‘Shingeki no kyojin’ temporada final part 1: una decepció colossal

- Advertisement -

L’adaptació de l’aclamat manga d’Isayama Hajime, Shingeki no Kyojin, també conegut com Attack on titan a occident, presenta la primera part de la seva última temporada. Després de només quatre temporades en set anys l’anime en qüestió s’apropa a la seva conclusió. Wit studio, l’estudi creador de grandíssimes produccions audiovisuals com Vinland Saga, Great Pretender o Koutetsujou no Kabaneri es desempallega del seu vaixell insígnia ja que, com que és un estudi força reduït i amb altres produccions en marxa, no es veia amb cor d’entregar una temporada final en condicions. L’estudi que ha tingut el privilegi d’animar Shingeki és, ni més ni menys, MAPPA studio, el mateix que es va encarregar d’animar les brillants Jujutsu Kaisen, Zankyou no Terror i Dororo.

Personalment, la meva experiència amb Shingeki ha estat un viatge agredolç de principi a final. La primera temporada la vaig trobar pretensiosa i previsible en el seu moment, no entenia com la gent podia embogir tant amb la sèrie. En canvi, la segona i tercera (segones parts incloses) temporades em van semblar sensacionals: els personatges, el gran misteri del soterrani, l’animació impol·luta, els openings sensacionals… I finalment arribem a la quarta temporada, que resulta ser un desastre en pràcticament tots i cada un dels seus aspectes.

- Advertisement -

Shingeki no Kyojin crítica

- Advertisement -

Narrativament des del minut zero fins al final del partit és un caos. Ens presenten una nació en guerra que ens recorda el Tercer Reich durant l’Holocaust (res a veure amb les temporades anteriors), uns personatges que no hem vist mai, amb menys carisma que una patata de l’hort (t’estimem, patata), i ni tan sols especifiquen que han passat set anys des de l’últim capítol. Fins ben entrada la temporada, l’espectador es pregunta on som, quants anys han passat i, fins i tot, si s’ha equivocat de sèrie o es tracta d’una OVA. Gràcies a déu l’aparició puntual dels titans ens confirma que continuem veient Shingeki, tot i que, malauradament, la majoria d’ells estan animats amb un CGI barat que alguna vegada havíem vist en temporades anteriors. Però de l’animació ja en parlarem més endavant. Tornant a l’apartat narratiu, constantment ens presenten deus ex machina i girs barats que ens fan empassar amb embut (del nivell de “tot era un somni”) en els quals els rols no paren de canviar, els dolents de sobte són els bons, els protagonistes amb qui has caminat set anys de la teva vida de sobte resulta que són l’origen de tots els mals i sembla ser que tothom té mil plans secrets que sempre es revelen en el moment més oportú. De fet, constantment els personatges es qüestionen els seus ideals, tant vells com nous, cosa que ho fa encara més confús per a l’espectador.

Parlem ara de l’apartat visual. Abans d’entrar-hi en detall vull afegir que no soc un gran fan de l’estil de la sèrie, de fet sempre m’ha semblat força lletjot, tot i així algunes escenes de les temporades anteriors tenen un detall d’una gran precisió, sembla que estiguin animades amb bisturí. Això em porta a una pregunta que a aquestes altures em segueixo fent: “Per què?” Entenem que el CGI abarateix molt els costos de producció de l’animació, de fet, tal com he dit abans, no és la primera vegada que el fan servir a la sèrie, si bé era puntual i gairebé exclusiu del Tità Colossal. Però per quins set sous a la nova temporada el Tità Colossal és l’únic que està animat en 2D? La resta de titans tenen una pinta espantosa animats en 3D. No només això, sinó que els mateixos protagonistes la majoria de vegades que es mouen amb l’equip de maniobres 3D (valgui la redundància) estan animats en 3D, i es carreguen la il·lusió de fluïdesa que tant enriquia el moviment i l’acció a les temporades anteriors. Em sorprèn que un estudi com MAPPA pugui arribar a uns estàndards de qualitat tan baixos, i més tractant-se d’un dels animes més importants de l’última dècada.

Shingeki no Kyojin crítica temporada 4

La banda sonora està prou bé, però no té res d’especial. Fins i tot l’opening és força normalot, això sense comparar-lo amb la resta d’openings de la sèrie. Si el comparem, tant els visuals com la cançó en si són avorrits com una mala cosa, no estan a l’altura de la solemnitat dels openings anteriors, i molt menys de l’espectacular Shinzou Wo Sasageyo de la tercera temporada.

En definitiva, la primera part de l’última temporada és un desastre, és fins i tot indignant que després de tants anys baixi tant la qualitat. A part que si tenim en compte que el final del manga, que va sortir farà un parell de setmanes, ha estat tan dolent que els fans han començat a assetjar l’autor a casa seva, podem afirmar que el futur d’aquest anime és incert. I em temo que el pitjor encara no ha passat.

Veredicte

Agradarà: Als fanàtics de la sèrie que són incapaços de veure el desastre presentat per MAPPA studio com a tal. O a tots aquells que hagin tingut el llistó ben baix a la resta de temporades, no el pujarà però almenys la decepció serà més fàcil de pair.

No agradarà: A tots aquells que tinguin unes nocions sòlides d’animació i narrativa. Siguem sincers, aquesta temporada és un autèntic disbarat de principi a final.

Enganxòmetre: 3

- Advertisement -

Nota: 4

 

 

- Advertisement -
Jan Español
Jan Español
Nascut el 1996 a Barcelona, Jan Español és graduat en cinema i audiovisuals per l'ESCAC. Guionista per naturalesa i ascendència familiar, sempre ha viscut fascinat i envoltat pel món audiovisual. Àvid consumidor de cinema, sèries i videojocs, és, a més, un fan incondicional de la cultura japonesa, el manga i l'anime. Escriptor de dos curts i una obra de teatre, actualment treballa en l'adaptació d'un manga a sèrie.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

spot_img

Articles més recents