Han passat gairebé cinc anys des que l’estudi japonès White Fox va estrenar l’espectacular primera temporada de Re:Zero kara Hajimeru Isekai Seikatsu, també coneguda simplement com a Re:Zero. Després d’una espera ben llarga i nombrosos problemes de producció, com ara retallades de personal o la mateixa pandèmia d’aquest últim any, l’estudi encarregat d’altres grans sèries com Goblin Slayer, Akame ga Kill! i fins i tot la impecable Steins; Gate, ens transporta una altra vegada al regne de Lugnica, on Subaru i companyia hauran d’unir forces un cop més per tal de fer front a les adversitats i derrotar les forces del mal, tot morint una vegada rere l’altra.
La sèrie segueix el model clàssic d’un isekai. El nostre protagonista, Subaru Natsuki, és un xaval que per causes desconegudes és teletransportat a un món de fantasia medieval. Com a bon adolescent en plena pubertat s’enamorarà de l’Emilia, una noia de bona família a qui la desgràcia no deixa de perseguir i que arrossegarà en Subaru per mil i un inferns. Afortunadament, en Subaru pateix un malefici que el fa tornar a un moment determinat del passat un cop ha mort, una qualitat que funciona com un sistema de checkpoints dins d’un videojoc, per dir-ho d’alguna manera. L’únic inconvenient, a part de morir evidentment, és que ell no tria quan es “sobreescriu el punt de guardat”, és a dir que ha d’arribar a cert moment o ha de passar un fet concret per tal que el punt canviï i poder avançar.
Tot i que la segona part de l’anime en qüestió segueix en la mateixa línia traumàtica de la primera temporada i continuen trinxant en Subaru de mala manera, canvia radicalment de to i gairebé de gènere. Aquesta segona temporada aposta molt més pel thriller i el misteri, i és molt més reservada pel que fa a l’acció. Desgraciadament aquest canvi no és per decisió pròpia de l’estudi sinó que és a causa de la falta d’animadors i l’absència del director d’escenes d’acció de la primera temporada. Pel que fa a la narrativa funciona, però és un canvi de direcció que es nota i molt, ja que l’animació de la primera temporada era gairebé impecable i el canvi a una animació més estàtica no acaba de funcionar. Evidentment no és una catàstrofe com la de la segona temporada de One Punch Man però sí que és veritat que l’espectador ho rep com un canvi a pitjor. Tot i així la situació enigmàtica que ens presenten és intrigant i complicada de resoldre en només un parell de dies, i les escenes d’acció, tot i no ser res de l’altre món, no estan malament.
En definitiva, la segona temporada de Re:Zero decep en alguns dels seus punts més forts però continua brillant gràcies a la seva història. Presenta nous personatges força interessants i en general explora molt més a fons la psique de tots ells.
Veredicte
Agradarà: A tots aquells a qui els va encantar la primera temporada (i a tots aquells que no l’hagueu vista us animo a fer-ho). Al principi costa d’entrar-hi, però val la pena. També als fans d’isekais com Kono Subarashii o Mushoku Tensei.
No agradarà: Als que no els fa el pes l’anime, la fantasia i els misteris a foc lent.
Enganxòmetre: 5
Nota: 7
