El cinema segueix sent burgès, marcat com sempre per la lògica del benefici. La Neus Ballús vol trencar el sistema amb la seva nova pel·lícula. Arran de la presentació de de Sis dies corrients, al festival de Locarno, la directora (La plaga) declarà que “el cine y las artes ignoran a la clase trabajadora”. Quin descobriment! Però dona, no t’adones que no pot ser de cap altra manera. El cinema és 100% burgès, des del seu naixement quan només era entreteniment. Qui pot pagar-se, per exemple, els estudis en una acadèmia de cinema llevat que tingui força diners, és a dir, que la seva família tingui diners de sobres per pagar-li els estudis? Quina mentalitat han de tenir els graduats: perfecció formal i cap cinema obrer. La Neus va estudiar a la Pompeu.
Qui són els propietaris de totes les branques del cinema (producció, distribució, exhibició i ara les plataformes): empreses de mentalitat capitalista que només busquen el benefici. En fi, la gran burgesia, que ho controla tot.
No he vist la pel·lícula de Ballús, sobre tres lampistes, i em sembla molt digne de fer aquest tipus de cinema, encara que no sigui nou. Els del neorealisme italià van intentar fer el mateix als anys 50 del segle passat i la indústria no va permetre la seva continuïtat quan va veure que no podia treure’n beneficis. A l’estat espanyol diuen que Los lunes al sol era una mostra de cinema obrer, però no és cert perquè la seva visió era totalment burgesa. Els únics intents van durar el que van durar les ganes o els diners dels seus promotors. Passarà ara el mateix? Espero que no i li desitjo molta sort a la Neus. Han de canviar moltes coses perquè la classe obrera vagi a veure la pel·lícula o que el monopoli del cinema permeti que es vegi. Per ventura la classe obrera no s’ha aburgesat? Potser no li agraden només les pel·lícules burgeses?
Molta sort, Neus i gràcies per l’intent.
