Yo, adicto, dirigida per Javier Giner i disponible a Disney+, explora el món devastador i, sovint, incomprès de la lluita per la recuperació personal. La sèrie destaca especialment perquè Giner no només n’és el director, sinó també el protagonista. D’aquesta manera, el relat es converteix en una confessió pública i, alhora, en una exploració molt íntima. Aquest doble rol aporta a la sèrie una autenticitat crua i una proximitat que poques vegades es veu en relats d’aquest tipus.
Des del principi, la història segueix la vida de Giner, que, amb gran sinceritat, comparteix el seu camí cap a la rehabilitació. Amb valentia, defuig dels enfocaments moralistes o exageradament dramàtics i ens ofereix una mirada directa sobre el que significa viure i conviure amb una lluita interna diària. Aquesta transparència converteix Yo, adicto en una obra colpidora i realista, que obliga l’espectador a enfrontar-se amb una realitat que sovint es prefereix ignorar.
Relat autèntic amb potents interpretacions
Cada episodi ens transporta a les profunditats emocionals de Giner, oferint-nos una visió clara de la seva situació. Així, la direcció de fotografia, amb una estètica introspectiva, ens endinsa en espais molt íntims, mentre la posada en escena es concentra en detalls subtils. A més, la banda sonora i l’ús estratègic del silenci en moments clau amplifiquen la sensació d’angoixa i aïllament.
Per si això no fos prou, les interpretacions d’Oriol Pla, alter ego de Giner, i Nora Navas, en la pell de la seva terapeuta, afegeixen una capa profunda d’emoció a la història. Pla, amb la seva energia i autenticitat, aconsegueix reflectir la vulnerabilitat i la recerca de redempció d’una manera que traspua sinceritat. Per la seva part, Navas, amb una actuació subtil, representa el suport incondicional de les persones que acompanyen en aquest procés. La seva presència aporta empatia i paciència, mostrant el valor de la proximitat en la recuperació. Així, junts creen una química que dona força i autenticitat al relat, posant de manifest la importància de les relacions humanes en moments difícils.
Narrativa transparent i valenta
La sèrie evita reduir la recuperació a una qüestió de força de voluntat i, en canvi, explora els factors socials, psicològics i emocionals que intervenen en aquest camí. Aquest enfocament multidimensional permet entendre que cada cas és únic i que la lluita és constant, mostrant un ampli ventall de perspectives.
Finalment, Yo, adicto no es limita a mostrar les dificultats, sinó que ofereix una visió d’esperança i resiliència. Encara que no hi ha promeses fàcils, Giner ens mostra que la recuperació, tot i ser un procés llarg i ple de reptes, és possible. A través del seu propi testimoni i del d’altres protagonistes, la sèrie es converteix en una eina d’empatia i conscienciació. Al mateix temps, trenca amb l’estigma i humanitza aquest tema.
Amb Yo, adicto, Javier Giner aconsegueix no només una obra profunda, sinó també una obra reflexiva i valuosa per a la societat. La combinació del seu honest relat amb unes grans interpretacions fan que aquesta sigui una sèrie imprescindible per a qui vulgui entendre aquesta lluita des d’una perspectiva realment humana i completa.
Veredicte
Agradarà: als qui busquin una sèrie emotiva i sincera sobre el camí cap a la rehabilitació, amb una narrativa íntima i sense embelliments.
No agradarà: els qui esperin un relat més senzill o amb conclusions ràpides poden trobar-la massa introspectiva o intensa.
Enganxòmetre: 8
Nota: 8,5
