Quin és el secret de l’èxit d’una empresa? Són els treballadors? Són els diners? Pot la sort? I el producte? Després de veure The Consultant, la nova sèrie d’Amazon Prime Video, crec que la resposta a la pregunta queda molt clara…
Com sempre dic, el setè art no és només entreteniment. També pot ser una eina clau per a l’ensenyament. I és que el cinema en innombrables ocasions ens ha ensenyat a com dirigir una empresa, com ser el boss, el cap, el líder. Pots guiar els teus treballadors amb afecte i rialles, com ho fa Michael Scott a The Office, o, en canvi, pots esprémer els teus treballadors, pots enfonsar-los a la misèria i fer-los plorar, com ho fa Miranda Priestly a The Devil wears Prada.
En qualsevol cas, si dirigeixes una empresa de venda de paper o una important revista de moda, el cinema ens ha ensenyat que ser el líder d’una empresa no és una tasca fàcil. Però, el que és veritablement difícil, és, sens dubte, treballar per a tots ells. I si no que ho preguntin a Craig i a Elaine, els treballadors sota les ordres de Regus Patoff, a The Consultant.
Basada en la novel·la de Bentley Little, la nova sèrie d’Amazon Prime Video ens explica la història del Craig (Nat Wolff) i l’Elaine (Brittany O’Grady), dos treballadors de l’empresa d’apps de videojocs CompWare, que patiran un gran canvi laboral quan el seu cap es veu substituït pel consultor Regus Patoff (Christoph Waltz), un estrany personatge que mitjançant fortes exigències, desafiaments i terror, es disposarà a portar l’empresa a l’èxit.
Tractant-se d’una sèrie de suspens amb aires a terror i subtils indicis de comèdia negra, la narrativa es construeix a partir de les qüestions que es creen a prop del personatge principal. Diguem que la sèrie, com l’interès de l’espectador per aquesta, va in crescendo d’acord amb la trama. Podent semblar insulsa, típica i estereotipada als seus inicis, a mesura que els episodis van passant, el nostre interès per desvetllar els secrets que espera el personatge augmenten fins a crear una curiositat que et convida a continuar el metratge.
Chistoph Waltz glaça la sang amb la seva mera presència a la pantalla
Un aspecte interessant i que vull destacar de la sèrie és la “transmutació de gènere” que fa la trama. Durant els primers episodis, l’aparició de Patoff pot ser divertida, curiosa, surrealista i pot convidar l’espectador a submergir-se en una possible sàtira de la societat empresarial actual i l’esnobisme. Però a mesura que els episodis van passant, anem aprofundint en els personatges, anem empatitzant amb ells, amb els seus malestars i les seves preocupacions; l’espectador va desformant i despersonalitzant a Regus Patoff, deixant de veure’l com un estricte cap per convertir-lo en un monstre totalment aterridor.
Molts espectadors (en els quals m’incloc) ens endinsarem a la sèrie gràcies al gran Christoph Waltz. Cal deixar clar que sense ell, la sèrie no seria res. El poder que té l’actor per eclipsar-nos, per crear tensió on no n’hi hauria d’haver, per poder arribar a ser el personatge més tendre i alhora el més terrorífic, tot això es veu a la sèrie. La seva interpretació, comparable en forma al mític coronel Hans Landa d’Inglourious Basterds presenta aquest formal i pulcre personatge alhora que sinistre i temible. Clarament en aquest cas Christoph Waltz, com calia esperar, assumeix el protagonisme interpretatiu de la sèrie, deixant en mal lloc els altres dos protagonistes en comparació.
Mentre que tota la trama se centra a Regus Patoff, els altres personatges manquen de prou profunditat com per agradar-nos en excés.
Tot i tots els atributs positius que té la sèrie, aquesta, com moltes sèries actuals, peca d’avariciosa. Volent abordar tantes preguntes sense contestar, tantes portes obertes sense tancar, la sèrie ens presenta un gran món argumental que amb només una temporada es queda massa curta. Haurem d’esperar segurament força temps per resoldre una gran quantitat de dubtes presentats al final de la sèrie. Fins aleshores, i per animar l’ambient laboral, podem veure The Office…
Veredicte
Agradarà a: fans de Christoph Waltz, dels personatges trastocats i del llarg suspens.
No agradarà a: les persones que busquen trepidant acció o un intens i profund drama.
Enganxòmetre: 8
Nota: 7,5
