‘The One’: una sèrie realment única?

Tenim ja bastant assumit que Netflix és capaç de trobar fórmules que ens enganxin segons els nostres gustos. El famós algoritme és capaç de recomanar-nos coses semblants a allò que hem vist, i avaluar quines són les tendències més populars a partir de l’anàlisi de Big Data que recull a través de subscriptors arreu del món. Així, The One es presenta com una barreja perfecta entre la distopia al més pur estil de Black Mirror i el thriller tan típic a què ja ens té acostumats la plataforma. Funcionarà aquesta fusió perfecta per crear una sèrie que enganxi?

La fórmula de l’amor

Si bé aquesta sèrie és nascuda d’algoritmes, la trama també gira entorn d’una aplicació que, a partir de l’ADN de cada participant, és capaç de trobar-te la teva “ànima bessona”, una persona que, segons t’asseguren, és la teva parella ideal. Si aquesta trama et sona d’alguna cosa, és perquè ja vàrem veure una premissa semblant al capítol de Black Mirror “Hang the DJ”, en què dues persones defugien precisament aquest algoritme que els ha emparellat amb persones que no els convencen; o a la minisèrie d’AMC, Soulmates.

Així, aquesta idea sobre la fórmula per trobar l’amor de la teva vida no és nova, per tant The One havia de trobar una nova manera d’explicar-ho. En aquest cas, la protagonista de la sèrie és la Rebecca, CEO de l’empresa que ha creat l’app de l’amor i cocreadora d’aquest fantàstic invent. Entre debats sobre la legitimitat d’aquesta nova troballa èticament i moralment (els divorcis estan a l’alça per l’ús d’aquesta app), la policia troba el cos mort d’en Ben, excompany de pis de la Rebecca, i que feia dos anys que havia desaparegut. Així, la investigació policial d’aquest cas s’entrelligarà amb les qüestions més filosòfiques i ètiques que planteja aquest invent.

The one crítica català

La fredor i l’empatia

La sèrie centra l’atenció sobre la Rebecca, cara visible del monstre tecnològic que és The One. Es tracta d’una dona freda, despietada (com totes les dones que ostenten un càrrec de poder, es veu) i que seria capaç de (gairebé) qualsevol cosa per defensar la seva gran creació. Per fer aquesta protagonista més accessible, veiem flashbacks de la Rebecca de dos anys enrere. Més desenfadada, divertida, somiadora però, tanmateix ambiciosa. Què ha passat en el transcurs d’aquests dos anys perquè s’hagi convertit en aquesta altra persona?  Tot i ser cert que aquestes visions del passat es presenten com una manera d’entendre la psique de Rebecca i fer-la més accessible, a més de destapar tota la trama que es desencadena en el present de la sèrie, la realitat és que en tot moment costa bastant poder empatitzar amb la protagonista. Segurament poques persones que mirin la sèrie vulguin que a la Rebecca li vagin bé les coses. Segurament això només passarà a aquelles persones que trobin més aviat soporífers i poc interessants la resta de personatges que hi apareixen.

Conseqüències i d’altres qüestions

Així, la història de misteri i assassinats protagonitzada per la Rebecca i la implacable policia XX, es veu amanida per unes subtrames que s’uneixen de manera bastant desigual i a vegades fluixa. En la primera, la protagonista és la mateixa policia, que demostra una professionalitat realment sorprenent, i no deixa que la seva desgraciada vida personal afecti en cap moment la seva vida professional. Així, la Kate decideix unir-se a The One, i se sorprèn quan s’adona que ha estat emparellada amb una dona de Barcelona. Tanmateix, en aquell moment s’adona que realment és la persona ideal per a ella, i per això la vol veure en persona com més aviat millor, amb dramàtiques conseqüències. D’altra banda, una dona, casada feliçment amb el periodista de confiança de la Rebecca, es planteja qui seria la parella ideal del seu marit, el qual la porta a utilitzar secretament The One per saber qui és aquesta dona tan perfecta. Tot amb conseqüències dramàtiques.

Si bé s’entén que la trama principal necessitava cert suport, aquestes històries paral·leles acaben resultant certament insatisfactòries, i acabes tenint la sensació que, més que acabar d’arrodonir aquesta distopia, l’únic que fan és encadenar-la perquè no sembli tan buida.

Veredicte

Agradarà a: els que els agradi molt específicament aquest tema i vulguin veure una sèrie que no els suposi gaires maldecaps ni nits sense dormir per trencar-se el cap amb qui és l’assassí.

No agradarà a: Amants de la ciència-ficció, aquells que estiguin acostumats al fet que les trames de les sèries avancin més de pressa i els satisfacin els finals tancats.

Enganxòmetre: 6

Nota: 6

Alice Tapiol
Alice Tapiol
Graduada en Comunicació i Periodisme i amb un postgrau en Guió per cinema i televisió, sempre ha enfocat la seva carrera cap a l'escriptura. Especialitzada en comunicació digital, treballa des de 2014 com a redactora i crítica en diverses publicacions web. Enamorada del cinema i serièfila fins a la medul·la, ha estat guardonada amb diversos premis pels seus curtmetratges. Redactora d'El cinèfil des de novembre de 2017, una aventura que encara amb l'entusiasme que la caracteritza.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents