Ràdio al cinema! Avui parlem d’això que toca… Si sou d’aquells que escolteu aquell aparell vintage anomenat ràdio potser sabeu que el 13 de febrer és el dia internacional de la ràdio. Això és així perquè és el dia en què es va crear la ràdio de les Nacions Unides l’any 1946. I com que a El Cinèfil ja fem ràdio a través del nostre pòdcast, ens sumem a l’homenatge periodístic fent un reportatge sobre les pel·lícules i sèries imprescindibles sobre la ràdio. No sintonitzeu cap altra web que les teniu aquí sota.
Dies de ràdio de Woody Allen (1987)
Estrenat l’any 1987 i narrat pel mateix Woody Allen, el film se centra en les aventures d’un nen que descobreix la música a través de la ràdio i la converteix en la seva passió. Amb situacions còmiques i una selecció sempre mil·limetrada tria de la música de l’època Radio Days no és una de les pel·lícules més conegudes del cineasta novaiorquès. Protagonitzada per la seva musa (llavors) Mia Farrow, va estar nominada a dos Oscar per guió que va escriure el mateix Woody Allen i per la direcció d’art. No va endur-se cap guardó.
Good Morning Vietnam de Barry Levinson (1987)
L’inoblidable Robin Williams va protagonitzar també l’any 1987 un dels seus crims de cine més famosos.
Tant és així que aquesta pel·lícula li va valdre una de les seves moltes nominacions a l’Oscar i a més va guanyar el Globus d’or com a millor actor. Good Morning Vietnam va ser un èxit de crítica i públic. I per si no n’hi hagués prou va estar al Top 5 de films més taquillers d’aquell any. L’argument ens porta al Saigon del 1965 on un locutor de ràdio es torna molt popular entre les tropes nord-americanes destinades al país asiàtic.
El seu èxit, però enfureix als seus superiors per la seva tendència irreverent. La història està basada en les experiències de la ràdio a la Armed Forces Radio Service d’Adrian Cronauer. Una de les dades curioses del film és que la major part de les emissions de ràdio de Williams van ser improvisades. Un gran actor al qual trobem molt a faltar… I una de les grans pel·lícules de ràdio al cinema.
Good night and good luck de George Clooney (2005)
Ens posem seriosos. Llibertat d’expressió, caça de bruixes i cine amb rerefons polític i en blanc i negre. Una vegada més mirem enrere… Estem al 1953 i als Estats Units s’està vivint una ferotge persecució a tothom que se sospita que fa olor de comunista.
El periodista Edward R. Murrow (David Strathairn), el coproductor del seu programa Fred Friendly (George Clooney) i el reporter José Wershba (Robert Downey, Jr.) desafien les pressions i les tàctiques de descrèdit utilitzades per Joseph McCarthy durant la seva croada per erradicar als elements comunistes en el govern. Òbviament, això no agradarà “als de dalt”. En aquest clima de por i de la represàlia, l’equip de la CBS té la intenció de fer públic els mètodes foscs de McCarthy i provar que alguns dels acomiadaments i gent acusada de ser comunista no tenen cap fonament. Ràdio i els orígens de la tele com a mitjà de masses es barregen en un film que va estar nominat a sis Oscars incloent Millor Pel·lícula, Millor Director, Millor Guió i Millor Actor. Ràdio i cinema en estat pur!
The boat that rocked de Richard Curtis (2009)
Una de les pel·lícules més salvatges i fresques sobre les ones hertzianes. El film fa un viatge a 1966 per explicar la història de l’emissora de ràdio pirata Ràdio Rock. I allà coneixem la seva tripulació de DJs que es dediquen a difondre la música rock i pop al Regne Unit des d’un vaixell ancorat al Mar del Nord. Fins aquí cap problema si no fos perquè el govern britànic té la intenció de tancar-la pel seu contingut pot ortodox. Però hi ha un petit problema. El vaixell està situat en aigües internacionals.
El repartiment del film és de luxe. Protagonitzada per Philip Seymour Hoffman, Bill Nighy, Rhys Ifans, Nick Frost i Kenneth Branagh va tenir una recepció més aviat tèbia per part de la crítica i el públic. Amb un pressupost de 50 milions només va aconseguir recuperar-ne 30. El director Richard Curtis ha confessat que tot i estar inspirat en fets reals (una emissora que emetia des d’aigües internacionals l’any 1960) la pel·lícula és una ficció que homenatja aquests pirates radiofònics dels segle passat.
Ràdio Cincinnati de High Willson (1978-1982)
Per acabar, ens passem al món de les sèries amb WKPR in Cincinnati una sèrie nord-americana que narra desventures del personal d’una petita emissora de ràdio d’Ohio. La sit-com creada per Hugh Wilson i està basada en les seves experiències reals treballant com a cap de màrqueting i publicitat a Top 40 WQXI a Atlanta. Molts dels personatges i fins i tot algunes de les històries es basen en les persones i esdeveniments reals que ell va viure a Atlanta a la WQXI.
La sèrie va rebre 10 nominacions als premis Emmy, incloent-hi tres per a millor sèrie de comèdia. La cadena de televisió CBS la va emetre la sèrie durant 4 temporades! Un total de 88 episodis fins al 21 d’abril de 1982. També es va emetre a TV3 i és recordada amb força nostàlgia pels esbojarrats guions i les pintes ‘vuitanteres’ dels seus protagonistes.
El suplement…
I per acabar farem una cosa que no acostumem a fer els periodistes… Sí, sí avui revelem (parcialment) les nostres fonts. Com que som bona gent i sabem que sempre teniu ganes de més aquí podeu consultar una llista de fins a 100 pel·lícules on la ràdio és, d’alguna manera protagonista. Gentilesa d’IMDB en anglès això sí. Que la ràdio i el cinema ens acompanyin… Sempre!
