La humanitat està contra les cordes. Durant els últims anys, Japó ha rebut atacs constants de criatures monstruoses conegudes com a Kaiju. La força encarregada de repel·lir aquestes amenaces és la JAKDF (Japan Anti-Kaiju Defense Force), un grup de combat armat d’elit amb l’únic objectiu d’erradicar qualsevol Kaiju que aparegui. De Kaiju n’hi ha de tota mena, però alguns són més perillosos que la resta, en aquests casos la JAKDF els assigna un número per distingir-los.
Aquest és el món que ens presenta el manga de Naoya Matsumoto amb Kaijuu 8-gou (conegut com a Kaiju No. 8) i l’estudi Production I.G., animadors de sèries com Psycho-Pass, Haikyuu!, i l’impecable Tengoku Daimakyou, s’encarrega d’adaptar-lo a la pantalla. Es tracta d’una proposta de shonen de dotze episodis amb una premissa molt bàsica, però amb un ritme fantàstic i unes escenes de combat fora de sèrie.
Premissa simple i trama ràpida
La narrativa de l’anime gira al voltant d’en Kafka Hibino, un home de trenta anys que es dedica a la neteja de cadàvers i residus derivats dels Kaiju. Tot i que porta tota la vida somiant en convertir-se en oficial de la JAKDF, sempre fracassa durant la prova física. Aquest any és la seva última oportunitat, està just al límit d’edat per inscriure’s. Malauradament, uns dies abans de la prova rep l’atac d’un Kaiju extremament violent, però gràcies als seus coneixements d’anatomia dels Kaiju, aconsegueix sobreviure i salvar al seu company, en Reno Ichikawa. No obstant això, un Kaiju aconsegueix ficar-se dins del cos d’en Kafka i el converteix en el que serà el Kaiju No. 8. Les habilitats físiques d’en Kafka augmenten una barbaritat i pot transformar-se en una criatura diabòlica capaç de causar craters d’un sol cop de puny, però també és el seu gran secret, no en pot abusar tant com vulgui. Al cap i a la fi, sempre estarà envoltat per la JAKDF, la qual l’està buscant com a Kaiju i la seva missió és erradicar-lo.
Tot i que la premissa és molt simple, la trama avança ràpidament i en general van al gra, és a dir, a les baralles espectaculars entre la JAKDF i els Kaijus. L’apartat visual de Kaiju No. 8 és gairebé impecable. L’animació de les baralles és fantàstica, plena de detalls, amb uns canvis de ritme espectaculars i amb algunes seqüències de combat d’allò més originals. D’altra banda, els dissenys dels Kaiju són impressionants i els dels protagonistes, tot i ser bastant simples, funcionen molt bé. Tots els personatges de l’escamot de combat són bastant genèrics, alguns destaquen més que la resta, però en general tots fan la mateixa pinta, són un soldat més del grup d’assalt. Estèticament, només podem criticar la decisió de fer els visuals de l’opening amb CGI, sembla la careta barata d’una possible versió live action que produiria Netflix.
L’apartat musical, en general, està prou bé. La banda sonora que acompanya els personatges al llarg de la sèrie i durant les escenes de combat està molt ben trobada, però tant l’opening com l’ending podrien ser bastant millors. Des del punt de vista europeu, sempre fa gràcia que l’anime aposti per la participació d’artistes occidentals, però la decisió de fer sonar Nobody de One Republic i Abyss de YUNGBLUD no m’acaba d’encaixar. Respecte a la sèrie, les dues cançons estan bastant fora de to, no lliguen ni amb la premissa, ni amb l’estètica ni amb res.
Francament, Kaiju No. 8 ha estat una grandíssima sorpresa en tots els aspectes. Esperàvem que fos un shonen d’allò més genèric i, en canvi, hem rebut un dels millors animes del que portem d’any. Només cal afegir que ja n’han anunciat la segona temporada i que, per si encara no ha quedat clar, l’esperem amb moltes ganes.
Veredicte
Agradarà: A tots els que gaudeixin com nens veient un bon shonen, a tots als que els agrada el gènere d’acció i als fanàtics del cinema de Kaijus i monstres colossals com King Kong o Godzilla.
No agradarà: Als qui els avorreix el cinema d’acció, als que no els agrada l’animació o als que busquen alguna cosa més aviat tranquil·la.
Enganxòmetre: 8,5
Nota: 8,5
