Fa un any, la comèdia d’acció Dos Buenos Tipos recuperava l’essència de la buddy movie vuitantera de la mà d’un dels seus principals impulsors: Shane Black, guionista d’Arma Letal. Ara, podríem dir que en recull el testimoni El Otro Guardaespaldas, una esbojarrada cinta d’acció que se sustenta bàsicament en els plats que es llencen pel cap els seus dos protagonistes: un assassí a sou (Samuel L. Jackson) i un agent de seguretat privada caigut en desgràcia (Ryan Reynolds). Els seus camins es creuen quan el primer és l’únic testimoni que pot permetre la sentència contra un dictador de Bielorússia, i el segon s’encarrega de protegir-lo en el trajecte entre Londres i La Haia; un viatge que s’acaba convertint en una persecució constant. Tot i la simplicitat i inversemblança de la seva història, El Otro Guardaespaldas sap aprofitar els seus recursos per convertir-se en un entreteniment prou digne, i sempre conscient de la seva condició més propera a la comèdia que a cap altra cosa.
El director australià Patrick Hughes, que comptava amb l’única credencial de Los Mercenarios 3, no gestiona un pressupost gaire elevat per fer grans filigranes, però demostra una bona desimboltura per crear situacions enginyoses i també força trepidants. Si bé és cert que la pel·lícula sembla a vegades la marca blanca de qualsevol superproducció de James Bond o Jason Bourne, el director n’extreu força suc, dels diferents trams d’acció. Tot l’episodi amb seu a Amsterdam, per exemple, compta amb uns gens menyspreables minuts de persecucions pels carrers i canals de la ciutat. A base de perícia en el muntatge i de seleccionar amb encert els seus moments àlgids, El Otro Guardaespaldas surt amb el cap força alt quan vol revolucionar el seu ritme. I mira que era fàcil posar-ho en dubte, després de veure les limitacions dels efectes especials en més d’una ocasió, sobretot a l’inici del film.
Més enllà de les seves capacitats en el terreny de l’acció, no hi ha dubte que El Otro Guardaespaldas ho deixa tot al que realment és el seu valor guanyador: la química entre Ryan Reynolds i Samuel L. Jackson. I la veritat és que el duel no decep, ja que els dos actors evidencien trobar-se perfectament còmodes en aquesta mena de matrimoni mal avingut que conformen. L’intercanvi sostingut de retrets, ofenses i putades que es propicien mútuament desemboca en un bon grapat de diàlegs i situacions irreverents en què és molt complicat evitar la rialla. A la vegada, però, es va forjant una complicitat molt particular entre tots dos. En l’evolució d’aquesta relació d’amor-odi, la història trontolla una mica quan fa aflorar les respectives relacions amoroses com a nexe entre els dos protagonistes, però la convicció d’El Otro Guardaespaldas de fugir del sentimentalisme a l’hora de tractar-les ho acaba evitant en gran mesura.
En tot cas, a ningú se li escapa que la construcció d’uns personatges amb certa profunditat emocional no és el punt fort d’aquesta pel·lícula. En aquest sentit, Salma Hayek i Gary Oldman són els que en surten pitjor parats, i es nota que la pel·lícula compta amb ells més pel nom, que no pas per l’adequació als personatges en qüestió. De totes maneres, un cop s’entén l’objectiu d’El Otro Guardaespaldas, mancances com aquestes s’assimilen amb més generositat. El mateix succeeix amb el desenllaç de l’argument, que en realitat acaba tenint ben poca importància; i no només per a l’espectador, ja que la mateixa pel·lícula no es mostra gens decidida a trobar la forma de tancar la història i acaba afegint 15 o 20 minuts innecessaris. També és veritat que El Otro Guardaespaldas no és una obra que depengui de l’enginy de la conclusió, sinó del que ofereix durant el camí, i aquí Reynolds i Jackson s’asseguren que rebem el que esperàvem. Ni més, ni menys.
Enmig d’un mes d’agost on la cartellera s’ha desenvolupat amb més pena que glòria, l’aparició d’una pel·lícula com El Otro Guardaespaldas pot suposar un petit oasi per a l’espectador que ja s’ha empassat tots els blockbusters del moment. Fins i tot es podria dir que s’agraeix un producte d’aquest tipus, tot i ser conscients de les seves limitacions narratives i de la seva poca predisposició a ocupar un lloc a la nostra memòria cinematogràfica. No aprendrem res dels seus personatges, ni tampoc rebrem cap missatge útil, però sí que recuperarem, encara que sigui només per un parell d’hores, una part de l’essència més gamberra i lúdica de la buddy movie. Així doncs, la sensació és que El Otro Guardaespaldas arribarà i marxarà havent fet el servei que prometia, i en casos com aquests crec que ens podem donar per satisfets.
Veredicte
Nota: 6,5
El millor: La química entre Ryan Reynolds i Samuel L. Jackson.
El pitjor: És probable que es gaudeixi del seu trajecte amb la mateixa facilitat amb què s’oblidarà després.
