‘Homecoming’: un nou retorn a la identitat

- Advertisement -

El segell del director Sam Esmail va ser una de les grans fortaleses de l’estrena de Homecoming, convertida en una de les sèries més destacades de l’any 2018. L’aspecte formal i la narrativa visual creada pel també responsable de la genial i inconfusible Mr. Robot nodrien de forma molt rellevant tots els detalls de la història, la qual comptava, a més a més, amb una estrella com Julia Roberts al capdavant. Dos anys després, la segona temporada de la sèrie s’ha presentat sense Esmail a la direcció ni Roberts al paper protagonista (ambdós només com a productors executius), però ha resolt la papereta amb bona nota. Gràcies a una trama compacta i a una estructura narrativa molt hàbilment planificada, Homecoming aconsegueix seguir les passes de la primera entrega, i a la vegada afegir-hi intrigues de collita pròpia que se sostenen d’allò més bé.

La temporada se centra en Jackie, una veterana de guerra que desperta en una barca, al mig d’un llac, sense saber com ha arribat allà, i que comença a buscar respostes. La seva absoluta pèrdua de memòria, la trobada amb el també exsoldat Walter Cruz i l’aparició de la corporació Geist comencen a vincular la història amb el que havíem vist fins ara, però la història aposta generalment per obrir nous camins. Això sí, la sèrie segueix apostant per la doble línia temporal, alternant un present i un passat que es van entrellaçant de forma molt efectiva. I, de nou, aflora aquest concepte “Homecoming” que es presenta com un programa de rebuda als soldats que tornen a la guerra, però que en realitat es refereix al “retorn a casa” que suposa recuperar la identitat d’un mateix. Es podria dir que aquesta segona temporada va més per feina i, en general, és més assequible quant a ritme: els set capítols, que voregen la mitja hora, passen com una exhalació.

- Advertisement -

- Advertisement -

Si bé és cert que la sèrie retrocedeix un pèl en qüestió d’autoria, això en cap cas significa que caigui en el convencionalisme. I és que la direcció de Kyle Patrick Alvarez no és, en cap cas, un simple compliment de tràmit. Especialment en els seus primers capítols, Homecoming sorprèn pel mode de presentar moltes de les seves escenes: començant amb plans de gran amplitud, gairebé panoràmics, que es van tancant progressivament sobre els personatges en qüestió. Un joc amb els espais i les proporcions que curiosament contrasta amb l’efecte més opressiu que generava Sam Esmail a la primera temporada, i que en aquest cas reflecteix a la perfecció la desubicació –tant temporal com espacial– que pateix la seva protagonista. Així doncs, la mà d’Alvarez, que dirigeix tots els episodis d’aquesta segona temporada, potser no es fa notar amb tanta evidència, però segueix conferint una personalitat especial a Homecoming.

La introducció dels nous personatges també hi ajuda. Janelle Monáe té la incòmoda missió de succeir Julia Roberts, però al mateix temps ho fa amb un personatge que no té res a veure: molt més físic i contundent. I acaba complint amb bona nota. De la mateixa manera, la temporada ens introdueix un sempre magnètic Chris Cooper com a cap de la poderosa Geist, el qual acaba efectuant una evolució sorprenent i també clarament lligada al missatge de la sèrie. En aquest sentit, sí que la temporada suposa un evident pas endavant respecte al que ens explicava la història inicial de Homecoming. És cert que el seu vessant argumental sobre interessos militars i conspiracions governamentals pot sonar una mica trillada, però en el fons la sèrie ens segueix parlant de com funciona, en realitat, bona part del món on vivim. Una segona temporada, doncs, que agafa el relleu de forma digna i manté Homecoming com una de les sèries d’intriga més atractives del moment.

Veredicte

Agradarà: Als fans de la sèrie que volen desvetllar algunes de les incògnites que van quedar obertes fa dos anys.

No agradarà: Als qui esperin el mateix risc i virtuosisme a nivell formal de la primera temporada, i als qui esperaven tornar a veure Julia Roberts.

Enganxòmetre: 9

Nota: 8

- Advertisement -
Redacció
Redaccióhttps://elcinefil.cat/
'El Cinèfil' és un mitjà de comunicació dedicat a analitzar, explicar i difondre l’univers del cinema en tota la seva amplitud. Parlem de pel·lícules, sèries i festivals i també organitzem tot tipus d'esdeveniments relacionats amb el cinema. Ens agrada dir que som una revista en xarxa i en català. En xarxa perquè, a banda del web, també aprofitem les xarxes socials per a difondre i comunicar novetats i reflexions sobre el setè art. I tot plegat ho fem en català perquè és la nostra llengua. Gaudeix i que el cinema t'acompanyi... SEMPRE!

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

spot_img

Articles més recents