El bar de la cantonada amb els tovallons de paper impermeables, els diumenges mandrosos al sofà, el veí pesat a qui et trobes cada dos per tres, les cagarades de colom, les de gos… Poquita fe és tot això i molt més. Amb aquesta sèrie aparentment senzilla i supèrflua, Pepón Montero i Juan Maidagán (Plutón BRB Nero, Los del túnel, Justo Antes de Cristo) aconsegueixen transformar la monotonia de la quotidianitat en quelcom tendre, divertit i sorprenent.
Amb un format dinàmic i molt reduït (cada capítol dura uns 15 min), els creadors i directors de Poquita fe expliquen la vida d’una parella en la mitjana edat: la Berta i el José Ramón (Esperanza Pedreño i Raúl Cimas). Però no d’una parella qualsevol… o si, potser sí. Una parella extremadament normal. Una parella de les que, de tants anys que porten junts, ja s’assemblen. Una parella que viu la vida tal com ve. Una parella senzilla que es veurà travessada per tot el soroll que l’envolta: la feina, els amics, la família, les vacances… la vida en definitiva.
L’art de fer una comèdia costumbrista
I què fa de Poquita fe una comèdia? Abans que res, el seu excel·lent guió. Un guió que Montero i Maidagán han aconseguit traslladar a la pantalla mantenint el seu gran sentit de l’humor intacte gràcies a l’ús d’un format àgil i actiu. Passar d’un manuscrit a la televisió no és tasca fàcil, i menys si es tracta d’una comèdia. Pel camí, es pot perdre l’essència de cadascun dels acudits i si no pregunteu-los-hi als Monty Python, que no donaven un acudit per enllestit fins que no feia riure a cadascun dels seus components.
A Poquita fe s’ha sabut fer un ús excel·lent de l’edició per conservar (i fins i tot accentuar) les situacions còmiques que hi havia al guió. Mitjançant el muntatge i l’ús de la tècnica dels testimonis a càmera (emprada a la gran sitcom The Office), una petita gràcia agafa cos i consistència i s’acaba transformant en una concatenació d’escenes hilarants.
Per acabar de rematar-ho, Poquita fe compta amb un elenc d’actors d’allò més carismàtic i talentós. Cada personatge reflecteix a la perfecció la seva idiosincràsia: la germana consentida i despreocupada que, tot i quedar-se amb el pis dels pares, es queixa de tot; el veí desagradable i aprofitat a qui acabes apreciant; la sogra hippie que és més oberta de ment que el seu fill; l’amiga moderna que ho ha viscut tot i ha estat a tot arreu… A més a més, hi ha la parella protagonista a qui donen vida Esperanza Pedraño i Raúl Cimas que, curiosament, s’assemblen molt als mateixos actors. Aquesta mena de mimesi actor-personatge ens permet apropar-nos encara més a la sèrie, la fa més real, més normal.
Un capítol per cada mes de l’any
Cada capítol de Poquita fe ens permet accedir a un petit fragment d’un mes en concret de la vida de la Berta i el José Ramón. Des dels inicis de l’any fins a les seves acaballes, viurem amb aquesta parella aventures tan comunes com insòlites. A partir del seu microcosmos, sortiran temes universals sobre els quals, tot i la breu durada dels episodis, podrem reflexionar extensament des de l’òptica humorística.
Com per exemple? Tailàndia. Que idíl·lica Tailàndia. Tothom hi va, es fa fotos, massatges i torna encantat. O això ens fan creure… la Berta i el José Ramón, per exemple, no són gaire de Tailàndia. O potser un dels dos amaga una certa curiositat? Només podeu descobrir-ho tenint fe en aquesta meravellosa sèrie i veient els seus capítols a Movistar+!
Veredicte
Agradarà: Als amants de l’humor absurd i costumbrista. També a tots aquells consumidors de sèries àgils i de curta durada.
No agradarà: A aquells que prefereixen veure-ho tot a través del filtre artificial d’Instagram.
Enganxòmetre: 8
Nota: 8
