tracta de guanyar la lliga i demostrar que són els millors. No hi ha lloc per l’ètica ni els valors, només importa guanyar.
Els creadors de The League són els germans Schaffer (un d’ells és un dels creadors de Senfield, suposo que això és una bona credencial) per on anava? Ah sí, estava fent com la part formal del article on escric el que llegeixo a la wikipedia. És conya… ja paro de fer copy+paste. El fil conductor, com deia, és a relació d’un grup d’amics que juguen la seva lliga fantàstica i les seves peripècies i bogeries que realitzen per a guanyar la lliga i el Shiva Bowl, el trofeu que els premia com a guanyadors de la lliga. Els principals personatges d’alguna manera o una altre es poden reconèixer en qualsevol grup d’amics:
Pete: és el que té més traça en això de guanyar la lliga. Això si és capaç de manipular i retorçar les situacions per obtenir avantatge en el que el joc comporta, en tota la resta diguem que seria més aviat un desastre, però que collons importa si tens la Shiva Bowl a sobre la xemeneia!!
Kevin: millor amic del Pete i que mataria (al Pete i a qui fos) per a guanyar la lliga però que sempre per un motiu o un altre no s’acaba sortint amb la seva. Els seus amics el menystenen perquè és la seva dona qui li porta l’equip.
Jenny: la dona del Kevin i la que realment dirigeix el seu equip a la lliga fantàstica. Ho passo pel traductor perquè entengueu la humiliació que suposa això pel Kevin. És com si la teva dona et digués com has d’aparcar el cotxe o pitjor, és com si la teva dona t’aparqués el cotxe… La Jenny és la típica noia que és més amiga dels amics de la seva parella que d’altres noies. Segueix el joc a les bromes brutes dels nois i els té ben posats, així que ho peta molt fort.
Ruxin: un advocat jueu i malparit com pocs. El típic col·lega que és un autèntic cabronàs i que realment no saps perquè és amic teu. És l’ànima més podrida del grup i per tant un dels personatges més interessants.
Taco: germà petit del Kevin, fumador, follador i típic empanat que passa de tot. Qui si no tindria 3 kickers en el seu equip (ara no ho enteneu però no té sentit i hauríeu de riure una mica si entenguéssiu de que va una lliga fantàstica de futbol americà).
Andre: l’ase dels cops, és el que més a triomfat a la vida (és cirurgià plàstic i està forrat) però això no val per res en el seu grup d’amics perquè se’n riuen d’ell i el trollegen constantment, d’una forma sagnant i sense cap mena de compassió.
La sèrie ha tingut 6 temporades d’un nivell constant i sublim, en ella han fet cameos moltes estrelles de la NFL, perquè tingueu una idea de la popularitat que ha obtingut a als Estats Units. Una altra de les característiques de la sèrie és que no està tot guionitzat sinó que els actors tenen marge per la improvisació. Això fa que els diàlegs encara siguin més autèntics i incisius, les vacil·lades entre ells (i ella) són putament àcides i càustiques. Suposo que és per això que a mi m’ha agradat tant.
Si voleu veure un jueu renegant de la seva religió per a tenir informació confidencial per a fer una alineació, si no us escandalitza que s’utilitzi la malaltia d’un nen per arribar a un jugador, si voleu saber que és un Eskimo Brother, si voleu conèixer el tarat del Rafi i sobretot si voleu partir-vos molt fort la caixa mireu The League, no us en penedireu.
