El 8 de setembre de 1966 es va emetre el primer capítol de la sèrie Star Trek. El que aquest producte televisiu ha significat per la història del cine no es pot explicar en un article com aquest. Hi ha llibres sencers que expliquen la importància del fenomen i la transcendència d’uns personatges que, amb cossos i cares renovats, continuen tan vigents com el primer dia.
Aquest no és un article per a trekkies, ja que, segurament, no explicarem res que no sàpiguen des de fa anys. Aquest és un article pels escèptics o per aquelles persones que volen saber més sobre aquest univers i mai no s’han atrevit a endinsar-s’hi. Senzillament, recordem algunes dades que tot bon cinèfil hauria de saber per poder tenir una conversa de bar sobre Star Trek.
Star Trek: l’última frontera
“L’espai, l’ultima frontera… Aquests són els viatges de la nau estel·lar Enterprise, en missió permanent d’explorar nous mons, de cercar noves vides i civilitzacions, anant allà on no ha anat mai ningú!” Aquesta és la frase que defineix tota la saga. Star Trek no és una sèrie de guerra entre planetes, de capitans emprenyats que lluiten entre ells. Els membres de la tripulació de l’USS Enterprise són exploradors!
Un univers “ideal”
Coneixem la nau, coneixem els personatges però… i la política? L’univers plantejat pel creador d’Star Trek, Gene Roddenberry, és el d’una Federació de Planetes que funciona com una república interplanetària amb missions humanitàries i de pau. L’Starfleet (flota estel·lar) vindria a ser una espècie d’exèrcit de pau sumat a un equip d’exploradors amb missions de recerca d’informació i diplomàcia a la vegada.
En tot cas no és un exèrcit de guerra malgrat que els rangs i rols a vegades hi recordin. Lamentablement, la Federació de Planetes Units no inclou tot l’univers conegut. Imperis com els Klingon, els Romulans o els Borg (entre d’altres) no participen d’aquest sistema de pau. Això, òbviament, generarà problemes…
La diversitat de la tripulació
L’any 1966 no era habitual veure a la tele una diversitat com la d’Star Trek. El capità James Tiberius Kirk (home blanc) era senzillament un més dins d’una nau plena de persones (i aliens) de diverses procedències. En aquest univers ideal que havia pensat Gene Roddenberry no hi havia racisme i és per això que el primer oficial és l’extraterrestre Spock i la tercera autoritat de la nau no només és una dona sinó que és negre!
La presència de Nyota Uhura en un paper com aquest ara pot semblar normal, però llavors no només era agosarat… era provocador. Però això no és tot: el timoner de l’USS Enterprise és un asiàtic (Sulu) i el cap de seguretat, en Chekov, és rus. I l’any 1966 la Guerra Freda estava a les portades de tots els diaris. En altres paraules, la “barreja” de cultures i el respecte a la diversitat a Star Trek va ser, com en molts altres aspectes, una realitat pionera. Una realitat que es va mantenir en totes les tripulacions que havien de venir.
La tecnologia, una de les claus d’Star Trek
I si parlem d’Star Trek i en què va ser pionera no podem passar per alt la tecnologia. Velocitat de la llum (WARP), teleportació, portes que s’obren automàticament, el tricorder, comunicació sense fils… La llista de ginys és molt llarga. I és que el tercer pilar d’aquest univers idíl·lic era la tecnologia i la ciència. Pau, respecte a la diversitat i avançar com a poble unit gràcies a la ciència i el coneixement/exploració. Si voleu saber-ne més, no us perdeu aquest article de Jordi Ojeda sobre la tecnologia trekkie. N’aprendreu molt!
Les sèries
Ja fa quasi 60 anys de l’emissió del primer capítol de la primera sèrie… Però l’univers Star Trek és llarg i extens. En total hi ha hagut 11 sèries (tres de les quals animades). Això vol dir que coneixem una bona colla de capitans entre els quals només també hi ha hagut dones com Kathryn Janeway, interpretada per l’actriu Kate Mulgrew. Recentment, però, la sèrie Discovery ha tingut una protagonista femenina.
