today-is-a-good-day

‘La Riera’ mola

- Advertisement -

Avui dia, mirar sèries és un acte de culte. El boom del hipsterisme, dels moderns, ha fet que seguir les grans sèries angleses o americanes sigui considerat una acció intel·ligent de passar el temps de lleure, que cultiva la ment i amplia les mires. El problema és que n’hi ha unes altres que no estan tan ben considerades, diguéssim, per no dir que hi ha qui diu, directament, que són merda. Parlo de les sèries de la tele (i en el meu vocabulari “tele” vol dir TV3 gairebé sempre). Tot i que sèries com Cites, Merlí o Nit i dia estiguin canviant aquest imaginari col·lectiu, no és el cas dels culebrots de migdia com La Riera, que resulta que ningú la mira i, guaita la gran audiència que té. Potser és, i ho dic amb pena, tot de gent que, com jo, ens hi hem enganxat perquè hem estat una temporada llarga a l’atur.

La Riera_imatge T5.1_contacte

- Advertisement -

L’ésser humà és curiós i xafarder per naturalesa, i mirem sèries per tenir una finestra oberta a la vida d’algú. I si aquest algú ens cau a prop, doncs millor. Perquè si abans he dit que a la meva vida dir la tele és dir TV3, dir la sèrie és dir La Riera. Fer el xafarder cada dia, què més volem? Una sèrie que havia de durar dues temporades i que va per la setena, que havia de ser l’última, i que després resulta que no ho serà. Havia de tenir dos anyets i ja va camí d’atrapar El cor de la ciutat, l’altra obra mestra. L’altra família, que amb els Peris vam agafar el metro i vam travessar Barcelona i tot.

- Advertisement -

Mireu, potser és veritat que no hi estem acostumats, que ens passin tantes coses tan a la vora. Sóc la primera, mal que em pesi, que llegeix novel·la negra en castellà perquè en català no m’ho acabo de creure, perquè no vivim històries d’assassinats en sèrie ni de màfies a prop, perquè aquestes ficcions són lluny i no al nostre territori. Però al mateix temps sé que som tan babaus que ens fa il·lusió sortir a la tele, o identificar que l’assassí s’amaga en uns terrenys de Mataró, que els Flaquer compren on comprem o que la Lídia Almeda s’intenta suïcidar en una platja on ens banyem sovint. Ens agrada. Ens agrada i fem aquell “hi,hi,hi” i si trobem un rodatge ens hi quedem a veure si hi podem sortir de fons encara que només sigui uns segons. Ens agrada perquè ens obren la porta cada dia, però també és com si els deixéssim venir una mica cada tarda a fer el cafè o la migdiada després de dinar.

lidia

He de dir que néixer per dues temporades i durar-ne set té problemes, com ara que la temporada passada vam quedar una mica insatisfets, i que aquesta la miràvem perquè ens interessava fort, ja que era l’última i el poble vol saber, però que els guionistes tampoc no semblava que la clavessin gaire. Però sabeu? Els perdonem i els mirem igual. Perquè són els nostres guionistes, i els nostres actors, i perquè ens fan companyia encara que no comprem les històries. I perquè, què carai, el poble català fa les coses per queixar-se, que ho duem integrat.

Des d’aquí, la meva consciència havia decidit que mirava aquesta temporada perquè era l’última i ho havien de tancar tot i tenir un súperfinal inesperat i gloriós, però la falta de pressupost ha fet que aquesta bomba i aquest llacet colofó es posposi fins el juliol del 2017.  L’altre dia em vaig trobar l’Esteve Rovira al tren i ja li vaig dir que ja estava bé, que s’entesten a no deixar-me ser productiva, que au, un altre any enganxats a la tele, tu. Què hi farem. Ara, a mi m’agradaria que un dia ens expliquessin, d’aquesta Bíblia que tenen de principi de temporada, el que havia de ser i no serà, que, si venien finals tan rodons i perfectes, si havia de ser tot tan fantabulós. El poble vol saber. Que editin un capítol especial, o un vídeo per la tertúlia de La Riera del Divendres, o  alguna cosa. Que nosaltres serem davant la tele per veure-ho.

riera

 

- Advertisement -
Anna Amat
Traductora que mira de reinventar-se cap al món del protocol, les relacions institucionals i l’organització d’esdeveniments. Fanàtica de les llengües, les relacions humanes, les possibilitats d’Internet, les abraçades i els petons perquè sí i les idees de bomber. Entén la tele i el cinema com a elements socialitzadors. I amb Twitter, encara més.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents