Humor Amarillo és un binomi que tothom (amb més de 30) anys segur que recorda. I segurament per això Amazon Prime Video acaba d’anunciar que Takeshi’s Castle torna en forma de reboot aquest cop en una plataforma de video a la carta. Ho farà (de moment) amb una temporada que tindrà 8 capítols i que s’estrenarà al Japó el 4 d’abril.
Els humoristes i guionistes Jorge Ponce i Javier Valera, de la productora Encofrados Encofrasa (responsable de La Resistència), seran els productors executius. A més, Ponce doblarà també un dels personatges principals. L’espai també comptarà amb altres coneguts còmics que posaran la seva veu i toc personal al concurs japonès. Ponce i Valera van ser els encarregats del doblatge de la reemissió del programa quan aquest va tornar al canal Cuatro als anys 2000.
Humor Amarillo la història d’un èxit (inesperat)
Entre l’any 1990 i 1995 Telecinco va programar sota aquest títol un programa japonès anomenat 風雲!たけし城 que significa literalment Diversió! El castell de Takeshi. L’espai s’havia emès originàriament al canal nipó Tokyo Broadcasting System i s’havia enregistrat a la ciutat de Yokohama entre els anys 1986 i 1990. L’èxit a l’estat espanyol va ser total. La clau va ser la barreja de l’humor japonès esbojarrat del programa amb els comentaris que van fer els dobladors de llavors, Juan Herrera i Miguel Ángel Coll a Telecinco.
Posem-nos en context. 1990. Espanya acaba d’obrir la porta a les TV privades. Telecinco triomfa amb les Mamachicho, les Cacao Maravillao o ¡Ay, que calor! i algú a la cadena compra a l’engròs unes cintes de vídeo amb programes japonesos. Valerio Lazarov, l’home enviat per Silvio Berlusconi per posar en marxa Telecinco, va trucar al periodista i guionista Juan Herrera i li va dir que calia fer alguna cosa amb aquelles cintes. Sense saber un borrall de japonès, Herrera es va passar moltes hores amb el tècnic de so Miguel Ángel Coll “doblant” a casa seva amb només un micròfon i un televisor el ja mític programa nipó. Takeshi’s Castle s’havia convertit en Humor Amarillo. La resta és història.
Humor políticament incorrecte
Literalment milions de persones estaven enganxades a un programa que aconseguia fàcilment xifres del 30% de quota de pantalla. La fórmula no era gaire políticament correcte. Cert. Però a l’Espanya del 90 no semblava ser un problema. Si tens un grup de cantants i ballarines brasileres negres els pots dir Cacao Maravillao. I si tens comèdia asiàtica… Doncs, Humor Amarillo. Fàcil.
Sí, aquell era un programa japonès on un dels gags estrella era fer mofa del concursant amb menys fortuna anomenant-lo “el Chino Cudeiro.” En fi. Eren altres temps. Segurament per això, Amazon Prime demana als mitjans de comunicació en la seva nota de premsa que “por favor, refiéranse a este contenido como El castillo de Takeshi“.
Takeshi Kitano: de l’humor absurd a mestre del cinema negre
Darrere tot això hi ha un actor i director japonès que actualment és una autèntica estrella. Takeshi Kitano va ser el creador del programa en un moment on encara no era la figura que és actualment. El seu debut a la direcció va ser l’any 1988 amb Violent Cop i anys més tard és una llegenda del cinema negre amb títols com Hana-Bi (花火) (1997), Zatoichi (座頭市) (2003), Brother (ブラザー) (2000) o Outrage, la trilogia sobre la yakuza.
El seu Humor Amarillo va ser també una bomba al Japó. Durant els anys d’emissió els parcs temàtics amb les proves del programa van multiplicar-se a l’arxipèlag i van fer que Kitano fes un raconet de diners que faria servir per a la seva autèntica passió: fer cinema negre de crim, màfia i policies corruptes.
