Després de les oscaritzades Sin novedad en el frente (2022) i Cónclave (2024), el cineasta Edward Berger demostra que és un director tot terreny i, novament, canvia radicalment de registre amb l’adaptació cinematogràfica de la novel·la de Lawrence Osborne, Ballad of a Small Player.
L’acció es desenvolupa a l’exòtica Macao on s’ha refugiat un jugador (omnipresent i entregat Colin Farrell) que malviu fruit de la seva addicció al joc. Quan és descobert per una investigadora (una Tilda Swinton que demana més minuts de metratge) haurà de fer tot el possible per enfrontar-se al seu passat i saldar els seus comptes pendents.
Maldita suerte
S’ha de reconèixer que la proposta resulta hipnòtica, gràcies a l’aconseguit muntatge, la seva brillant fotografia i a la seva intensa banda sonora, obra del compositor Volker Bertelmann. Però la seva excel·lent factura tècnica només serveix per amagar un guió certament fluix i sense ànima. La presentació del protagonista pot despertar curiositat, però els fets ben aviat van perdent interès, que repunta breument amb l’aparició de la detectiva Cynthia Blithe, però és només un miratge: el tram final no s’aguanta per enlloc i la resolució és tan estranya i avorrida que apunta a presa de pèl.
En definitiva, Berger demostra que és un dels cineastes més interessants, i versàtils, de l’actualitat, però, tot i la seva bona mà, aquesta Maldita suerte és un film tant hipnòtic com fallit; resulta un pas enrere en la filmografia del director. Una autèntica llàstima.
