today-is-a-good-day

El Rocky real

- Advertisement -

Tots, absolutament totes les meves lectores han vist alguna pel·lícula de Rocky, el personatge encarnat i creat per Sylvester Stallone (o Sly com es fa dir) és un dels més icònics de la història de la ficció sense cap mena de dubte. Qui no ha cantat la cançoneta pujant unes escales? Qui no ha fet aquella ganyota i ha cridat “adrieeeen” com si fos l’Sloth dels Goonies? Qui no s’ha imaginat fotent garrotades a un tros de vaca penjant d’un garfi en un escorxador? Bé, això últim és fins i tot estrany per a mi… però vaja, que tothom té present aquest personatge i en major o menor mesura les diferents pel·lícules d’en Rocky.

Hi ha moments M-E-M-O-R-A-B-L-E-S de la saga i és que a més de la grandesa del personatge els contrincants del boxejador de Filadèlfia són putament genials, ApolloCreed, M.A. Barracus, Ivan Drago, HulkHogan… joder és que això sí que eren dolents de pel·lícules no com M. Rajoy o el putu Kylo Ren.

- Advertisement -

Tota aquesta intro està molt bé i tal, però simplement ho explico per introduir el veritable motiu de l’article. Tal com deia al principi, Stallone no només interpretava el personatge sinó que el va crear (el guió és seu), tot i que “crear” no seria el verb adequat… potser “robar” seria més exacte ja que la història d’en Rocky és en realitat la de (redoble de tamboreeeeeeeeeeeees) Chuck Wepner.

- Advertisement -

I us preguntareu, qui collons és Chuck Wepner? “No n’hem sentit a parlar mai, Rutxi… Il·lustra’ns amb el teu verb fàcil i les teves bromes… encara més fàcils”. D’acord lectores, poseu-vos còmodes que jo us ho explico mentre vosaltres feu que sí amb el cap i assumiu com a vostres TOTES les meves opinions. En el molt recomanable documental The Real Rocky Balboa s’explica la seva història, us l’explico resumida i mastegada a veure si trobem paral·lelismes amb la pel·lícula:

  • Chuck Wepner és un boxejador mediocre de Nova Jersey mentre que Rocky Balboa és un boxejador mediocre de Filadèlfia. Fins aquí ok, de boxejadors mediocres n’hi ha a tot arreu.
  • Li arriba una oportunitat de forma inesperada per combatre contra el campió del moment ni més ni menys que Muhammad Ali, un combat que arregla Don King mentre que a en Rocky li arriba una oportunitat de forma inesperada per combatre contra el campió del moment ni més ni menys que Muhammad Ali Apollo Creed, un combat que arregla Don King el representant de l’Apollo, qui s’assembla moltíssim a Don King.
  • Muhammad Ali, abans del combat, menysté sense pietat a en Chuck, el vacil·la fins a l’extrem i en canvi Muhammad Ali l’Apollo Creed, abans del combat menysté sense pietat en Chuck Rocky i el vacil·la fins a l’extrem.
  • De forma inesperada en Chuck aguanta com un jabatu i li disputa de tu a tu el combat a Muhammad Ali però, en canvi, de forma inesperada en Chuck Rocky aguanta com un jabatu i li disputa de tu a tu el combat a Muhammad Ali l’Apollo Creed.
  • Al final Muhammad Ali guanya els punts però en Chuck es guanya el respecte de tothom mentre que a la pel·lícula Muhammad Ali l’ApolloCreed guanya els punts però en Chuck Rocky es guanya el respecte de tothom.

Sembla evident doncs que aquest combat entre Muhammad Ali i Chuck Wepner de l’any 1975 va inspirar la pel·lícula de 1976… com diria el gran Jep Cabestany: “no tengomáspreguntasseñorita”.

A partir d’aquí les històries se separen, el vertader Rocky cau en una espiral d’autodestrucció mentre que el Rocky de ficció acaba sent campió però això no treu que l’Stallone robés la història sense cap rubor, al cap de moooooolts anys va acabar afluixant la mosca a en Chuck, però no després que ell el portés als tribunals perquè es reconegués que ell era “The Real Rocky”.

Evidentment, aquesta història s’ha portat a la gran pantalla, no només a la pel·lícula documental The real Rocky (2011), sinó també al film The Bleeder (2016), amb Liev Schreiber (Ray Donovan) com a Chuck Wepner, i on també hi participen Elisabeth Moss (The Handmaid’s Tale), Ron Perlman (Hellboy), Naomi Watts (Mullholland Drive) o Sadie Sink (Stranger Things).

Pd1: No voldria que semblés que no tinc estima al bo de l’Sly, de fet, aquest tio és l’òstia en patinet, Rambo, Expendables, etc… i buscant una mica en el meu disc dur he recordat que vaig veure per les xarxes sociòpates la següent història: uns nois estaven fent la conya als famosos 72 esglaons del Museu d’art de Filadèlfia quan va aparèixer Sylvester Stallone i els va dir que havien pujat més ràpid que ell i va acceptar fer-se un selfie amb ells. Geni i figura!

- Advertisement -

Pd2: com a curiositat Sylvester Stallone té un Òscar per Rocky (la primera per entendre’ns) i no, no és per a la seva interpretació sinó pel guió…sips, va guanyar l’Òscar a la millor pel·lícula de l’any 1976. Per a posar-ho en valor, competia per exemple contra Taxi Driver i All the President’s men. Actualitzo marcadors: Mainstream 1- Culturetes 0

- Advertisement -
Article anteriorApple TV+, un dur competidor
Article següentPenícules verdes

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents