“TVE es va arriscar molt amb ‘El ministerio del Tiempo'” “TVE es va arriscar molt amb ‘El ministerio del Tiempo'”
La guionista de la sèrie d'èxit al país, Anaïs Schaaff, ens explica curiositats sobre el Ministerio del Tiempo. “TVE es va arriscar molt amb ‘El ministerio del Tiempo'”

La sèrie El Ministerio del Tiempo ha aconseguit connectar amb un tipus de públic molt ampli, sobretot al serièfil, gràcies a la seva aposta pels serveis en xarxa. Es tracta d’una institució governamental secreta que depèn de la Presidència del Govern i només un nombre limitat de persones saben de la seva existència. Està format per un conjunt de portes que cadascuna condueix a una època de la història passada, ja que no es pot viatjar en el temps de fets que no han tingut lloc. Per tal que la història no pateixi alteracions existeixen unes patrulles que hi vigilen. Al Ministeri hi treballen empleats de totes les èpoques que han anat fixant gràcies a les seves qualitats. La última patrulla en incorporar-se és la protagonista i està conformada per Julián Martínez (Rodolfo Sancho), Alonso de Entrerríos (Nacho Fresneda) i Amelia Folch (Aura Garrido).

La guionista Anaïs Schaaff, amb experiència prèvia a VentdelplàLos LunnisKubalaMoreno y Manchón i Isabel, explica detalls de la sèrie just quan arranca de nou la segona temporada. També ha escrit el llibre El tiempo es el que es, junt amb Javier Pascual.

Com va sorgir la idea de crear la sèrie?

Va sorgir dels germans Pablo i Javier Olivares cap al 2011, tenien ganes de fer una sèrie que a ells els agradés veure, ja que no eren el target de les que es feien. Volien que fos de viatges en el temps amb un toc social, que expliqués alguna cosa del país, de nosaltres. I van desenvolupar la idea d’ajuntar la gris burocràcia dels funcionaris amb els viatges en el temps. Els va costar molt arrancar…

Com et vas unir al projecte?

El Javier i jo ens vàrem conèixer escrivint capítols per Ventdelplà i desprès de varis projectes junts vàrem muntar una productora i teníem algunes idees, entre elles la del Ministerio. I així em vaig afegir. No vaig viure l’inici. Ells ja tenien un projecte de venta amb un guió escrit molt de cara a una cadena.

Va costar que la televisió aproves el Ministerio del Tiempo?

Va costar molt perquè necessitàvem un partner que tingués capital. No som empresaris i només disposàvem de la productora Cliffhanger.

Vareu pensar directament en TVE?

Si, perquè no veiem aquesta sèrie possible en una altra cadena. TVE es va arriscar molt ja que no era un tipus de contingut que ells haguessin fet mai però els agradar i ens van demanar el desenvolupament. L’arc de la primera temporada i dos capítols més. Així ja teníem 3 guions i la bíblia.

ministerio del tiempo

Quant trigueu en elaborar un guió?

Cada capítol és diferent, aportem moltes idees i no totes es poden dur a terme per fer un capítol potent de 70 minuts. S’ha de fer una selecció i normalment, a partir que ja s’ha creat una història, a cada capítol li dediquem un mes i mig, aproximat.

Per què s’ha dividit la segona temporada?

El procés més amb més dificultat és la postproducció. Fer els efectes i la sonorització dura més que escriure el guió i la gravació junts. I no arribem a temps ja que cada setmana es van emetent i no s’arriben a produir amb tanta velocitat, a vegades calen 2 mesos per fer un. L’emissió s’acaba acaba superant la producció, per això es fan dos mitges temporades i ja sabíem que ens passaria.

Quin pressupost teniu per capítol?

Doncs entre 560.000 i 580.000 euros. Pot sembla molt però per exemple Cuéntame, Carlos i Águila Roja tenen molt més pressupost i nosaltres tenim menys benefici. Preferim apostar i esperem que més endavant ens el pugin i podem fer la sèrie com ens agradaria.

Què costaria un capítol en un altre país?

