today-is-a-good-day

El show de Ryan Reynolds

- Advertisement -

Al 2016, Ryan Reynolds va fer un gir en la seva carrera professional. Va convertir totes les burles que rebia per haver estat protagonista de Green Lantern (2011, Martin Campbell) en un arma anomenada Deadpool, que amb la tonteria va suposar un abans i un després dins del gènere de superherois –aquella comèdia de Taika Waititi, Thor: Ragnarok, pren a Deadpool com a referent en tot el que li és possible–. Però sembla que parodiar només al cinema de superherois va ser poca cosa per a Reynolds, i a Deadpool 2 no només ataca a aquest tipus de cinema, sinó que va més enllà i fa referències, gràcies i burles cap a films mítics com Terminator (1984, James Cameron), Basic Instinct (1992, Paul Verhoeven) o StarWars: The Empire Strikes Back (1980, IrvinKershner). Deadpool ja no és un film de superherois diferent, és el show personal de Ryan Reynolds, el lloc on ell se sent segur i pot convertir-se en un actor sortit d’òrbita amb total llibertat per fer el que vulgui. Poques vegades es veuen actors tan còmodes amb un personatge com se’l veu a ell amb Wade Wilson.

La gran sorpresa, o el punt més fort, d’aquesta seqüela de Deadpool és se’ns dubte l’arribada de Josh Brolin com a Cable, l’enemic –o amic?– etern del mercenari bocamoll. Brolin ja ve d’haver-se convertit en un dels antagonistes més estimats de Marvel Studios interpretant –digitalment i només posant-li la veu– al personatge de Thanos, el tità boig que vol acabar amb tot l’univers. I resulta que aquí també ha esdevingut ser un dels personatges més estimats. Després de la seva arribada, si hi haguessin properes entregues de Deadpool, seria quelcom impossible d’imaginar que Brolin no aparegués al costat de Reynolds per oferir més espectacle gamberro i absolutament demencial.

- Advertisement -

- Advertisement -

Ha estat un luxe que David Leitch s’hagi encarregat de dirigir el llargmetratge, tret que hi ha una millora impressionant en la manera en què estan rodades les seqüencies d’acció respecte a la primera pel·lícula de Deadpool. Leitch ha estat darrere de projectes com Atomic Blonde (2017, David Leitch) o John Wick (2014, Chad Stahelski. David Leitch). És a dir, és un director que sap calcular al mil·límetre l’acció, els tirotejos, les explosions i tractar això, en conjunt, d’una manera més personal i no tant convencional o sense estil. Leitch té un do per sorprendre l’espectador a les situacions que, a priori, semblen molt previsibles. Sap crear tensió dins de les mateixes, per molt que aquí estiguem parlant d’un film que és una comèdia pura i dura, domina l’espectacularitat amb majestuositat i ho reflecteix de meravella.

Deadpool 2 segueix el modus operandi marcat per la seva predecessora quant a humor es refereix, però aquí es nota més que Reynolds està absolutament desinhibit i va amb tot el que té a la recambra per fer que la seqüela surti endavant de manera salvatge. I, per descomptat, el resultat és un producte macabre, violent, ple de rialles i amb uns personatges nous afegits al repartiment de la primera entrega que s’han convertit en membres indispensables de la funció. Ryan Reynolds s’autoproclama el rei de la comèdia metareferencial.

Veredicte

El millor: Que aconsegueixi despendre la mateixa frescor que la seva antecessora i Josh Brolin com a Cable.

El pitjor: Que no hi ha res a rebatre-li.

Nota: 8

- Advertisement -
Xavier Mogrovejo
Cursa estudis de crítica cinematogràfica, història i anàlisi fílmic a La Casa del cine. Ha estat Jurat del Festival de cine de terror de Molins de Rei, Jurat Jove de la 50a edició del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges i de l'Americana Film Fest. També ha fet d'ajudant de direcció de diversos curtmetratges de la Universitat Internacional de Catalunya i el seu fanatisme pel cinema de gènere l’ha portat a col·laborar en mitjans especialitzats on line com com Terroracto.es o Aterrorízate.com.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents