Poques pel·lícules aconsegueixen una resposta tan homogènia entre la crítica com ha tingut The Brutalist. Després del seu pas victoriós pels festivals de Venècia (on va guanyar el Lleó d’argent a la Millor Direcció) i Valladolid, la nova cinta de Brady Corbet s’ha florit d’elogis, deixant petita l’etiqueta d'”obra mestra”. Rodada en el format VistaVision, que no s’emprava pràcticament des dels anys 60, i pensada per estrenar-se en 70mm, la pel·lícula serveix de pont entre el cinema clàssic i el del futur. Un homenatge als visionaris obsessius que van construir el nostre passat. Però també un missatge contundent per al nostre present.
La consolidació d’un cineasta absolut
Brady Corbet va començar la seva carrera com actor a mitjans dels anys 2000, i ja des dels seus inicis va saber posar l’ull per envoltar-se de grans artistes. Interpretant per directors de l’alçada de Michael Haneke a la versió americana de Funny Games (2007) o Lars Von Trier a Melancolia (2009), va començar a desenvolupar una mirada sobre el cinema molt més artística i visceral, allunyada de les tendències de la indústria. Així, amb només 27 anys va dirigir La infància d’un líder (2015), que va deixar sorpresos per la seva qualitat artística. Tres anys després, tornaria a guanyar prestigi amb Vox Lux (2018), protagonitzada per Natalie Portman.
De llavors ençà ha estat treballant en The Brutalist. Una pel·lícula follament ambiciosa. Un retrat de l’Amèrica de la Guerra Freda, on les oportunitats d’èxit pels visionaris que oferia el somni americà s’ajuntaven amb les misèries d’una societat classista, racista i cruel.
La terra de la misèria i les oportunitats
Al llarg de les 3 hores i 40 minuts que dura la pel·lícula se’ns mostren trenta anys de la vida de Laszlo Toth, un arquitecte jueu-polonès format en la Bauhaus i, per tant, immers en l’estil ‘brutalista’. Després de sobreviure a l’holocaust nazi viatja als Estats Units. Allà, s’enrocarà en el somni de construir un edifici ‘brutalista’. La pobresa i misèria s’ajuntaran amb l’ambició desmesurada, i l’arribada d’un milionari a la seva vida capgirarà el seu món, oferint-li un horitzó de possibilitats.
Si bé des que es va anunciar la producció van aparèixer distints noms involucrats al repartiment com Marilion Cotiliard, Sebastian Stan, Joel Edgerton o Vanessa Kirby, les dificultats del rodatge propiciades per la Covid van tirar per terra algunes expectatives. Tot i això, al final es compta amb Adrian Brody pel paper protagonista (un paper que podria fer-li aconseguir el seu segon Oscar des de El Pianista) juntament amb Felicity Jones i Guy Pierce.
La pel·lícula s’estrenarà a finals d’any als Estats Units i arribarà a Espanya a finals de gener. Tot i això, s’haurà d’esperar a com serà la distribució. A més de la durada extensa, que inclou un descans a la meitat recordant al que es va fer al seu dia amb pel·lícules com el Guerra i Pau de Serguei Bondarchuk (1967), també se li ha d’afegir la projecció analògica en 70mm, molt poc freqüent en un món majoritàriament digitalitzat. Sigui com sigui, estarem pendents d’aquesta estrena, que porta el segell de qualitat de la productora A24, i que promet ser un dels títols que faran Història.
