Recordeu allò de “Eran uno, dos y tres, los famosos mosqueperros…” Doncs prepareu-vos per catalanitzar la versió perquè després de passar pels cinemes el passat estiu la pel·lícula D’Artacan i els tres Gosqueters ja ha arribat a Netflix. Tot i que al principi no s’havia inclòs la versió en llengua catalana ja es pot gaudir també en la nostra llengua.
Segur que molts esteu ara taral·larejat la famosa sintonia de la sèrie d’animació D’Artacán y los Tres Mosqueperros, una de les més famoses de la història de la televisió. Creada per Claudi Biern Boyd es va estrenar a TVE el 1982 i, des de llavors, s’ha vist a més de 150 països de tot el món. Aquest estiu passarà de la TV a la gran pantalla amb l’objectiu de ser una de les sorpreses de taquilla de l’estiu.
Aventura en format de pel·lícula
Després de quasi 40 anys i amb els retards obligats per la pandèmia, D’Artacan torna amb una versió renovada i animada en 3D. El director de la funció és Toni García i la nova versió ha estat supervisada pel mateix creador del personatge, Claudi Biern Boyd. La pel·lícula, igual que la mítica sèrie, ens explica la història de jove D’Artacan, un noi impetuós i innocent que se’n va a París per a complir el seu somni de convertir-se en gosqueter. Allà coneixerà al seu fidel amic, el ratolí Pom; s’unirà als famosos mosqueters canins, Amis, Pontos i Dogos; s’enamorarà de Juliet; al·lucinarà amb Milady, la famosa gata espia; i s’enfrontarà al pervers Cardenal Richelieu. Sense oblidar a Rofty, el corser de D’Artacan, que el salvarà més d’una vegada.
El film compta amb flashbacks en 2D com a picada d’ullet nostàlgica
Com podeu comprovar els que vau veure la sèrie de petits i no us falla la memòria, la nova pel·lícula és una fidel adaptació de la sèrie, que estava basada en la novel·la d’Alejandro Dumas de 1844. Està clar que la intenció dels responsables de la pel·lícula és que agradi tant als fans de D’Artacan com a les noves generacions, que encara no coneixen el personatge. Per aconseguir-ho ha estat clau el llibret de Doug Langdale, guionista de Kung Fu Panda (2008) o Puss in Boots (2011), que ha inclòs girs de guió, canvis de ritme i nous matisos en els rols d’alguns personatges com el de l’interès amorós de D’Artacan, Juliet que sempre havia de ser rescatada, però ara ha guanyat en protagonisme, sent capaç de prendre les seves pròpies decisions i, fins i tot, barallar i defensar-se sola. En definitiva, s’ha canviat el to de la història per a fer-la més fresca i actual, incorporant molt humor.
La pel·lícula està produïda per Apolo Films compta amb la participació de RTVE i ja té tancada la seva distribució en països com França, Regne Unit i EUA. A l’Estat Espanyol la distribuirà l’empresa catalana A Contracorriente. El film, a més, compta amb la banda sonora composta pel català Manel Gil-Inglada, músic amb una llarga experiència posant música a peces audiovisuals. Si voleu aprofundir més en com es fa una banda sonora no us perdeu aquest reportatge que recuperem a continuació.
