La plataforma Netflix ens porta l’adaptació de les obres literàries d’Andrzej Sapkowski en què Gerald de Rivia, un bruixot mutant, vaga per una utòpica Edad Mitjana lluitant contra tot tipus de monstres. En paral·lel serem testimonis per una part de la recerca de Cirilla, la princesa de Cintra, per part mític bruixot perquè la defensi de les obscures forces de Nilfgard, i per l’altra de com Yennefer, una aprenent de bruixa, voldrà esdevenir la bruixa més important del Continent. Serà a través d’aquestes tres línies argumentals que la narració avançarà al llarg dels vuit episodis que conformen aquesta primera temporada. Netflix ha apostat fort per aquest producte que molts han venut com un nou Game Of Thrones, serà així? Omplirà el buit deixat per la sèrie d’HBO?
Repartiment
Henry Cavill és Geralt de Rivia, un personatge esquerp que es dedica com a mercenari a matar tot tipus d’éssers fantàstics a canvi de diners. El seu egoisme fa que busqui la solitud dels camins sense ficar-se en cap tipus de problema, però serà el destí qui l’obligui a enllaçar la seva sort amb la de l’hereva de Cintra. En Cavill gairebé no ha ni d’interpretar perquè es tracta d’un personatge amb frases curtes i directes, sense cap tipus de dilema moral. En Superman només ha d’arrufar les celles per ficar-se en el personatge.
Freya Allan interpreta la Ciri, l’hereva de Cintra. Una nena amb poders despullada dels seus privilegis dinàstics a causa de la mort de la Reina i la caiguda del regne a mans de Nilfgard. Serà la reina, la seva àvia, qui li indiqui que ha de buscar en Geralt de Rivia per salvar la seva vida. A partir d’aquí viatjarà per un món desolat per la guerra. Freya compleix amb aquest personatge que perd la innocència quan es troba de sobte amb la cruel realitat.
Anya Chalotra és Yennefer, una jove a la que una maga compra als seus pares humans per convertir-la en bruixa. Les seves ànsies de poder l’obligaran a renunciar a allò que més vol. Aquesta renúncia i la decepció que li provoca la seva posició dins de l’organigrama del regne faran d’ella un personatge cínic. Yennefer és el personatge de més càrrega interpretavia i està ben resolt per part de Chalotra qui sí que aconsegueix tan sols amb la seva mirada transmetre’ns la sensació de canvi dins del seu personatge després de la transformació que sofreix.
Influències
La fantasia envolta tot el relat, fet que permet que les majors referència de la sèrie siguin la trilogia The Lord Of The Rings, El Hobbit (2012) o Willow (1988). La introducció d’un món imaginari i bèsties sobrenaturals dins d’un paisatge de l’Edat Mitjana ens recorden massa a fórmules ja experimentades en el cinema.
El bosc de Brokilon que es veu a l’episodi 4 ens recorda a Rivendel de The Lord Of The Rings: The Fellowship Of The Ring (2001), un bosc habitat per éssers màgics que no permeten que els intrusos hi penetrin. Fins i tot la il·luminació amb tocs groguencs i feixos de llum encegadors remeten a l’estètica de Legend (1985), la fantasia visual del gran Scott.
La mítica Yojimbo (1961) del mestre Kurosawa s’homenatja en el primer episodi quan a Geralt de Rivia, tan bon punt arriba al poble, li ofereixen els dos bàndols rivals treballar a les seves ordres. De la mateixa manera com en el clàssica Sanjuro Kuwabatake treia profit de la situació, Geralt decideix establir el seu propi bàndol i aprofitar-se del conflicte.
La lluita entre el bé i el mal i el disseny de la vestimenta del cavaller negre ens recorda també a Star Wars (1977), en què un cavaller obscur que es deia Darth Vader era l’assot de la Resistència. De la mateixa manera aquí hi ha un regne que desitja conquerir el Continent i uns quants que seran la “Resistència” que eviti el mal guanyi.
Per últim, a partir de l’episodi dos en Geralt es troba amb Jaskier, un trobador que serà l’alleujament còmic de les aventures del bruixot. Aquesta situació de road-movie a l’Edat Mitjana fantàstica té una predecessora que és Conan The Destroyer (1984) en què Schwarzenegger tenia de company un lladre que era el protagonista dels moments còmics de la cinta.
Valoració
Tot i tenir un bon inici, amb una presentació westeriana del personatge, ja al segon episodi l’expectació fluixeja. És a dir, que malauradament costa entrar dins de la trama. Però si us manteniu fidels trobareu que a partir del quart episodi el ritme torna a pujar i es manté fins a l’últim episodi. El problema per poder entrar a la sèrie és que està estructurada amb salts temporals que fan que a vegades l’espectador estigui dubtant en quin moment narratiu es troba. Però tot i això, aquest seria un dels millors trets distintius ja que dota l’acció d’un misteri argumentatiu que empeny l’espectador a continuar amb la història fins aconseguir esbrinar què succeeix. Un altre defecte que té la narració és que la sèrie dona per fet que entrarem en el món fantàstic sense cap tipus d’explicació prologada en què se’ns indiqui en quin regne estem, què són els monstres a què s’enfronta Geralt i què nassos és un bruixot mutant. Però si això es perdona i aconseguim submergir-nos en aquesta fantasia evitem que la narració es faci carregosa amb explicacions supèrflues i anem directament al gra.
En relació a les interpretacions no ens trobem pas amb cap mereixedor d’un Globus d’Or. No es distingeix en aquest cas, com sí li passava a GOT, per tenir personatges polièdrics amb un alt contingut psicològic, sinó que en aquest cas tots són personatges arquetípics en què els bons són sempre bons i els dolents molt dolents.
Un altre punt feble és que no aconsegueix establir el to. Mentre ens trobem en alguns capítols amb personatges còmics i moments hilarants en d’altres els elements gores converteixen la sèrie en un divertiment obscur i seriós. El problema és que la trama funciona millor quan els actors no es prenen seriosament a si mateixos.
The Witcher és un divertimento que ens farà passar una bona estona i que ens recordarà al cinema d’aventures i màgia dels anys 80 però que no arriba, i tampoc crec que ho pretengui, a la profunditat del món creat per Game of Thrones. És entreteniment pur i dur.
Veredicte
Agradarà a: qui busqui aventures fantàstiques.
No agradarà a: qui cregui que ens trobem amb un nou Game Of Thrones.
Enganxòmetre: 7
Nota: 7