La nostra història industrial a ‘Terra de telers’

- Advertisement -
- Advertisement -

Terra de telers el nou film de Joan Frank Charansonnet va començat amb bon peu el seu recorregut de festival ja que es va endur el premi a la millor pel·lícula als Premis Oriana del Festival de Cinema de Sant Andreu de la Barca. La pel·lícula també va tenir una preestrena al nou Festival Visual Art de Lleida i després de la seva estrena simultània als cinemes i Filmin abans d’acabar el 2020 arriba aquest dimarts 8 de juny a la 13a edició del FIC-CAT. 

El projecte del director de Pàtria i Doctrina repassa una part molt important de la història de Catalunya: el pas de la misèria i la fam del camp a la industrialització. Per fer-ho recrea la vida en una colònia industrial en una trama que ens farà passejar per la història des de temps de la República fins el tancament de les fàbriques als anys 80. La pel·lícula, a més, compta també amb la participació de TV3.

Una fotografia del segle XX

Amb aquesta pel·lícula Charansonnet ret tribut a una generació de treballadors que van forjar les bases del país en el qual vivim actualment. “Estic molt orgullós de poder ensenyar aquest primer tastet d’una pel·lícula que  homenatja a totes aquelles persones que, vingudes d’arreu de Catalunya i Espanya, varen aixecar el nostre estimat país amb el seu esforç i treball contribuint a la industrialització. Terra de telers es un camí màgic i  poètic de la vida de dues germanes i de tots els habitants de una colònia industrial als peus del Llobregat, en aquest cas ubicada a la Catalunya Central”.

De la mateixa manera, destaca la importància de l’estètica nostàlgica del film, un dels punts centrals d’aquest projecte i del viatge al passat que proposa. “Estem molt il·lusionats amb el resultat! Crec que la direcció de fotografia i el color final, obra de Joan Babiloni i del debutant Pau Carreté, són de gran nivell”. Una altra de les novetats és la poètica i nostàlgica banda sonora que anirà a càrrec d’un mestre de la música com es Marcús Jgr (Incerta Glòria, Born a King). També forma part de l’equip en producció associada i en el muntatge el director i productor Marc Carreté (Asmodexia, After de lethargy). Per altra banda el tema final dels crèdits està compost pel cantautor Xarim Aresté. “Per a mi és un honor comptar amb aquest gran equip de professionals que poden fer encara molt més gran totes les imatges que tenim”, puntualitza el director.

El rodatge de Terra de telers va durar un any sencer en diferents estacions anuals per donar més credibilitat als 60 anys que passen des de l’inici de la cinta fins al final en una període que va des de 1921 a 1980). Produïda amb capital privat per part de Patchouli Films (Victor Perxachs i Joan Frank Charansonnet) va rebre un cop de mà també de la ciutadania catalana culminant amb èxit una campanya de micromecenatge a la plataforma Verkami.

Passejant pel segle XX

El film comença l’any 1921. La Julieta i la Blanca són dues nenes que arriben juntament amb la seva família a la que serà la seva nova vida. Damunt d’un carro i amb un bagul com a únic equipatge, escolten amb atenció el que el pare els ha repetit mil vegades “Tot això ho faig per a vosaltres, no ho oblideu mai”. La vida a colònia és tot un món per descobrir: els veïns, els telers, el riu, l’escola, la xarranca, els primers fotogrames d’un cinema es barregen entre roba, tela i una vida on llar i feina sovint son una mateixa realitat. Un món ple de gent que, mica en mica, se’n va a fer fortuna al poble.

Els espectadors de Terra de telers coneixeran els primers moments de molts elements històrics, com l’arribada de la turbina Francis per aprofitar l’aigua del riu per a la producció, moments claus que es van viure a Catalunya al llarg d’aquestes sis dècades, com per exemple l’estrena d’El cafè de la Marina, la primera pel·lícula l’any 1931, la Guerra Civil, els temps de la post-guerra, la mort del dictador i el propi tancament de la colònia a principis dels 80.

El guió està escrit a quatre mans entre Charansonnet i Alba López. Els noms dels protagonistes no són pocs. Alba Lopez, Ramon Godino, Miquel Sitjar, Joan Massotkleiner, Jaume Montané, Aleix Renguel, Elena Codó, Queralt Albinyana, Jordi Pessarrodona, Sònia Guimerà, Angelina Llongueres, Alain Chipot, Montse Ribadellas, Miquel Folch, Jordi Reverté, Eduard Alejamdre, Bernat Costa i el mateix Joan Frank Charansonnet són els protagonistes de la pel·lícula que també compta amb més de 40 actors de repartiment i fins a 150 figurants.

- Advertisement -
Redaccióhttps://elcinefil.cat/
'El Cinèfil' és un mitjà de comunicació dedicat a analitzar, explicar i difondre l’univers del cinema en tota la seva amplitud. Parlem de pel·lícules, sèries i festivals i també organitzem tot tipus d'esdeveniments relacionats amb el cinema. Ens agrada dir que som una revista en xarxa i en català. En xarxa perquè, a banda del web, també aprofitem les xarxes socials per a difondre i comunicar novetats i reflexions sobre el setè art. I tot plegat ho fem en català perquè és la nostra llengua. Gaudeix i que el cinema t'acompanyi... SEMPRE!

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents