Si us va agradar Mare of Easttown (una de les millors minisèries dels últims anys), us agradarà Task. Així de senzill. No només perquè comparteix creador, Brad Ingelsby, i plataforma, HBO, sinó també pel to, la direcció, el nivell interpretatiu i, sobretot, la capacitat d’amagar darrere un impecable thriller policial, un emotiu drama familiar que retrata les complexitats morals de les baixes classes socials nord-americanes.
La gran diferència és que a Task la intriga no prové de descobrir qui és el culpable – aconsegueix treure intriga de molts altres llocs diferents -, perquè aquí seguim, en paral·lel, a l’inspector de l’FBI encarregat del cas i al criminal a qui persegueix: un escombriaire que roba pisos de narcotraficants relacionats amb una banda de motoristes contra la qual té set de venjança per motius personals.
Repartiment d’alt nivell
A l’inspector decaigut, turmentat i alcohòlic, que en un passat havia estat sacerdot, però a qui li costa recuperar aquella fe que havia tingut, l’interpreta un magnífic Mark Ruffalo. I al criminal amb qui inevitablement també empatitzem quan entenem la seva situació personal, un menys conegut, però també brillant, Tom Pelphrey, qui ja ens havia impressionat a la fantàstica Ozark.
Però més enllà dels dos protagonistes del joc del gat i la rata que empeny cap endavant la trama plena de girs de la sèrie, Task també està ple de personatges secundaris desenvolupats amb gran profunditat, una fita admirable tenint en compte que només són set capítols. A la banda de l’FBI, l’inspector compta amb tres complexos detectius interpretats per Fabien Frankel, Alison Oliver i Thuso Mbedu, alhora que a casa ha de lidiar amb la seva filla biològica (Phoebe Fox) i l’adoptiva (Silvia Dionicio), el germà de la qual és a la presó.
De l’altra banda, el lladre té a casa dos fills i una neboda, que és qui realment els cuida, interpretada per una esplèndida Emilia Jones en un dels rols més potents de la sèrie. Però en el joc del gat i la rata hi apareix un altre jugador (que és tan gat com rata), el de la banda de motoristes, on trobem papers més salvatges com el de Jamie McShane o Sam Keeley. I a mesura que es complica la trama apareixen més gats i més rates, però mai sense embolicar més del compte l’argument, mantenint sempre clar el focus del thriller i del drama.
Els equilibris de ‘Task’
Task és una de les millors sèries de l’any perquè té la capacitat de moure totes aquestes peces dotant-les de profunditat i sent coherent amb cada una d’elles. Un equilibri que se li suma al que aconsegueix entre els dos gèneres: presentant espectaculars escenes d’acció i gran tensió magistralment dirigides (com l’inici al bosc del sisè episodi) i d’altres que emocionen gràcies al meticulós treball de personatges (com el discurs al judici que fa Mark Ruffalo a l’últim capítol).
D’aquesta manera, i igual que passava amb Mare of Easttown, la sèrie va més enllà del clàssic thriller policial ben executat per deixar-te reflexionant sobre idees tan rellevants com la capacitat de perdonar i perdonar-se. Què més li podem demanar a una sèrie? Que ens entretingui, que ens enganxi, i que ens faci pensar. Task compleix amb tots els requisits. Tasca complerta.
Veredicte
Agradarà: als amants de Mare of Easttown (i de les bones sèries, en general).
No agradarà: a qui li faci mandra el gènere policial.
Enganxòmetre: 9
Nota: 9
