Van trucar el timbre de la porta de casa i, com és de costum, vaig enviar-hi el Ramon a obrir. Per això estan el marits, que després de tants anys de companyia, per alguna cosa han de servir! Vaig sentir que el meu cònjuge exclamava alguna cosa que no vaig entendre. Segur que només de veure la convidada que teníem, ja li queia la baba! I com que la cosa no avançava, és a dir que la noia que acabava d’arribar no entrava al pis, em vaig haver d’alçar del sofà per anar al rebedor a veure què passava amb la meva cita.
El vaig enviar a comprar pa, així ens deixaria tranquil·les per fer la feina que havíem de fer la meva amiga, Júlia Molins, i una servidora: mirar una de les penícules preferides d’aquesta joveníssima i estupenda actriu que coneixem sobretot per la seva aparició a sèries de televisió com Cites o Seis hermanas, però que ja ha protagonitzat també algun film. Mireu si en sabem, a Igualada, que al Festival Zoom del passat 2016 li vam donar el Premi Auguri Sita Murt per la seva projecció com a actriu. Apostem pels bons, a la meva ciutat! «Què mirarem avui, Júlia?» li pregunto amb certa por a la convidada perquè aquest jovent d’avui els agraden unes penícules molt rares. «Li agradarà, iaia, li agradarà –m’assegura–. Mirarem Inocencia interrumpida i ja veurà quins paperassos que hi fan la Winona Ryder i l’Angelina Jolie!». Es veu que és d’aquestes basades en fets reals!
Amb la Júlia emocionada acomodant-se entre els coixins del meu sofà, poso el DVD no sense abans comprovar que encara porto les arracades posades. És sentir a parlar de Winona Ryder i instantàniament trobar a faltar alguna cosa. Per sort, sembla que ara ja s’ha recuperat dels seus problemes, i tot gràcies a haver fet aquesta penícula l’any 1999. O potser va ser al revés, que després d’haver passat per aquest tràngol, alguna cosa se li va destarotar, que ja podria ser. Perquè Inocencia interrumpida va d’una noieta, la Susana, que té problemes mentals i la ingressen en un sanatori. Ella creu que ha de descansar una temporada, però els metges i els pares li diuen que s’ha volgut suïcidar prenent-se un tub d’aspirines i una ampolla de vodka. Res, segur que es va confondre. Devia voler prendre llet amb cereals i amb les lleganyes del matí als ulls… De moment la penícula ja comença de forma complicada, amb endavants i enreres que et fan perdre’t abans de trobar-te!
A l’hospital coneix tot un reguitzell de noies amb diferents problemes mentals. Ara, comparada amb ella, que es veu ben normaleta –una mica deprimida potser– les altres pacients estan com una regadora! La seva companya d’habitació, la Georgina, és mentidera compulsiva. Vaja… Mentidera compulsiva i allà tancada, pobreta… Si haguessin de tancar tots els que s’omplen la boca de troles, allò estaria ple! Per començar, ple de polítics, que n’hi ha cada un… N’hi ha una altra que té la cara cremada perquè de petita se la va cremar, una amb problemes d’anorèxia, una altra que és antisocial… Per sort, també hi ha una encarregada, la Valerie, que les ajuda tan com pot, fins i tot en temes d’higiene… És un paper que protagonitza la Whoopi Goldberg, una dona que, personalment, transmet pau espiritual. Com em va agradar Sister act!
Ara, la que marca les diferències en aquell pavelló femení és la Lisa, el personatge que interpreta Angelina Jolie. El film és de 1999, així que aquí l’Angelina encara no tenia el pit. No, no! No vull dir que aquí encara no hagués fet el canvi i surti plana com una taula de planxar, no! És que aquí encara no estava amb el Brad Pitt, aquell noi tan guapo amb qui ara ja no està. Aquella noia sí que és un cas perdut, que s’escapa de l’hospital a la mínima, es posa amb el personal que les atén, droga a la vigilant per a què s’adormi… Els porta a tots de corcoll, vaja! I com era d’esperar, amb aquesta mendengüela –perquè no té altra nom– al principi hi ha una mica de rifi-rafes, tot i que de seguida es va establint una amistat de les bones. Bueno, de les bones… De les que dius “Aquesta persona és una mala influència!”. Una persona tòxica, que se’n diu ara. Però ja se la veu, que aquesta Lisa no hi és tota. M’hi fixo bé gràcies als comentaris de la Júlia: els moviments, les expressions, la mirada… L’Oscar que va guanyar per aquest paper va ser del tot merescut!
