La presó, que recordem que està orientada a la reeducació i reinserció social, ha estat objecte de guió en diverses ocasions. I d’aquestes històries les que tenen més “morbo” són les que tenen com a fil conductor la fuga del centre penitenciari quan el pres és innocent. Com sempre passa en aquests articles hi ha moltes més pel·lícules i sèries que podrien haver sortit… Escape plan amb Arnold Schwarzenegger i Sylvester Stallone, el clàssic de Billy Wilder Stalag 17 (Traidor en el infierno) o qualsevol versió de El Comte de Montecristo podrien estar en aquesta llista, però hem fet una tria amb les més mítiques. En coneixeu més? No dubteu a mencionar-les…
The shawshank redemption (1994)
Coneguda en espanyol com Cadena perpetua és possiblement la més icònica de totes (amb el permís d’Steve McQueen i Clint Eastwood). Aquest film dirigit per Frank Darabont està basat en una novel·la d’Stephen King que no té res a veure amb el terror més enllà del fet que els protagonistes estan condemnats a passar la vida entre reixes. Tota la pel·lícula gira al voltant de la història d’amistat entre Tim Robbins i Morgan Freeman intentant escapar-se de la presó. Per cert, el personatge de Tim Robbins està injustament empresonant per haver matat la seva dona.
Posar aquesta pel·lícula com la primera no és casualitat. En un munt de rànquings apareix com la millor pel·lícula de la història del cine o, si més no, com la preferida del públic. Sense anar més lluny està al numero 1 del popular portal IMDB juntament amb The Godfather (1972) amb una nota de 9,2. (amb gairebé dos milions de vots). Per cert shawshank és el nom de la presó i el títol de l’obra en la qual està basada és Rita Hayworth and Shawshank Redemption. Forrest Gump li va arrabassar els set Oscars als quals va estar nominada.
The great escape (1964)
Si l’anterior és la més icònica La gran evasión és la més mítica. A l’imaginari col·lectiu de mig món hi ha la imatge del protagonista Steve McQuenn passant les hores amb una pilota i un guant de beisbol. Història del cine en majúscules.
Al film dirigit per John Sturges també hi apareixen en James Garner, Charles Bronson i Richard Attenborough. Està basada en una història real, d’un grup de presoners de guerra tancats en un camp que se suposa que està fet a prova d’evasions. La primera meitat de la pel·lícula juga a la comèdia ja que els presoners esquiven els guardians per excavar el túnel que els porti a la llibertat. La segona part és ja una aventura fora la presó amb vaixells, trens i avions per sortir de l’Europa ocupada. Steve McQueen dalt de la moto és també una imatge per a la posteritat.
Escape from Alcatraz (1979)
El director de Dirty Harry, Don Siegel, es va reunir altre cop amb Clint Eastwood per aquest thriller penitenciari sobre la vida real, Frank Morris, un lladre que va liderar la fuga de la coneguda presó de màxima seguretat a l’illa d’Alcatraz de San Francisco.
El pla es basa en maniquins, impermeables i culleres de paper, que Eastwood adquireix a la cuina de la presó. Danny Glover fa el seu debut a la pantalla com a intern de la presó en un film que explica aquest cas real… a la seva manera. Mai s’han trobat els cossos dels escapats. És l’únic cas exitós d’una fuga d’Alcatraz que avui en dia és un museu.
Prison Break (2006 – 2017)
La sèrie més cèlebre sobre evasions de centres penitenciaris. L’any 2006 va començar una saga que va mantenir durant quatre temporades molts espectadors pendents dels dos germans tancats a Fox River. El gran (òbviament és innocent) se suposa que ha assassinat el germà de la vicepresidenta dels Estat Units. El petit, (que és enginyer i té una ment privilegiada) comet un robatori a mà armada amb l’objectiu d’acabar a la mateixa presó on està el seu germà i té un pla… Tot el seu cos està tatuat amb mapes i pistes de la presó per aconseguir escapar-se.
La sèrie va tenir un èxit aclaparador de públic i crítica durant les dues primeres temporades i la qualitat i les idees van anar de capa caiguda de cara a la tercera i la quarta. El maig passat es va estrenar una cinquena temporada que ha passat totalment desapercebuda en l’extens panorama seriòfil. Com a curiositat cal saber que l’actor Wentworth Miller (Michael Scofield) es passava cinc hores a “maquillatge” cada cop que se li havia de veure el tatuatge complet.
Victory (1981)
La pel·lícula de futbol més cèlebre del cine passa entre reixes. Traduïda al castellà com Evasión o victoria aquesta cinta de John Houston tenia l’al·licient de veure el cèlebre futbolista brasiler Pelé compartint escena amb Michael Caine, Max von Sydow i Sylvester Stallone actor de moda del moment gràcies al seu personatge mític a Rocky (1976) (Rambo arribaria un any més tard).
A banda de Pelé, també futbolistes com Bobby Moore o Ossie Ardiles apareixien al film. L’argument ens situa a la Segona Guerra Mundial on un grup d’oficials nazis s’enfronten a un grup de presos de guerra aliats com a maniobra de propaganda. Els presoners hi estan d’acord, però planegen utilitzar el partit com a excusa per escapar-se del camp de concentració. El resultat no l’explicarem, però us el podeu imaginar… A tothom li agrada veure perdre els nazis, no?
Papillon (1973)
Tornem a parlar d’Steve McQueen i aquest cop amb Dustin Hoffman. En aquest clàssic de clàssics McQueen és (com sempre) injustament condemnat a una vida de presó a la infame colònia penal a l’Illa del Diable, a la costa de la Guayana Francesa. Hoffman és un falsificador amb el qual tramaran els plans de fuga.
El títol de la pel·lícula en francès significa papallona i es refereix al tatuatge i sobrenom de l’historiador Henri Charriere. La pel·lícula es basa en la seva autobiografia. Com a curiositat McQueen va insistir a realitzar l’escena del salt del penya-segat ell mateix (sense dobles) i ho va qualificar d'”una de les experiències més emocionants de la meva vida”.
Escape from New York (1981)
Entre les fugues de la presó també n’hi ha a la ciència-ficció. En aquest rànquing hi tenim John Carpenter i la seva 1997: Rescat en Nova York que és com es va traduir al castellà. Kurt Russell amb un pegat a l’ull ordeix una trama per fugir de Manhattan que és una presó gegant envoltada per un mur en una Nova York futurística i feta pols Nova York.
El protagonista Snake Plissken és l’encarregat de treure d’aquest infern de mala gent al president dels Estats Units interpretat per Donald Pleasence. Sense ser un enorme èxit, aquesta és una pel·lícula de culte que va tenir la seva seqüela l’any 1996. A Escape from L.A. el mateix protagonista haurà d’anar a Los Angeles en un infern similar però aquest cop la seva missió és recuperar una mega-bomba que pot destruir mig país.
