Predicibilitat narrativa

- Advertisement -

Aquestes reflexions es poden aplicar a qualsevol mena de narrativa de ficció, especialment a la literària i l’audiovisual. Per a mi, si veig el que ha de venir, no m’interessa, però hi ha gent a qui els agrada saber-ho. Per això el cinema repeteix i repeteix situacions i arguments, des de sempre. Els productors diuen que el públic vol veure sempre el mateix, sota formes noves.

nouvelle-vague_2

- Advertisement -

Per part meva, considero que la gran dificultat és sorprendre a l’espectador amb coses noves i que l’autor o autora (de cine o literari) que ho aconsegueix és un autèntic autor/autora. I no estic parlant dels arguments sinó de les formes, de l’aproximació a les històries, del que en cinema es diu posada en escena, mise en scène, un terme que van posar al dia (o potser descobrir) els de Cahiers i els seus seguidors (followers), els de la nouvelle vague, entre d’altres.

- Advertisement -

No sé si perquè porto molts (massa) anys veient cinema i televisió que em trobo amb poques coses del cine que en sorprenguin de veritat i en les sèries encara menys. La predicibilitat narrativa sol estar a tot arreu, en els arguments i les formes. Gairebé tot ho he vist i explicat molt millor. Us passa el mateix?

No és que defengui tot el cine clàssic, hi ha pel·lícules considerades el seu moment com obres mestres que no han resistit el pas del temps. I no és que sigui una rara avis, amb en Hitchcock i alguns altres (pocs) no em passa, encara que hagi vist moltes vegades els seus films. Sempre em sorprenen, mai sé el que passarà encara que ja ho sàpiga. Oi que m’enteneu? Parlo sempre de la manera en què es narren les històries, amb els arguments encara és pitjor.

Hitchcock

Ara em trobo en el cine amb pocs directors que em sorprenguin amb innovacions narratives visuals, que no em desvetllin els arguments amb la seva posada en imatges massa vista. Veig moltes sèries i la majoria només tenen compte les històries, gairebé mai les formes com s’expliquen. Ells busquen la fórmula que més atrapi l’espectador, perdut entre infinitat de personatges i subtrames, a vegades sense cap mena de lògica i, ja està, el que compta és l’addició a la sèrie.

Jo soc un amant de les formes narratives més que dels continguts i penso que com deia algun no hi ha res de nou des del temps dels clàssics grecs, només variants i que tots els arguments es poden resumir en trenta o quaranta variants. És per això que només valoro els directors o directores (o novel·listes) que em sorprenguin amb formes narratives noves. Us confesso que en trobo pocs o poques.

- Advertisement -
Àngel Comas
Àngel Comas
Històriador i expert en cinema des de fa molts anys, l'Àngel Comas ha publicat un munt de llibres sobre cine i, entre d'altres programa el Cicle de Cinema d'Autor de Sant Cugat. Els seus articles són propis d'algú amb experiència que va al cine i no menja crispetes.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

spot_img

Articles més recents