La memòria històrica
Rehenes presenta uns fets reals que van tenir lloc durant els últims anys d’ocupació russa de la república de Geòrgia. L’any 1983, uns joves que anaven de vacances van intentar segrestar un avió per portar-lo a Turquia i fugir del seu país. El segrest va sortir malament i es va saldar amb set víctimes entre els segrestadors, passatgers i la resta de la tripulació. El que més va impactar és que tots eren fills de les elits culturals del país del qual volien fugir a un altre lloc buscant una oportunitat que no podien tenir a Geòrgia.
Un thriller social
Rehenes és un nou exemple del cinema de les exrepúbliques soviètiques que comença a despuntar, seguint una mica l’estela del nou cinema romanès i també del mateix cinema rus. En aquest sentit, Rehenes agafa influències d’aquestes dues cinematografies. Per una banda, la part de retrat i crítica social, en la part centrada en la descripció de la vida prèvia dels joves abans del segrest. La segona part de Rehenes es converteix en un thriller dramàtic que, a foc lent, reconstrueix el segrest i el posterior judici exemplar als tribunals russos.
Triomf als Festivals
Després del seu pas pel festival de Cinema de Berlín, on ja va destacar entre la crítica, Rehenes va participar al festival de Cinema de Sotxi, un ciutat russa ubicada molt a prop de Geòrgia. El fet d’haver aconseguit el guardó al millor director i a la millor fotografia han convertit el film en una petita victòria. Una confirmació que a Rússia no tothom està d’acord amb el seu tèrbol passat. Aquest festival de Sotxi és conegut per la seva gosadia a l’hora de projectar films crítics amb el país i el seu govern. Així ho demostra la demolidora guanyadora d’enguany, Arrythmia, una pel·lícula que parla de la marginació de la comunitat jueva així com de segrests de civils per part de les màfies.
Descobrir un nou director
Rezo Gigineishvili és un jove director nascut a Tbilisi que encara no havia nascut quan es van produir els fets que relata Rehenes. Tot i que va estudiar cinema al seu país, també ha format part de coproduccions amb Rússia. Fins ara s’ha dedicat a les sèries de televisió tot i que ha fet alguna pel·lícula comercial com el thriller Heat (2005) o la comèdia romàntica Love with Accent (2012).
El cinema de Geòrgia
Rehenes suposa una bona oportunitat per descobrir la cinematografia de la república de Geòrgia. Aquest país, juntament amb altres de la zona ex-soviètica al voltant de la Mar Negra, com Ucraïna o Bulgària, està experimentant una petita renaixença cinematogràfica. Després la de separació de Rússia, els governs han començat a apostar pel cinema local per tal de regenerar culturalment els països. De manera esporàdica, havíem tingut notícies d’aquest país a través de coproduccions com la sorprenent 13 Tzameti, una de les sensacions del festival de Sitges 2005. En els darrers anys hem pogut veure interessants pel·lícules georgianes com Corn Island o Mandarinas, ambdues preseleccionades als Oscar. Properament arribarà a les nostres pantalles My Happy Family, una comèdia social que està sorprenent a tot el món. Es tracta d’una cinta protagonitzada per Ia Shuglasvili, gran actriu georgiana que apareix fugaçment a Rehenes.
Per Jesús Gonzàlez i Judith Vives
