“Ens hem de plantejar per què sorprèn tant que les dones siguin les líders”        

- Advertisement -

Molts serièfils la coneixem pels seus papers en Física o química o pel seu rol protagonista com a agent intertemporal de El ministerio del tiempo. L’actriu madrilenya Aura Garrido fa ara un gir a la seva carrera interpretant la criatura amfíbica Aneris a la pel·lícula La pell freda rodada entre Lanzarote i Islància. En aquest film de ciència ficció basat en l’obra d’Albert Sánchez Piñol i dirigit pel francès Xavier Gens veurem com es posa a la pell blava i freda d’un personatge que representa tot un repte per a qualsevol professional de l’actuació.

El públic veurà una Aura Garrido molt diferent a la que coneix a La propera pell?

- Advertisement -

Totalment. Molt diferent a tot el que he fet fins ara professionalment. És un personatge físic i gestual però al cine. No és teatre. Tenia la càmera a sobre, molt a prop i captava qualsevol matís per molt subtil que fos. Al teatre pots fer personatges físics però no tens la càmera a un pam.

- Advertisement -

Com es prepara un personatge així?

En diferents nivells. El primer és establir la forma en que es mou tenint en compte que és un ésser inventat, que no existeix, però que és una barreja entre animal i humà. Ha de tenir punts en comú amb la seva espècia però algun tret diferencial perquè ha crescut al costat d’un humà. Per altra banda havíem de trobar la manera d’expressar el seu viatge intern. Què sent? Què pensa? Quines decisions pren? És una evolució…

“Havíem de trobar la manera de treballar el personatge com si portés “una màscara” 

Aura Garrido la piel fria la pell freda

En aquests casos confia molt en les instruccions del director?

En Xavier Gens tenia molt clar el que necessitava i és molt fàcil confiar en ell. Tot i no poder tenir cap percepció externa de que cony estàs fent (amb perdó) sí tenia confiança absoluta en que ell sabia on havíem d’anar a parar perquè sabia exactament el que volia. La feina gestual forma part de la feina d’actor des de fa dècades i en els gestos també hi ha una expressió molt gran però el més difícil va ser transmetre les emocions amb tot el maquillatge a sobre. Cal buscar l’ànima del personatge. Jo tenia molta por perquè em mirava i no sabia si seria capaç de fer-ho. De totes maneres confiava que, per sobre les capes de maquillatge, es veuria el que jo sentia.

Va parlar amb Albert Sánchez Piñol per preparar el personatge? 

Doncs no. El vaig conèixer al final del rodatge quan ja estàvem a Madrid als platós. El vaig tornar a veure en una projecció privada que vam fer per l’equip. En fer una adaptació cinematogràfica d’un llibre el que tens a la mans és la visió d’una persona (el director) d’aquella novel·la. I malgrat ser un llibre molt “d’autor” la nostra feina era traslladar la visió de Xavier Gens de La pell freda.  Sí que em consta que el director va estar molt en contacte amb Sánchez Piñol i van parlar molt sobre tot.  En el meu cas jo vaig llegir primer el guió i em va entusiasmar per la seva bellesa. Després vaig llegir el llibre.

Aura Garrido La Pell freda

- Advertisement -

Li va agradar a Sánchez Piñol la pel·li?

Ens va dir que sí. Li havia sorprès que haguéssim estat tan fidels al llibre en l’adaptació que havíem fet.

Entre amfibis i viatges en el temps sembla que el fantàstic s’hagi instal·lat a la seva carrera…

És una casualitat tot i que no negaré que m’agrada molt fer pel·lícules de gènere fantàstic. No li vaig dir al meu representant que només em passes projectes de gènere. M’arriba el que m’arriba i he tingut la sort que han estat projectes extraordinaris.

Quins projectes interessen a Aura Garrido?

M’encanta la meva feina i els reptes i m’ho prenc molts cops com un projecte d’investigació. És la part amb la que més gaudeixo. La història m’ha d’interessar i el personatge ha de ser un nou repte, una cosa nova que em vingui de gust explicar. També cal que m’agradi la forma de treballar del director i els companys de repartiment.

Què li va atraure d’Amelia Folch i El ministerio del tiempo?

Amelia Folch ho té tot (riu).

És una dona del segle XXI en una altra època?

Jo crec que no. És una dona amb una mentalitat més oberta que la de la gent de l’època en la que li ha tocat viure però és una dona del segle XIX que ha nascut allà i té una altra forma de veure la vida. Quan entra en contacte amb altres èpoques (encara que sembli estrany dir-ho) això la canvia de la mateixa manera que ens pot canviar a nosaltres el fet de viatjar i conèixer altres cultures i gent que pensa diferent a nosaltres. No per això deixem de ser fills de la nostra terra i del nostre temps.

aura Garrido Ministerio del Tiempo

Li va atraure la vessant feminista del personatge i el seu paper de líder del grup?

Aquest és un tema que pot donar per molt però el que ens hem de plantejar és per què sorprèn tant que les dones siguin les líders. Aquí està el tema. No hauria de ser estrany que la llesta o la que capitaneja la patrulla (en el cas d’El Ministerio del tiempo) sigui una dona.

Té tota la raó… 

Encara ens queda molt camí per avançar en aquesta lluita. Podríem estar parlant-ne durant hores.

Com ha viscut la 3a temporada de la sèrie tenint en compte el tall i el que va costar de tirar-la endavant? 

Totes les temporades tenen la seva dificultat i aquesta és una sèrie que ha tingut complicacions sempre. Des de l’inici.

I per què? 

El que hagués estat estrany és que no haguéssim tingut problemes… És una sèrie molt diferent al que s’acostuma a fer en aquest país en molts sentits. Jo és que no ho sé, a mi se m’escapa. El que t’asseguro que ens ha servit per exercitar molt la paciència (riu). I el fet de gaudir mentre duri.

I què, tindrem 4a temporada?

No sabem res. Ni sí, ni no, ni res.

Però no saben ni tan sols si s’està fent guió o parlant amb algú?

Res de res…

Bé, que consti en acta que li he intentat treure alguna cosa…

I jo també ho he intentat però no se sap res.

Què somia Aura Garrido?

En aquesta feina tot és tan inestable que el meu somni és seguir treballant en allò que m’agrada i que els projectes que m’arribin m’interessin i m’apassionin.

“Vull créixer i seguir investigant en aquesta professió”

A quin personatge dels que ha fet s’assembla més Aura Garrido?

Hi ha una mica de tot en tots. Els personatge són persones i amb totes les persones tenim coses en comú i coses diferents. Cap sóc jo perquè cap ha viscut el que jo he viscut.

No somia amb Hollywood?

Sóc molt feliç aquí amb el que faig i no marxaré abandonant el que tinc aquí. Si venen projectes els faré encantada però no em treu la son.

- Advertisement -
JR Armadàs
Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat tres novel·les, diversos relats curts i ha estat editor d'Edicions Xandri durant 6 anys. En l'àmbit cinematogràfic ha escrit i dirigit una pel·lícula i sis curtmetratges i és el co-director del Sant Cugat Fantàstic i La setmana del Cinema en Català. També ha fet de cap de premsa d'unes quantes pel·lícules catalanes. Des del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El Cinèfil'.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents