La selva frondosa de Disney La selva frondosa de Disney
Disney torna a encertar amb una adaptació d'un clàssic en imatge real La selva frondosa de Disney

Quan Disney va fer públic que adaptaria en imatge real alguns dels seus clàssics animats em va entrar la por. Penses que és innecessari, que no tal esguerrar el que ja està bé. Però el cine és un negoci i Disney és ara mateix un dels peixos grossos més grossos per ni dir directament el rei de l’oceà. Les meves pors es van anar dissipant i ja vaig deixar de patir definitivament quan vaig veure la Ventafocs de Keneth Branagh. Tot i que la primera de Thor no em va deixar gaire bon sabor de boca confio en aquest director i la seva versió d’aquest ensucradíssim conte de fades va passar la prova amb nota.

La següent a la llista (sense comptar Maleficent) és El llibre de la selva. En veure el primer tràiler dues realitats es van fer evidents. La primera és que la pel·lícula és una orgia de CGI (imatges generades per ordinador) que en contra el que molta gent diu no té perquè ser dolent (i en efecte no ho és). La segona és que la selva i els animals donen molt de joc en pantalla gran i imatge “real”. La cosa pintava bé…

sher kan

Sortint del cine totes les meves sospites es van confirmar. Igual que la Ventafocs aquell producte (perquè això és el que és) havia sabut reviure el clàssic amb gràcia, sense destrossar-lo i amb una destresa visual més que satisfactòria. Si a més li sumes el carisma de les veus entens perquè estem davant de la millor estrena del que va d’any. En un cap de setmana més de mig milió de persones van veure ja la pel·lícula que s’ha projectat a gairebé 750 sales. La jugada és rodona. Pares nostàlgics van amb els seus fills que sense conèixer l’original es troben un film espectacular amb animalons de tot tipus i un nen protagonista que és tot un descobriment.

El gran mèrit d’El llibre de la selva és fer-te oblidar que estàs en imatge real. La veu als animals no es veu forçada i saber que Bill Murray és Baloo i Ben Kigsley Bagheera fa que tot vagi sobre rodes. Les seves personalitats traspassen el regne animal i no seria just no mencionar l’extraordinària Scarlett Johansson en el seu efímer paper com a serp Kaa. Amb tot s’ha de reconèixer que Disney l’està encertant. El seu producte no només ven sinó que ho fa amb films amb bon gust. Ara ja tinc ganes de veure el Dumbo de Tim Burton i què faran amb Mulan i La Bella i la Bèstia. Hi aniré sabent que són un caramel molt ben embolicat per milions de dòlars de màrqueting i nostàlgia però esperaré sortir satisfet del cine com m’ha passat amb les aventures d’en Mowgli.

Veredicte

El millor: El film et fa oblidar que no estàs en una pel·lícula de dibuixos. Això i el carisma de les veus en especial Bill Murray. Ah i també com el film juga amb el contrast home-animal / intel·ligència-instint.

El pitjor: Alguns canvis del final. Esperes una imatge que al final no s’arriba a veure.

Nota: 8

JR Armadàs

JR Armadàs Director d'El cinèfil

Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat quatre novel·les i és un dels editors d'Edicions Xandri. En l'àmbit cinematogràfic ha fet de cap de premsa d'un parell de pel·lícules catalanes i és el co-director del Festival Sant Cugat Fantàstic. Des d'abril del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El cinèfil'.

  • rosa maria monclus

    20 d'abril de 2016 #1 Author

    Sempre ha sigut una de les meves millors pelis d animacio, tambe he vist la primera en persones, crec que dels anys 40 amb el prota un tal Sabu Tinc moltes ganes de veure-la

    Respon

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*