La minisèrie Eric, creada per Abi Morgan (Shame), narra la recerca desesperada que emprèn un pare, Vincent, quan Edgar, el seu fill de nou anys, desapareix un matí de camí a l’escola. A Vincent, un dels marionetistes més destacats de Nova York i creador d’una popular sèrie televisiva infantil, li resulta insuportable bregar amb la pèrdua d’Edgar, s’odia a si mateix i es culpa de la desaparició. En aquest estat, s’aferra als dibuixos que feia el seu fill d’un monstre blau, una marioneta anomenada Eric, convençut que si aconsegueix que Eric surti per la tele, Edgar tornarà a casa.
La ficció produïda i distribuïda per Netflix no té por de tractar temes difícils i ho fa d’una manera sensible i alhora impactant amb una trama complexa i cohesionada. El guió, escrit per la mateixa Morgan, està ben estructurat, mantenint un bon ritme i deixant subtils pistes que mantenen l’interès i la intriga. El concepte d’un marionetista bregant amb la pèrdua i la bogeria ofereix un enfocament fresc i original, tot explorant temes profunds com el dolor, la culpa i la redempció, i creant un viatge emocionalment intens per a l’espectador.
La direcció d’Abi Morgan, al costat de Lucy Forbes (The End of the F***ing World) és sòlida i amb un ús intel·ligent de la càmera, a més d’una producció de gran qualitat, amb escenaris ben dissenyats i una atenció als detalls visuals i atmosfèrics que fa que la sèrie sigui visualment molt atractiva. Destacar també en la part tècnica la direcció d’art en el disseny de sets i la creació d’atmosferes inquietants que complementen perfectament la narrativa fosca.
Un alter ego monstruós
No es pot negar que les actuacions són un dels punts forts d’Eric. Benedict Cumberbatch (Doctor Strange), en el paper del desesperat progenitor, ofereix una actuació magistral, amb la seva característica capacitat per transmetre emocions complexes. Això, sense oblidar els actors secundaris, especialment Gaby Hoffmann (Wild) en el paper de la mare, i McKinley Belcher III (Ozark), el detectiu encarregat del cas, que brillen en els seus respectius papers, aportant profunditat i autenticitat a la sèrie. I menció a part està el titella Eric, que encara que no és un personatge humà, esdevé un símbol potent i pertorbador de l’estat mental de Vincent.
En conclusió, Eric és una obra que aconsegueix equilibrar entreteniment i profunditat, oferint una experiència completa que satisfarà un ampli públic. Tot i que té alguns moments previsibles, la qualitat de les actuacions i la direcció fan que sigui una experiència satisfactòria. Una sèrie que aconsegueix captivar l’audiència i mantenir-la enganxada fins al final, amb un emotiu desenllaç que no deixa indiferent a ningú.
Veredicte
Agradarà: per a aquells espectadors que busquin una sèrie que combini de forma efectiva elements de thriller psicològic i drama emocional.
No agradarà: als espectadors que empatitzin massa amb els drames humans i pateixin amb les experiències audiovisuals inquietants i intenses.
Enganxòmetre: 8
Nota: 7
