La minisèrie Kaos és la recent producció de Netflix que combina amb encert la mitologia grega amb elements de comèdia negra, creant un reguitzell de situacions còmiques i diàlegs enginyosos. Creada per Charlie Covell (The End of the F***ing World), la ficció, a través de les aventures dels déus, planteja preguntes sobre el poder, la mortalitat i la naturalesa humana, sempre des del prisma de l’humor intel·ligent i mordaç. Una aventura de vegades convincent, sovint divertida, a través d’un univers alternatiu en què els déus són petulants, implacables i que vesteixen de Gucci.
El carismàtic i inspirat repartiment aporta gran carisma i profunditat a la història i als personatges que l’habiten. Malgrat això, alguns personatges femenins no estan del tot desenvolupats i serveixen més com a comparses que com a protagonistes. Analitzem amb detall els principals déus-actors:
- Zeus (Jeff Goldblum): El rei dels déus és presentat com un líder carismàtic i manipulador, però també vulnerable i ple de dubtes. Conserva el seu poder i l’ambició, però el seu regnat es veu amenaçat per les intrigues dels altres déus i per l’aparició de nous desafiaments.
- Hera (Janet McTeer): La reina dels déus és retratada com una dona forta i gelosa, però també intel·ligent i estratègica. La seva relació amb Zeus és complexa i plena de tensions, i el seu paper a la trama és fonamental.
- Posidó (Cliff Curtis): El déu dels mars és presentat com un personatge impredictible i violent, però també amb un costat més sensible i creatiu. El seu domini sobre el mar li atorga un gran poder, però també l’aïlla dels altres déus.
- Hades (David Thewlis): El déu de l’inframon és representat com un governant just i savi, però també malenconiós i solitari. El seu regne és un lloc de reflexió i coneixement, i la seva visió de la vida i la mort és diferent de la dels altres déus.
Les relacions entre aquests déus són complexes i canviants, i estan marcades per l’enveja, la rivalitat, l’amor i l’odi. A mesura que avança la sèrie, aquestes relacions es tensen i es redefineixen, donant lloc a aliances inesperades i traïcions doloroses.
Visió postmoderna de la mitologia clàssica
Els mites grecs exploren temes universals com ara l’amor, la pèrdua, el poder, l’ambició i la naturalesa humana. Aquests temes són represos i reinterpretats a Kaos per connectar amb el públic contemporani. La sèrie es basa en les versions clàssiques dels mites grecs, com les obres d’Homer, Hesíode i Eurípides. Així mateix, també incorpora elements d’interpretacions més modernes d’aquests mites, com les realitzades per autors com Jean-Pierre Vernant i Marcel Detienne.
La ficció també comparteix elements amb la literatura fantàstica, com ara la presència d’éssers sobrenaturals, l’exploració de mons imaginaris i la recerca d’un equilibri entre el bé i el mal. Diverses pel·lícules i sèries de televisió, com Clash of the Titans, Hercules o American Gods és evident que també han influït en l’estètica visual, la construcció dels personatges i la narrativa de la sèrie.
Tot i això, el resultat final és un guió irregular i amb ritme desigual, que provoca que alguns episodis siguin més lents que altres. Tampoc ajuda el final de la primera temporada, que deixa moltes preguntes sense resposta, fet que pot resultar frustrant per a alguns espectadors. Per sort, aplana el camí per a futures entregues a través de l’arrogància del seu estil i la força de la seva narració.
En conclusió, Kaos és una sèrie que ofereix una visió original i divertida de la mitologia grega. El seu humor intel·ligent, el seu talent actoral i la seva estètica visual la converteixen en una proposta atractiva per als amants de la fantasia i la comèdia, però també arriscada, que difícilment connectarà amb tots els públics.
Veredicte
Agradarà: als que tinguin debilitat per la mitologia grega i busquin una visió diferent i trencadora.
No agradarà: als que no connectin amb les històries distòpiques plenes de personatges estrambòtics.
Enganxòmetre: 6
Nota: 7
