Cinc personatges, un pis de Barcelona i, sobretot, un nom: aquests són els elements bàsics d’aquesta producció, una comèdia àcida i brillant sobre les relacions humanes. El nom d’un nadó que encara ha de néixer és el detonant de la història; una anècdota que converteix un sopar en un camp de batalla on les bales són els retrets d’allò que ningú ha dit i que acaba sortint en el moment més imprevist. Joel Joan dirigeix i interpreta l’adaptació televisiva d’El nom que després d’inaugurar el Festival Zoom d’Igualada arriba ara al Barcelona Film Fest.
Després de 256 funcions, una gran part al Teatre Goya aquesta obra de teatre tindrà la seva adaptació en pel·lícula impulsada pel propi Joel Joan, qui va proposar mantenir el repartiment original de l’obra teatral perquè, segons ell, el fet de conèixer tant els personatges fa guanyar versemblança a aquesta nova adaptació. TV3 emetrà la pel·lícula aquest dilluns 23, dia de Sant Jordi a les 22:00h.
“La comèdia brilla molt més quan està arrapada a la realitat. Si té sentit fer l’obra en teatre, té sentit fer la TV movie. Farà reflexionar l’espectador de televisió i, alhora, li farà passar una bona estona”, explica Joan. “I malgrat ser una comèdia, ningú no fa el pallasso. L’espectador riu de la situació, però als personatges els fa mal, no els fa ni gota de gràcia el que està passant”.
Discòrdia a la carta
Un sopar a casa de la Isabel o Cuca (Sandra Monclús), com la coneix tothom, i en Pere (Xavi Mira). Ella entregada als altres, sense retorns però, fet que li passa factura i la farà esclatar. Ell, queixós de mena, cau fàcilment en les provocacions, i el Vicenç ho és molt, de provocador. Els convidats són en Claudi Farré (Sergi Vallès), amic d’infantesa de la Isabel, trombó de l’Orquesta Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya; un home discret, reservat, entranyable, polit i correcte. En Vincenç Orteu (Joel Joan), el millor amic del Pere i germà de la Isabel; un home que va convertir la petita agència del seu pare en un imperi immobiliari. Llest, juganer, que arrisca molt i, de vegades, pren mal. L’Anna Jassen (Mireia Piferrer), esposa d’en Vicenç, ara embarassada; independent, sofisticada, amb el costum d’arribar tard a tot arreu. També al sopar i tot això que s’estalviarà.
La paternitat imminent dels Orteu-Jassen serà el tema de conversa. Mentre esperen que l’Anna arribi, hi haurà preguntes i respostes enginyoses sobre el tema. I de cop, tot esclata. En Vicenç posa una proposta de nom sobre la taula. Segur que a més d’una o dues persones l’obra els recordarà algun sopar familiar o d’amics. El nom és una obra en què tothom s’hi pot veure reflectit i que donarà per molts debats en altres sopars i converses, en principi, més pacífics.