Casualment, David Simon a la seva visita a Barcelona al Serielizados Fest, va comentar que tenen uns 12 milions de dòlars per fer un pilot (el primer capítol d’una sèrie). Alguns com Lost en tenen 50 milions però es mouen en una altre divisió. Aquí es fan sèries molt barates.

ministerio del tiempo

El resultat és admirable. Aconseguiu reproduir totes les èpoques…

Tot i ser molt cartró-pedra, és veu realista i s’ha de jugar i exprimir al màxim, ja que molts capítols es passen de pressupost. Les escenes del capítol que succeeix a Nova York van ser gravades al Parque Warner de Madrid.

Preveieu tant èxit?

Quan escrius alguna cosa i ho vens a una cadena t’interessa que tingui èxit, que almenys hi puguis viure d’això. Sabíem que la idea era molt bona i ens estàvem esforçant molt per fer-la, com a mínim algú ho de trobar bé perquè és un producte nou i de qualitat. I no esperava la repercussió que ha tingut, perquè fins ara cap sèrie havia tingut el seguiment per internet com ara. S’assembla al que passa amb Joc de Trons. No ens ho esperàvem i tampoc coneixíem el fenomen. Estem molt contents. Ahir mateix van fer un tour per Madrid pels llocs on hem rodat, al primer van anar 30 i ara 60. Tot organitzat pels mateixos fans i més no podem ser perquè es col·lapsaria.

Seria possible crear capítols crossovers entre els països que han comprat els drets de la sèrie?

Teòricament tindria sentit perquè serien com altres ministeris i units amb una mena d’Interpol però legalment i físicament és molt difícil. El concepte és divertit però ara la sèrie pertany a TVE i és massa complicat per a les cadenes.

1424190468

Teniu llibertat a l’hora de definir els personatges històrics?

Tenim tota la llibertat i alhora sentit comú, la cadena ens deixa fer el que volem ja que no em provocat a la gent amb temes delicats. Intentem ser rigorosos amb els fets històrics dintre de la fantasia i amb respecte.

Com us documenteu dels detalls dels fets històrics?

Doncs dels llibres d’història, d’internet, del que varem estudiar, el Javier és historiador i jo vaig fer Humanitats. Hi ha anècdotes que no en parlen i moltes les trobem de casualitat buscant informació a blogs de gent aficionada i les trobes. Allà on no ens pots documentar més, aportem el que li manca a la història. Tots els punts de partida i els girs són reals i un cop apareix la patrulla ja és ficció.

Un dels vostres fans ens ha demanat si podeu treure una Edició Col·leccionista amb rèpliques juntament amb el DVD/Blu-Ray…

Fem moltes coses de contingut en paral·lel a la sèrie. Tot el merchandising el dissenyen els propis fans i ara volem treure una carpeta, sobre col·leccionista, que tindrà totes les cartes oficials que van sorgint als capítols: la carta de comiat del Julián, la butlla Papal, fotos principals, carta Isabel, etc. Serien souvenirs del que utilitzem d’atrezzo, ja que tot ho tenim redactat perquè al gravar fans plans curts i així es pot llegir.

I per acabar, si existís el Ministerio del Tiempo, a quina època t’agradaria viatjar?

Aniria a visitar els meus avis, la meva infantesa al voltant dels anys 80, veure el meu barri, el carrer Aribau. Seria molt personal, no aniria a veure a Guifré el Pelós.

Ylenia Cañadas

Ylenia Cañadas Cap de continguts d'El Cinèfil

Biòloga genetista de professió i cinèfila per naturalesa. Els anys com a voluntària al Festival de Sitges han forjat la seva unió amb el cinema oferint-li l’oportunitat de col·laborar com a crítica en diversos mitjans de comunicació. També és fundadora i redactora cap de la revista online El Almanaque de McFly, on ha realitzat la cobertura de diversos festivals de cinema a nivell nacional i esdeveniments de caire cultural. Ha exercit com a Jurat Jove al Festival de Sitges i Jurat de la Crítica a TerrorMolins. De tant en tant col·labora fent ressenyes de locals per a Google. Entre les seves aficions destaquen les muntanyes russes, la fotografia, les manualitats i, per suposat, el cinema, especialment els gèneres de terror i animació.

Tu que n'opines?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*