És una verdadera llàstima que Severance sigui d’Apple TV+. Hauria de ser la sèrie més comentada i aclamada del moment, però la plataforma no té gaires subscriptors tot i oferir, objectivament, més qualitat que alguns dels serveis de streaming més populars. Una qualitat liderada per aquesta ficció que el 2022 es presentava com la més estimulant d’aquell any i que aquest 2025 es consolida com una d’aquelles sèries que marquen una època, una obra generacional.
Aprofundint en el misteri
La premissa de Severance era brillant —una misteriosa empresa que divideix la consciència dels seus treballadors entre la vida laboral i la personal—, com també ho era el desenvolupament d’aquesta idea, aprofundint a poc a poc en el misteri amb petites dosis d’informació per mantenir-nos enganxats, i la seva execució, amb una direcció absolutament impecable liderada per Ben Stiller.
Partint d’una base immillorable, la nova temporada ha fet exactament el que ha de fer una segona part: expandir l’univers, resoldre preguntes pendents i plantejar-ne de noves. En aquest sentit, coneixem millor (però encara no del tot) a què es dedica l’empresa Lumon i el seu funcionament, alhora que explorem més a fons cada un dels personatges.
Si a la primera temporada, els refinadors “separats” que treballen a Lumon creixien com a col·lectiu, en aquesta tots tenen els seus propis arcs molt ben construïts. De fet, fins i tot personatges dels quals en sabíem ben poca cosa tenen episodis dedicats exclusivament a ells, com en el cas de la Gemma o de Harmony Cobel. El resultat d’aquesta aposta més individual és que la temporada queda una mica més dispersa i desenfocada, però troba el focus en un episodi final adrenalític que lliga a la perfecció tots els fils escampats.
La feina només és la feina
L’aprofundiment d’aquesta segona temporada també arriba en l’àmbit temàtic. Superada la crítica a les grans corporacions que més que treballadors el que volen són màquines de produir, els nous episodis remarquen el valor de les vides d’aquests treballadors, els “innies”, i, sobretot, se centra en un tema que fa que la sèrie sigui encara més especial, perquè és el més important de la humanitat: l’amor.
Té dret a l’amor un “innie”? Què passa si s’enamora d’algú diferent que el seu “outie”? O si s’enamora de la mateixa persona? L’examinació d’aquestes preguntes és fascinant a Severance. Mark S., Helly R., Dylan G. i Irving B. viuen per primer cop el que és enamorar-se i descobreixen que no hi ha cap sentiment més important que aquest. La feina perd tota importància quan un coneix l’amor. “Work is just work, right?”, li diu el Mark al Mr. Milchick, precisament, un dels pocs personatges que no sap res de l’amor perquè només entén la crueltat amb què el tracta l’empresa.
I quina temporada, també, la del Mr. Milchick… Capaç de fer-nos sentir empatia i rebuig en funció del moment gràcies a la formidable interpretació de Tramell Tillman. Totes les interpretacions són d’un nivell altíssim. Adam Scott demostra que a més de ser un divertidíssim actor còmic també domina tots els recursos del drama, Britt Lower és capaç d’interpretar dos personatges oposats en la Helly i l’Helena a través de la gestualitat (com aquell subtil canvi d’expressió en l’episodi 4), John Turturro torna a demostrar la seva sobrada experiència actoral i Zach Cherry fa un gran pas endavant en l’aspecte emocional.
L’estètica de Severance
El darrer aspecte que acaba de consolidar Severance com una sèrie generacional és la seva estètica. Des de la pulcritud dels plans pels passadissos blancs de Lumon a la creativitat de les transicions, es fa evident que cada una de les decisions estètiques estan preses amb una cura minuciosa i sempre en consonància amb el que vol explicar la trama. La fotografia, a més, té moments d’una gran bellesa, obra d’una Jessica Lee Gagné que en el setè capítol realitza un dels millors debuts a la direcció que he vist mai en televisió. I la cirereta del pastís és la banda sonora de Theodore Shapiro, tant intrigant com bonica, i amb una introducció a l’altura de les millors.
Perquè sí, després d’aquesta segona temporada, Severance es posiciona com una de les millors, i pot mirar a la cara a obres de la talla de The Wire, Breaking Bad, Succession i companyia (a l’espera, evidentment, de veure com continua en una tercera temporada que ja ha estat confirmada per Apple). Esperem que aquest cop no ens tornin a fer patir 3 anys d’espera. Teniu el temps que triguin per mirar-la a Apple TV+, mai una subscripció us haurà valgut tant la pena.
*L’autor d’aquesta crítica no ha sigut subornat o patrocinat per l’empresa Apple, simplement vol que el màxim de gent possible gaudeixi tant com ho ha fet ell de la millor sèrie del moment.
Veredicte
Agradarà: als amants de les grans sèries de ciència-ficció, i de les grans sèries, en general.
No agradarà: als que necessiten que la ficció els ho doni tot mastegat.
Enganxòmetre: 9,5
Nota: 9,5
