Una de les sèries de culte de més èxit dels darrers anys és sens dubte Inside No.9. Creada per Reece Shearsmith i Steve Pemberton, la sèrie de capítols autoconclusius de la BBC va començar l’any 2014 amb una fórmula basada en l’humor negre i guions molt creatius. A casa nostra la podem veure a Filmin on aquest 4 de febrer s’estrena la 5a temporada que comptarà (com les anteriors) amb 6 capítols nous. Entre els múltiples premis que ha rebut la sèrie destaca el Bafta a l’Millor Actor de Comèdia aconseguit l’any 2018 per Steve Pemberton. L’actor nascut a Blackburn va visitar Barcelona el passat mes de setembre per assistir a la preestrena mundial del primer episodi de la nova temporada d’Inside No.9 en el marc del Serializados Fest on vam poder compartir amb ell els secret d’aquesta ficció i moltes altres coses… La BBC ja ha confirmat la seva renovació per una 6a temporada que es rodarà al llarg de 2020.
Què veurem de nou a la 5a temporada d’Inside No.9?
És molt difícil parlar del que veurem perquè no ens agrada donar massa informació sobre els episodis. Preferim que l’audiència se sorprengui. El poc que puc avançar és que el primer capítol passa dins del vestidor d’un àrbitre de futbol i que veurem què passa abans de començar el partit, durant la mitja part i per últim amb el partit ja acabat.
No ens diràs res més, doncs?
Només que tenim episodis amb asos amagats a la màniga en el quals la gent se sorprendrà molt pels girs de guió. I bé bàsicament la característica barreja de terror, comèdia, drama i emocions. És el que ens agrada fer i ens agrada que l’audiència no sàpiga amb que els sorprendrem aquest cop.
Tot ha girat sempre al voltant de l’humor negre amb vostès…
Sí però, com deia sempre intentem innovar sense perdre aquests ingredients que comentava. Si notem que algun episodi s’allunya del que sabem que és marca Inside No.9 el descartem. A la nova temporada hi ha un episodi que és força diferent tot i estar dins els paràmetres habituals. És un drama familiar on hem improvisat molt i té un to diferent. Això és el que ens mou. Seguir amb la mateixa fórmula però ser capaços de fer coses noves.
Violència i humor negre en els temps que corren, on la censura sembla que torna, és una aposta arriscada?
Vam començar ja fa una anys amb The league of gentlemen (1999-2002 – disponible a Filmin) on érem un grup de persones sortides de la universitat que compartíem aquest tipus d’humor i havíem crescut veient pel·lícules de por. Crec que condensem dues tradicions molt britàniques la comèdia bruta i l’horror clàssic de la Hammer. Unint aquest dos elements hem creat sense voler-ho al nostre humor únic. El que vam fer llavors a The league of gentlemen possiblement no ho podríem fer avui però quan ens acostem més aquell tipus de personatges ens n’adonem que la gent encara els gaudeix. No volem ofendre la gent o ser contraris a que és políticament correcte. Només volem ser fidels al personatge que hem creat. Pensem que això és el que atrau l’audiència i mentre siguem capaços de fer-ho seguirem en aquesta línia.
Els agrada trepitjar la línia vermella de la correcció política?
No ben bé. No és el que ens motiva. Ens motiven les histories. Hem fer coses que poden xocar però totes estan fortament arrelades en una història que ha de tenir sentit. A l’episodi Riddle of the sphinx, per exemple, vam acabar amb mutilacions i canibalisme però això és el que feien ja les tragèdies gregues clàssiques: incest, mutilació i canibalisme. D’alguna manera tornem enrere en la història. Trobo que és avorrit ser sempre políticament correcte.
D’on ve la inspiració per crear totes aquestes idees tan boges?
Buf… Es fa cada cop més difícil tenir-les aquestes idees, no et pensis. Moltes d’aquestes idees les tenim apuntades en una llibreta des de fa molt de temps. Soc un gran defensor d’apuntar-te tot el que ve al cap perquè mai se sap quan et poden ser útils… També hi ha molta feina de asseure’ns i debatre. Pensar i repensar com podem fer-vos passar una bona mitja hora. No volem allargar un concepte i fer que duri 7 temporades. El nostre objectiu és esculpir una peça perfecte de mitja hora amb principi, nus i desenllaç.
I tant vostè com Reece Shearsmith volen ser en tots els episodis actuant, també…
Al principi vam experimentar i en algun episodis jo no sortia o en Reece no sortia però vam veure que no agradava tant. La gent ens vol veure junts! Ara ja ni s’ho plantegen.
Ja han anunciat la 6a temporada i tot just estrenen la 5a. Tenen por de saturar el producte o morir d’èxit?
Si fem bé la feina l’audiència no es cansarà. Sempre tenim personatge diferents i trames diferents.
Si seguim portant-nos als límits de la nostra imaginació potser podem arribar a la Temporada 9 d’Inside No.9.
Si arribem a aquest punt alguna cosa em diu que serà un bon moment per parar.
Això vol dir que ja pensa el la 7a temporada?
Mai deixem de pensar en noves idees. La meva llibreta encara té coses apuntades. La gent continua mirant-ho per les plataformes i els agrada.
Les plataformes estan matant el cinema o l’estan ajudant a tenir noves sortides?
Crec que estan tenint un impacte molt gran al cinema. Tret que facis una pel·lícula de superherois o una pel·lícula de molt baix pressupost tot el que queda pel mig s’està quedant molt espremut. Dit això el que rebem a les TV de casa té molts cops molta qualitat. La gent està fent coses meravelloses i no pararan de fe-ho. No crec que això aturi el fet que arribin pel·lícules al cinema… Ara bé, potser a alguns llocs hauran de fer com a França on hi ha quotes perquè no tot el que arribi siguin blockbusters de Hollywood.
Quan vostè es posa a treballar prefereix el cine o la TV?
Sempre m’han encantat les pel·lícules i el fet de condensar-ho tot en una sola història. Les pel·lícules han tingut una gran influència en mi. Sempre que treballo el meu objectiu és fer una petita i brillant comèdia britànica amb tots els ingredients. Malgrat això has de tenir molta paciència… Molts cops tardes entre 3 o 4 anys per aconseguir els diners i a sobre al fina, a vegades, tot cau.
En el meu cas sé que tinc llum verda per a 6 episodis més i això ens mantindrà ocupats una temporada. Això és molt reconfortant perquè no hi ha res pitjor que un guió que no s’acaba materialitzant.
Com veu el Regne Unit en aquest món global dominat per plataformes i majors de Hollywood?
El talent està allà i sempre hi serà. Les idees hi són. El que sempre està en dubte és si hi haurà diners i qui invertirà en els cineastes del futur. No sé què passarà però sempre hi haurà gent nova amb talent.
No poc marxar sense mencionar l’humor britànic… Creu que és una de les claus del seu èxit?
Totalment. Tenim un humor retorçat. Ens agrada menysprear-nos i ficar-nos amb nosaltres mateixos i no ens prenem seriosament. També tendim a entronar el “personatge petit” i no creiem en la visió americana de treure sempre el millor de tu mateix. Ens agrada riure de com de merdosos som i del fet que som pobres… Tot això ajuda i i l’humor britànic és reconegut arreu així que segur que no ens fa pas mal utilitzar-lo.
