Els que no tenen una casa on viure son els protagonistes. El març del 2018 es va rodar el llargmetratge de ficció Sense sostre i ara arriba, per fi a la TV al Canal 33 aquest diumenge 4 a les 21:50. La pel·lícula narra la història del Joan, un sense sostre que decideix abandonar la seva rutina d’alcohol i violència als carrers de Barcelona. Una de les particularitats del film és que està interpretat per persones que han viscut al carrer durant la seva vida, com per exemple el protagonista de la pel·lícula, Enric Molina que durant 8 anys va viure al carrer . Al llargmetratge també hi participen les actrius Laia Manzanares (Merlí) i Teresa Vallicrosa (El cor de la ciutat).
Sense Sostre és la història del Joan (Enric Molina), un sensesostre alcohòlic que malviu als carrers de Barcelona en companyia del seu gos Tuc. Un present tortuós i reiteratiu mitigat per les cada vegada més espaiades converses telefòniques amb la seva filla Roser (Laia Manzanares) i les escasses trobades amb el seu pare (José María Blanco). Després d’una d’aquestes trucades, Joan s’abandona a una borratxera en què acaba per perdre el Tuc i essent apallissat. Un darrer impuls el duu a emprendre un viatge sobrehumà cap a una destinació que només ell coneix.
Per a Molina, l’experiència ha estat commovedora. “La meva mare em va dir en una ocasió: persevera, la teva oportunitat arribarà. I tenia raó. La vida pot canviar de cop. Ara puc pagar-me la meva habitació i estic vivint el meu somni. Vaig estudiar als 16 anys per ser actor i mirin. Tot el que vaig viure cobra sentit avui”. L’actor ha participat recentment a Sis personatges. Homenatge a Tomàs Giner, al Teatre Lliure, i a Verdad, Acción o Beso, a Arrels Fundació dirigit per Ivana Miño. La pel·lícula vol fer caure estereotips sobre els sense sostre i fer entendre que ningú està al carrer perquè ho vol. La Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar diu que actualment hi ha més de 1.000 persones que dormen al carrer a Barcelona, però que poden ser moltes més. El projecte va superar una campanya de micromecenatge de 30.000 euros que han ajudat a tirar el film endavant.
Els directors del film són Xesc Cabot i Pep Garrido que ja van dirigir conjuntament la pel·lícula Bustamante Perkins (2013), i emmarquen el seu treball dins de l’anomenat cinema d’autor i busquen posar l’emoció del personatge protagonista i l’atenció al món i a la vida al centre de Sense Sostre. Aquest film és el seu debut en la ficció. Segons explica la productora en un comunicat la relació entre cineastes i actors no professionals ha estat del tot horitzontal. “Els podem considerar coautors del projecte. Procuràvem tenir contacte constant per mantenir-los informats de com avançava el projecte. Ells ens han acompanyat en els actes informatius i promocionals, en els assajos (la pel·lícula s’ha construït a partir dels assajos i les llargues converses amb tots ells) o, simplement, ens trobàvem per prendre un cafè i passar la tarda”, subratllen el directors Cabot i Garrido.
Per la seva banda el productor Norbert Llaràs, Alhena Production, ha explicat a El Cinèfil que “l’estil de la cinta és un cine molt proper al documental i de caire molt social”. El film esta coproduït per Alhena Production i Atiende Films amb la participació de TV3 i el rodatge ha tingut lloc a diferents localitzacions de Barcelona, el Penedès i el Garraf. També donen suport a la pel·lícula entitats diverses com Arrels Fundació, Intermón Oxfam, l’Ajuntament de Barcelona i les fundacions de la Caixa i Catalunya Cultura.
