Aviat veurem com el cinema català ocupa titulars als mitjans de comunicació per la celebració de la 12a edició dels Premis Gaudí. La gala intentarà posar glamour a una indústria que, malgrat intenta des de fa anys mostrar-se forta a casa i a fora, no aconsegueix sortir fer-se un lloc entre les estrenes a les sales. Amb algunes excepcions, la realitat és que el pública català dona l’esquena al cinema català i també a la llengua catalana. Hom podria dir, doncs, que el cinema és un dels darrers espais on la normalització de la llengua ni està ni se l’espera (a curt termini).
Així ho demostra un informe promogut per l’Acadèmia del Cinema Català amb el suport de la Diputació de Barcelona, en el qual s’analitza l’exhibició de cinema català i en llengua catalana en els darrers cinc anys a Catalunya. L’estudi, liderat per Francesc Vilallonga, posa sobre la taula xifres que són d’autèntica alarma nacional. Una de les més escandaloses és el percentatge que ocupa el cinema català en les decisions dels espectadors de Catalunya. Les produccions catalanes tenen només un 5,3% de quota de pantalla. És a dir, que gairebé 5 de cada 100 espectadors de les sales de cinema van optar per una pel·lícula de producció catalana. Aquesta xifra ha variat al llarg dels any passant de de l’1% al 9,2% entre 2001 i 2006 però el 2018 aquest índex ha caigut al 5,3%.
Les preferències dels catalans a l’hora de triar pel·lícules miren clarament als Estats Units. En altres paraules dues de cada tres vegades que anem al cinema ho fem per veure pel·lícules estatunidenques (de mitjana). A més, una altra dada preocupant és la pèrdua de poder de Catalunya com a centre de producció. Si l’any 2010 el 48% de les produccions espanyoles eren coproduccions catalanes aquesta xifra ha caigut fins el 30% l’any 2018.
La llengua catalana al cinema està sota mínims
Tot els esforços públics per augmentar la presència del català als cinemes, la realitat diu que cada cop és menys la gent que tria el català com a llengua de cine. L’estudi constata el domini quasi absolut del castellà com a llengua de consum prioritari. En el període 2013-2018, la mitjana d’espectadors en llengua catalana als cinemes (sumant totes les versions: doblada, original catalana i VOSC) només va suposar el 2,57% del total d’espectadors. I les xifres han tocat fons aquest 2018 quan es van situar en el seu nivell més baix amb només un 2,13% del total. Això vol die que de cada 100 espectadors que van al cinema gairebé 98 ho fan per veure una pel·lícula en castellà.
Si ho analitzem per versions, els espectadors de cinema doblat al català han passat dels gairebé 450.000 l’any 2013 als 246.000 l’any 2018, una caiguda de gairebé el 45% en 5 anys. Els espectadors de cinema rodat amb la llengua catalana com a llengua original han estat molt variables, en funció de l’interès o comercialitat dels títols: dels 51.000 espectadors de 2016 es va pujar als 213.000 de 2017 i el 2018 també s’ha tocat fons amb només 46.800 espectadors.
Per altra banda, si analitzem per llengües els espectadors al cinema de les pel·lícules de producció catalana, veurem que un 90,5% en el període estudiat provenen de films rodats en llengua no catalana mentre un 9,5% de mitjana pertanyen a pel·lícules de producció catalana amb el català com a llengua original. És a dir, només 1 de cada 10 espectadors que veuen cinema català ho són per veure pel·lícules rodades en català. Això és així també per la reducció dels films rodats originàriament en català. Actualment només el 20% de les pel·lícules que es roden a Catalunya són en català.
L’única bona notícia per la llengua catalana ve de la subtilització. Les pel·lícules VOSC han passat dels 17.000 espectadors el 2015 a situar-se clarament per sobre dels 100.000 en cadascun dels anys del període 2016-2018.