La sèrie “original” va durar només tres temporades (1966-1969) i va venir seguida d’un producte d’animació amb els mateixos personatges (1973-1974). L’any 1987 va arribar la sèrie més duradora, Star Trek: The Next Generation amb nous personatges tan mítics com el capità Picard, Data i fins i tot un Klingon (en Worf) entre la tripulació. Deep Space Nine va estar en antena durant set temporades i es va plantejar com una seqüela de Newt Generation. Voyager va solcar l’espai del 1995 al 2001 i Entreprise va ser una preqüela de totes les sèries i va acabar l’any 2005 després de quatre temporades. Després 18 anys d’Star Trek els fans es quedaven sense sèrie i sense pel·lícules! Però, per sort, sabem que la vida de la saga és llarga i pròspera… Des de 2017 s’han estrenat fins a 6 sèries noves que en gran part encara estan en emissió.
La primera saga de pel·lícules
Fa lleig de posar Star Wars en un article sobre Star Trek, però a ningú se li escapa que va ser l’èxit de la pel·lícula de George Lucas la que va accelerar a velocitat WARP l’arribada de l’Enterprise al cinema. L’Episode IV: A New Hope va estrenar-se un 25 de maig de 1977 i Star Trek: The Motion Picture aterrava el dia 7 de desembre de 1979.
Va ser la primera d’un total de 13 pel·lícules! Les sis primeres estaven protagonitzades per la tripulació original. Leonard Nimoy (Spock) va dirigir-ne dues (Star Trek III: The Search for Spock i Star Trek IV: The Voyage Home) i William Shatner (Kirk) una (Star Trek V: The Final Frontier). La setena va donar la benvinguda a la nova generació encapçalada pel capità Picard que comandaria l’Enterprise fins a la desena pel·lícula (Star Trek: Nemesis) estrenada l’any 2002. Només set anys més tard, el 2009, Star Trek tornava al cine amb els personatges de la primera sèrie però amb actors renovats i rejovenits. Arriba el reboot i el renaixement de la saga.
El reboot de J.J. Abrams
Ressuscitar Star Trek era una gran empresa… Però J.J. Abrams no es va arrugar. Era un tema delicat i controvertit. Substituir Sulu, Uhura, Chekov, Scooty, McCoy… per no parlar de profanar les identitats del capità Kirk i el primer oficial Spock. El tema continua generant polèmica i alguns fans han girat l’esquena a la nova tripulació, però el públic “generalista” ha acollit el reboot amb entusiasme. Star Trek (2009) i Into the Darknes (2013) van superar els 225 milions de recaptació, una xifra gens menyspreable. La nova Star Trek Beyond no ha fet la mateixa caixa, però encara pot arribar als 200 milions. I no ho dubteu, la nova saga anirà més enllà…
Llarga vida i prosperitat
Spock és tota una icona no només de la saga sinó de la història del cinema. Aquest extraterrestre del planeta Vulcà que pren les seves decisions basades en la lògica també mereixeria ser tractat en tesis doctorals però no tenim prou temps i espai. Però sí que podem analitzar breument el seu gest més característic: la salutació vulcaniana. L’actor Leonard Nimoy va ser el que va tenir la idea en un capítol (Amok time) on havia d’interactuar per primer cop amb altres éssers del seu planeta.
Els vulcanians tenen el poder de la telepatia a través del tacte i és per això que una encaixada de mans podia desembocar en una total invasió de la intimitat. Dit això, l’actor que interpretava l’Spock va tenir una idea que venia directament de la litúrgia ortodoxa jueva. Va recordar com un dia a la sinagoga va veure aquest gest, ara icònic, i va pensar que seria una bona manera de saludar-se entre els de la seva espècie. Només calia afegir la frase “live long and prosper” per convertir un difícil gest de mans en un mite. Si fins i tot té una emoticona de Whatsapp!! El mateix Spock ho explica en aquesta entrevista al New York Times.
