Les adaptacions dels grans ‘seinen’ del món del manga, com per exemple Berserk de Kentaro Miura o Claymore de Norihiro Yagi, solen decebre profundament els seus seguidors. Podem comptar amb els dits d’una mà les vegades que l’’anime’ es manté fidel al contingut de l’obra original i que, o bé manté o fins i tot supera els nivells de qualitat de la seva versió en paper. Per això mateix va ser tota una sorpresa l’estrena i l’èxit de Vinland Saga el 2019. L’adaptació del manga de Makoto Yukimura no defrauda en cap dels seus aspectes i torna aquest 2023 amb una segona temporada excepcional.
La història segueix els passos de Thorfinn, un jove viking que ha viscut i lluitat contra tota mena d’injustícies durant la seva curta vida. Per certes causes (que no puc desvelar), ara es dedica a treballar la terra com a esclau per tal de poder comprar la seva llibertat. El canvi de la neu i els camps de batalla a la vida tranquil·la del camp és força radical i pot arribar a ser descoratjador per l’espectador, però el tractament que en fan i com ensenyen la duresa de l’agricultura en aquella època és especial.
Recorda “l’arc de l’arròs” del manga de Takehiko Inoue, Vagabond, on Musashi, un ronin o samurai sense senyor, es dedica durant vint capítols a llaurar un camp d’arròs. Allà l’autor descol·loca l’espectador amb una premissa que en principi no té res a veure amb la trama original, però d’alguna manera aconsegueix reconnectar totes dues trames i a l’últim capítol ens fa plorar d’emoció quan germina el primer brot d’arròs. El cas de Vinland Saga és força semblant. Obra amb un arc de temporada inicial força lent, però que t’atrapa i et fa patir d’una altra manera pels protagonistes; al cap i a la fi, morir apunyalat al camp de batalla o de gana durant l’hivern són dues coses completament diferents, per bé que totes dues són terribles.
Fluïdesa i intensitat
L’animació de Wit Studio, l’estudi encarregat d’adaptar altres animes com ara Shingeki no Kyojin, Spy x Family o Ousama Ranking és, com sempre, impecable. L’estètica del manga està traduïda a la perfecció i l’acció, tot i que de moment és poca, està a l’altura de la primera temporada. Els moviments de càmera que fan servir, la fluïdesa de les baralles i la intensitat del muntatge, són per treure’s el barret. La trama del camp és meravellosa, però cal dir que també esperem amb ànsia la tornada de les grans guerres de la temporada anterior.
Pel que fa a la a banda sonora segueix en la mateixa línia. La gran majoria de les cançons són èpiques, molt rítmiques i amb petites pinzellades medievals, una banda sonora més que adequada per un anime de vikings. De totes maneres, crec que es troben faltar una mica els ‘openings’ de la primera temporada. Tot i que el ritme de la temporada actual i el seu respectiu ‘opening’ són bastant més lents, el heavy metal viking a l’inici de cada capítol, amb els visuals dels ‘berserkers’ estomacant-se i navegant els mars amb els seus ‘drakkars’, li anava com l’anell al dit a la sèrie.
Per concloure, només vull afegir que la darrera temporada de Vinland Saga, tot i tocar temes força dramàtics, comença lenta en comparació amb l’anterior. Tot i això, encara hem de veure la segona part. Una segona meitat que promet ser esfereïdora i desoladora a parts iguals.
Veredicte
Agradarà: als fans de l’obra original i als que els agrada que la narrativa s’allunyi de la trama principal per tal de mostrar-nos les diferents facetes dels nostres personatges i del món que habiten.
No agradarà: a aquells que només volen veure acció i tenen poca paciència. El fet que el ritme inicial canviï i passi a ser molt reposat, pot provocar rebuig per part de l’espectador ‘mainstream’.
Enganxòmetre: 7
Nota: 9