Una cosa que m’ha cridat l’atenció d’aquesta penícula és que tot el dia fumen. Una cigarreta rere l’altra. I són noies joves, eh? Paquet rere paquet. No us estranyi que quan estiguin curades del cap, les hagin d’ingressar per alguna cosa dels pulmons, que fumar tant no és bo, ja ho diu a les caixetes amb aquelles fotos tan, diguem-ne, agradables de veure. Però clar, allò passava als anys seixanta, i fumar era moda, i ningú s’havia plantejat quins afectes secundaris tenia el tabac, a part de provocar tos. De fet, no m’estranyaria que la penícula estigués patrocinada de forma encoberta per Philip Morris o qualsevol altra.
Però tornem a la trama principal de la penícula, perquè havia passat per alt que molts dels problemes de la Susana eren causats per la seva relació amb la societat. Ella es vol dedicar a escriure, o sigui que si no té els problemes ara amb la família i l’entorn més proper, els tindrà d’aquí un temps per arribar a final de mes, que això de la literatura no dóna per menjar –ho sé per experiència! A més, ha tingut problemes amb les seves relacions amb els homes. De fet, qualsevol noieta que se’n vagi al llit amb un professor casat, tard o d’hora tindrà problemes!
I arriba el dia, o més ben dit la nit, en què la Lisa desperta la pobre Susana i l’enreda per a què fugin de l’hospital. Volen anar a Disneyworld, tu! Són com criatures… Però això cau a l’altra punta del país, i per arribar-hi han de fer el que mai heu de fer vosaltres, en especial si sou noietes joves i bufones com aquelles: autostop! Perquè les agafa el pitjor grup de persones que les podria haver recollit, una colla de hippys pollosos i que no fan altra cosa que fumar. I com que a les protagonistes no els falta que les animin gaire per posar-se una cigarreta a la boca… De veritat, devia quedar tot el vestuari de la penícula amb tuf de fum!
Però la fugida no surt com esperaven, i l’endemà, després d’un tràgic succés que no explicaré per no fer spoilers, la Susana torna a l’hospital i la Lisa toca el dos. Sense aquesta mala companyia –no la volguéssiu vosaltres–, la recuperació de la protagonista va viento en popa. Però quan ja està del tot curada, o això creu, tatxan tatxan… Torna la Lisa! I bé, això provoca una sèrie de fets que són ben bé el desenllaç de la penícula, així que tampoc us els puc dir, perquè el que heu de fer és veure-la i opinar per vosaltres mateixos si, tal com diu la Júlia, que d’interpretacions en sap un rato, el paper de la Jolie i la Ryder estan tan ben duts a terme. A mi em sembla que sí!
La penícula s’acaba. Déu n’hi do, quina aventura que viu la Winona Ryder! I ella que només anava a descansar una temporada! Faig un repàs ràpid al que hem vist i li dic a la Júlia que després diran que les boges som nosaltres. Si som d’allò més normals! Però mires el panorama i és ben bé que n’hi ha més fora que dins. Oi que m’enteneu? I arriba l’hora de preguntar-li a la convidada on la podrem veure properament. La Júlia ha acabat el rodatge de Seis hermanas i de Se quién eres. «Ara descansaré una temporada». Aquelles paraules em recorden el que passa a la penícula. «Estic bé, iaia!» em reconforta la Júlia, traient-me un pes del damunt. Ai, els nostres actors i actrius! Són capaços de posar-se en la pell de quatre o cinc personatges simultàniament i no acabar bojos. Bravo per ells! Bravo per la Júlia Molins!